Insultar és pràcticament un dret humà. Res no alleuja tant la tensió com deixar anar un munt d'improperis, o "cagar-se" en alguna cosa o en algú que ens hagi fet la punyeta. Per descomptat, es considera de mala educació fer-ho, i també tenen raó els qui així ho pensen: només s'ha de veure l'ambient que hi ha sovint a les xarxes socials, amb tanta gent aprofitant l'anonimat per insultar sense fre a qualsevol que els caigui malament.

👉 5 costums catalans que són normals per a nosaltres però no per els altres
 

🤬 6 coses que altres europeus odien quan venen a Catalunya

 

Però, sigui de millor o pitjor gust, el cert és que insultar i maleir és una cosa que fem tots abans o després... el que ens porta a la pregunta d'en quin idioma insulta cada un, i si els insults són millors en una llengua o l'altra. L'assumpte sens dubte mereixeria una tesi doctoral, però mentre arriba i no arriba, a La Gandula d'ElNacional.cat explorarem les sensacions que desperten els insults en diferents llengües, fent una miqueta d'arqueologia de la internet.

ADVERTÈNCIA: Si vostè s'ofèn davant del llenguatge malsonant, li recomanem que abandoni aquest article i se'n llegeixi un altre de molt menys ofensiu, com per exemple aquest sobre paraules castellanes que tenen origen català.

Sonen més febles els insults en català que en castellà? Això opinen els mateixos catalans

Això és el que s'ha dit sempre. Si busques a Google sobre millors insults en català i en castellà, t'apareixeran notícies de l'última dècada en què la gent es queixa que els insults en català sonen febles. Es queixen els adolescents, que cada vegada parlen més castellà perquè la cultura popular avui es consumeix a Netflix i no a TV3. Ho comenten en un fil col·laboratiu a Racó Català, en dir que no sonen prou contundents. Ho comentava el 2018 el filòleg Pau Vidal en una entrevista en RAC1:

"Existeix aquesta vella llegenda que els insults castellans són més ofensius. Això, des d'un punt de vista sociològic, seria veritat en el sentit que respon a dues mentalitats diferents, [...] una és expansiva i l'altra és defensiva [...], ara, d'aquí a afirmar que els insults catalans insultin poc, no és veritat."

Segons Vidal, on millor comprovarem que el català no és pas fluix per a l'insult és en els camps esportius.

Però el cert és que la sonoritat d'ambdós idiomes influeix molt en la percepció dels seus insults. Per exemple, els insults en espanyol contenen moltes "J". Joder, cojones, hijode(loquesea) és una tríada bàsica que mai no abandona la boca d'un castellanoparlant, i els tres porten J, una J que pot arrossegar-se i marcar-se molt més, segons el nivell d'enuig: "Jjjjjjoder, cojjjjones ya".

I aquest punt d'agressivitat, l'insult en català poques vegades pot assolir-lo. Tanmateix, segons la nostra opinió, això no significa que el català sigui pitjor per insultar... nosaltres creiem que depèn de la situació.

Insults bilingües: entre la fúria i el menyspreu

Rendim-nos: si estàs fet una fúria, la teva millor opció és un insult o paraulota que porti una "J", que se't quedi encallada al coll i puguis expulsar-la gairebé com si fos una escopinada. Sonarà perillós i et trauràs una mica de pressió de dins.

Però de vegades no volem mostrar fúria, sinó menyspreu, i per a això, les "J" i la contundència general del castellà és contraproduent. Massa bèstia, massa basta. L'insult català, en canvi, té una sonoritat una mica més fina. També podem fer-la dura, en el nostre cas amb les "R" (com en "torracollons"), però la seva millor qualitat és sens dubte l'aire de menyspreu, de fàstic, d'estar totalment per sobre.

Per exemple, imagina que algú que et cau malament t'està explicant una cosa que sembla molt rellevant i a tu t'és absolutament igual. Si li dius "me la suda", "me la bufa", "me importa una mierda", sembles un xungo de barri de 14 anys, és un passotisme gairebé paròdic. En canvi, si dius "tant se me'n fot", o millor encara, "se me'n refot", demostres un menyspreu absolut, estàs dient "deixa de molestar-me amb bestieses que no interessen a ningú important".

Per això creiem que en una competició entre insults castellans o catalans, les victòries es repartirien entre categories, amb els castellans ideals per a la mala llet, i els catalans per al menyspreu. I en tens uns quants de ben curiosos, mira aquests:

😤 Els 15 insults en català per odiar al món sense caure en els castellanismes

 

Com? Que tu has vingut aquí a veure una competició d'insults i no te'n vas fins que hi hagi un guanyador absolut? D'acord, tu ho has volgut: guanyen els insults en espanyol. Però no els d'Espanya, sinó els de l'Argentina. Perquè encara que les seves "J" siguin una mica menys arrossegades, la seva capacitat per inventar insults originalíssims com a “termotanque de sida”, “leñador de bonsái”, “hijo de un camión lleno de mierda”, “tobogán de piojos”, “cementero de choripanes”, “asesino de croquetas” o “boludo esférico” els dona la victòria i l'hegemonia global, amb permís dels cojones castellans, dels collons catalans, de l'humor britànic, i dels insults xinesos, que desconeixem, però també han de ser curiosos.

I tu, quin idioma creus que és millor per insultar?