En el món dels cognoms, ens trobem amb casos sorprenents on alguns noms d’origen estranger poden semblar catalans a simple vista, però en realitat no ho són. Aquests cognoms presenten semblances en la grafia o el so, però tenen arrels ben diferents. El lingüista Antoni Llull Martí els va estudiar i va trobar exemples molt curiosos de cognoms estrangers que podrien confondre’s amb cognoms catalans, però que tenen una història i un origen distint. Te’ls expliquem.
🤷♀️ Si tens algun d’aquests cognoms catalans, podries tenir orígens gitanos
🔎 Alguns dels cognoms catalans registrats més antics que encara perduren
Semblen catalans, però no ho són
Si et trobes un Barrat a Anglaterra o a França, és possible que pensis que té orígens catalans. Probablement no és així. Aquest cognom, tot i semblar català, no té cap relació amb un cognom català equivalent. Barrat és un cognom tant anglès com francès, pronunciat /’bærət/ i /ba'ra/. Passa el mateix amb el cognom francès Garrot, que comparteix grafia amb la paraula catalana "Garrot", però té un origen totalment diferent. Garrot, en aquest cas, és un cognom francès que no trobem com a tal a la nostra llengua, tot i que el mot català es refereix a un instrument o eina.
Gendre i Granat són altres exemples interessants. Tots dos cognoms provenen del francès i no tenen cap equivalent com a cognoms en català. Mentre que la paraula "gendre" en català designa el marit d’una filla o fill, en francès és simplement un cognom sense cap relació semàntica amb la paraula catalana. El mateix passa amb Granat, que en català fa referència a un color o una pedra preciosa, però com a cognom no té cap tradició en la nostra llengua.
Un cas especial és el cognom Bach, que també podria confondre’s amb un cognom català pel seu ús freqüent a Alemanya i Anglaterra. En anglès antic, "bach" significava "torrent" o "rierol", i d’aquí el cognom. A Catalunya, però, el mot Bach és derivat de la paraula "obac", que significa un lloc ombrívol o poc assolellat. Tot i la coincidència gràfica, el significat i l'origen d’aquests cognoms són completament diferents.
Tot i que pot semblar un cognom català, Barat és més conegut en àmbits francòfons. De fet, Barat és un cognom molt poc freqüent en català, però present en altres cultures, especialment a França. El cas més conegut és el de Santa Magdalena Sofia Barat, fundadora de les Religioses del Sagrat Cor, nascuda a França el 1779. Aquest cognom té una llarga tradició a França, però no és habitual trobar-lo en terres catalanes.
Un altre cas notable és el de Condom, un cognom que es troba tant a Catalunya com a França. A França, el nom Condom prové d’una població situada entre Bordeus i Tolosa, i el seu origen etimològic sembla estar relacionat amb la combinació del nom cèltic Condus i la paraula mágos, que significa "camp". A Catalunya, però, no hi ha una connexió directa amb aquesta localitat francesa, tot i que el cognom existeix de manera independent.
Mateix origen lingüístic, però allunyats en la distància
Hi ha cognoms estrangers que poden semblar catalans perquè provenen de la mateixa paraula en llatí. Un bon exemple d'aquests casos és el cognom Bosch, que trobem en diverses cultures. A Catalunya, aquest cognom s’escriu amb "-ch" al final, però també és habitual a Alemanya i als Països Baixos, on es pronuncia de manera diferent. Tot i la variació en la pronunciació, el significat d’aquest cognom en totes aquestes llengües és similar: fa referència a un "bosc". A Alemanya, també existeix la variant Busch, que es pronuncia gairebé igual que en anglès, on el cognom Bush té el mateix significat. Aquesta coincidència semàntica fa que Bosch sigui un cognom amb una gran diversitat cultural, tot i la seva aparença catalana.
El cognom Barba és un altre exemple. Tot i que és un cognom compartit per diverses llengües, incloent-hi el català, el castellà, l’italià, l’occità i fins i tot el retoromànic parlat a Suïssa, Barba té un origen llatí que es pot rastrejar en moltes cultures. En anglès, per exemple, trobem el cognom Beard, que significa el mateix, però presenta una grafia diferent. En rus, el cognom equivalent és Borodà, d’on prové el nom del famós compositor rus Borodín. A més, en romanès, trobem el cognom Barbă, amb un signe diacrític que modifica lleugerament la pronunciació. Aquesta diversitat d'orígens fa que, tot i la coincidència gràfica en diverses llengües, Barba tingui un recorregut global molt ampli.