Avui us convido a acompanyar-me en un passeig per un dels castells més grans i millor conservats de Catalunya: el Castell de Sant Ferran. Una de les característiques més destacades d'aquest castell és que, tot i estar situat en un turó a prop de Figueres, no és visible des de la mateixa ciutat. Malgrat això, amb més de 320.000 metres quadrats de superfície construïda, se'l considera el més gran d'Europa en el seu estil.
🏰 L'increïble castell construït sobre una roca que va tenir un paper importantíssim en la història
🏘️ El desconegut poble de Catalunya amb un castell medieval i molt d'encant que has de visitar
Visitant el Castell de Sant Ferran
La seva estructura peculiar, formada per una sèrie de poderoses muralles amb fossats i glacis defensius excavats a la part alta del turó, explica aquesta particularitat. Obert tot l'any i amb accés molt fàcil des del mateix centre de Figueres pel carrer Pujada del Castell, que comença a la cèntrica rambla de la capital empordanesa. Amb 3 km de perímetre exterior i envoltat per fossats interiors que ocupen unes 10 hectàrees, aquesta fortificació, preparada per acollir 6.000 soldats i 500 cavalls, va ser aixecada entre 1753 i 1766 amb muralles en talús de bloc de pedra i maó que reben al turista des d'una magnífica atalaia on contemplar la plana empordanesa.
Un cop creuada la seva monumental porta, a l'interior es conserven tot un seguit d'edificacions de l'època neoclàssica i moderna que, gràcies als guies, podem arribar a visitar. Destaquen els baluards, les extenses cavalleries i el seu pati d'armes de 10.000 metres quadrats de superfície, sota el qual s'amaguen, a 8 metres de profunditat, els gegantins dipòsits d'aigua que, amb una capacitat de 9.000 metres cúbics, permeten una visita "aventurera" amb llanxes neumàtiques pel seu interior, que no deixa indiferent als visitants.
Història del Castell de Sant Ferran
La història del Castell de Sant Ferran, anomenat així en homenatge al rei Ferran VI, és la d'una fortificació que, malgrat la seva sobirana posició, ja va néixer desfasada. En un moment en què les estratègies militars d'avantguarda passaven pel control ràpid del territori, apostar pel domini de llocs forts, però puntuals, com durant els segles anteriors, no tenia cap sentit.
El canvi de fronteres arran del Tractat dels Pirineus el 1659 va fer que totes les defenses que la corona espanyola mantenia al Rosselló passessin a control francès. Aquesta manca de fortificacions a la zona de l'Empordà i els continus conflictes amb França van fer que, gairebé un segle després, Carles III ordenés la construcció d'un castell a Figueres, al turó on estava el convent dels Caputxins, que assegurés el control del camí a Barcelona. Encarregada a l'enginyer militar Juan Martín Cermeño, la plaça es va inaugurar el 1766 tot i que no estava acabada.
El 1794, durant la Guerra del Rosselló (o Guerra Gran) contra la França republicana, Sant Ferran va caure sense gaire oposició contra els francesos, la qual cosa li va valer l'epítet de "Bella Inútil" entre els exèrcits gals donat el poc rendiment bèl·lic davant dels seus elevats costos de construcció. Epítet al qual va fer honor el 1808, quan els francesos van prendre la fortalesa sense un sol tret en introduir-hi 200 soldats veterans fent-se passar per "quints" que anaven a descansar amb permís de les autoritats espanyoles. Tot i que no seria l'última vegada.
A l'abril del 1811, el capellà Francesc Rovira, amb 1.000 homes va conquerir Sant Ferran en hora i mitja, després d'entrar durant la nit per una poterna (petita porta secundària de la muralla) de la qual havia aconseguit la clau. La reacció francesa no es va fer esperar i posats en assetjament el 2 de maig del 1811, van resistir, malalts i sense aliments fins al 19 d'agost, després d'una heroica, però totalment inútil defensa. Anys més tard, el 1823, els francesos dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, novament van posar en assetjament el castell, aleshores en mans dels liberals espanyols, durant 6 mesos fins a la seva rendició, sent l'última vegada que va entrar en combat.
Un detall interessant que es conserva a l'interior de les cavalleries és la capella memorial dedicat al general Mariano Álvarez de Castro, defensor de Girona en el setge de 1809. Aquest militar va ser torturat per les tropes franceses i, segons la tradició, va morir al Castell de Sant Ferran.
Durant la resta del segle XIX, el Castell de Sant Ferran va acollir una petita guarnició i de 1906 a 1933 va passar a fer funcions de presó. No obstant això, l'1 de febrer de 1939, amb l'Exèrcit Popular en plena retirada i amb la Guerra Civil ja perduda, va ser el lloc on es va fer l'última reunió del govern de la República abans de la seva partida a l'exili, patint la destrucció del seu cos de guàrdia i de diversos pavellons per la voladura de l'armament que havia emmagatzemat. Acabada la contesa, Sant Ferran va mantenir el seu paper com a quarter fins al 1965 i com a presó (acollint diversos reclusos objectors de consciència i també el tinent coronel colpista del 23-F, Antonio Tejero) fins al 1996, moment en què el Castell de Sant Ferran va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i es va obrir definitivament al públic.
Salvador Dalí i el Castell de Sant Ferran
El Castell de Sant Ferran no només és un monument històric, sinó també un espai que va veure moments decisius de la vida de Salvador Dalí. El pintor de Figueres va viure en aquesta fortalesa durant els seus nou mesos de servei militar el 1927. Tot i que aquest període va representar una pausa en la seva prolífica creativitat, Dalí no va deixar passar l'oportunitat de plasmar el seu art i col·laborar en projectes teatrals amb el seu amic Federico García Lorca.