A tot Europa tenim tradicions nadalenques bastant semblants, però quan et poses a mirar al detall, brollen un munt de diferències entre països i regions. Enlloc no es mengen tants polvorons i mantegades com aquí, per exemple.

🎄 Cançons de Nadal en català: la millor banda sonora per passar les festes
 

🧩 Els millors jocs infantils de Nadal per passar una bona estona en família
 

Però encara que dins d'Espanya existeixen molta similitud en les tradicions nadalenques, el cert és que a Catalunya fem una sèrie de coses que són molt nostres i que, encara que poden ser adoptades per d'altres, en general solen revelar que algú és català.

 

1. Treballar el 24 i tenir festa el 26

El sopar de la nit de Nadal, la nit de 24 de desembre, és de grandíssima importància a Espanya, és EL sopar. Per això, encara que no sigui oficialment un dia festiu en cap part d'Espanya, com tampoc no ho és el 31, sí que moltes empreses solen donar festa o almenys tancar abans.

Però el cas és que a Catalunya no és tradició: els que ho celebren sol ser per procedir de família de qualsevol altra part d'Espanya: aragonesa, andalusa, castellana, extremenya, etc. Per això és habitual que el 24 molts catalans treballem com si fos un dia més, i si has de fer alguna cosa amb gent de Madrid, per exemple, doncs no els trobes.

En canvi, a la resta d'Espanya tothom treballa el dia 26, mentre que per a nosaltres Sant Esteve és un altre dia festiu sagrat. Així que ja saps: si el 24 sembla no importar-li, i assumeix el 26 com a dia festiu, és català segur!

 

2. Tenim un tronc i l'utilitzarem

Ja hem explicat molt sobre el Tió de Nadal, i sobre el xoc que genera en qualsevol que no sigui català quan ho descobreix. És un must català, no hi ha casa catalana en la qual no es decori amb un Tió de Nadal, i si hi ha nens juga un paper central segur.

 

3. Als nostres pessebres es caga

Un altre clàssic que no falla mai: si tenim un caganer al pessebre, som catalans, segur. Sí, hi ha molta gent de fora que els compra, però s'atreveixen a posar-lo al pessebre, o el tenen com a curiositat, o a part? A més, si el posen, estaran declarant el seu amor i estima per Catalunya, i per tant podem posar-los al pack.

 

4. Mengem neules, i fins i tot bevem el cava amb elles

"Barquillos" dolços n'hi ha a totes les cases d'Espanya, a tots els lots nadalencs. Però les neules (lleugerament diferents, sense l'enreixat) són típiques catalanes, i des de l'Edat Mitjana! De fet, en aquella època eren planes, com una coca rodona molt fina. Va ser segles després que comencem a enrotllar-les. I des del primer moment van ser menjar tant de reis com de camperols, tothom les menjava. Com avui.

Si a la taula veus algú portant o buscant les neules, i fins i tot fent allò tan típic de posar-les al cava i xarrupar, té molts números de ser català!

 

5. Si hi ha nens, vindran amb poema nadalenc per dir a sobre d'una cadira

En les escoles catalanes se solen ensenyar nadales en català, castellà i anglès. Són els que canten en aquests no sempre ben ponderats festivals nadalencs, en els que sovint les criatures estan com paralitzats i més que cantar, balbucegen les nadales.

Però, a més, se sol ensenyar un poema de Nadal que, si els pares no tenen molta estima pel sentiment de vergonya del petit o petita, li faran dir sobre una cadira perquè tota la família ho vegi. Això no ho fa tothom, però si veus algú fent-ho... no tinguis dubte que és català!

 

I tu, quines altres tradicions nadalenques creus que són un marcador claríssim de catalanitat? La pilota i la carn d'olla? Els canalons de Sant Esteve?