Saps aquell viatge del qual vas tornar passant per les baquetes la destinació perquè et vas trobar coses que no et van agradar? O no et van tractar bé, o vas tenir males experiències, o n'esperaves més? Doncs a molts turistes els ocorre exactament el mateix quan venen de visita a Catalunya en general, i a Barcelona en particular. Per començar, perquè a alguns visitants no els agraden especialment els catalans, com t'expliquem en aquest article:
🤬 4 coses que els turistes odien dels catalans
📌 Aquestes són les raons que et convenceran de viatjar sola almenys un cop a la vida
Però a La Gandula d'ElNacional.cat ens hem proposat descendir fins als abismes del fàstic i continuar burxant a la ferida, a la recerca de les pitjors opinions i els hot takes més fumuts sobre nosaltres i la nostra terra. Perquè llançar sal a les ferides també és una manera de passar el temps, oi? Endavant amb el dolor i les coses que menys suporten els turistes quan venen a Catalunya!
1. Barcelona fa pudor
En general, és difícil que una gran ciutat faci olor de flors (per alguna cosa la gent de ciutat se'n va de vacances al camp), però la fetor de cada una depèn al mateix temps de l'eficàcia dels seus gestors, la brutícia dels seus habitants, i la mateixa percepció del visitant.
I és clar, si un turista ve de ciutats com Nàpols, on els escombriaires semblen ser criatures mitològiques, llavors Barcelona ha de semblar tot un model de netedat. Però si venen de qualsevol ciutat una mica més arregladeta, i del nord d'Europa, on les temperatures forcen menys la màquina, algunes zones de Barcelona fan autèntica pudor (aquests carrers del Raval i la Barceloneta 100% pixats i fent olor de lavabo). I el caos de neteja en barris com Sant Andreu, on el sistema de recollida d'escombraries està fallant i es veuen fins i tot rates pel carrer, agrada poc al turisme, i encara menys als locals.
2. L'aigua de l'aixeta té mal gust
Una cosa que va cridar molt l'atenció als autors del blog de viatges TheWildestRoad.com és com és de dolenta l'aigua d'aixetes i fonts públiques. La veritat és que beure l'aigua de l'aixeta de Barcelona i entorn no és, diguem-ne, una experiència sensorial sublim, per això tanta gent continua escollint aigua embotellada, encara que sigui un crim ecològic consumir-la.
3. Els tiquets són caríssims
Molts visitants es queixen de com de car que és tot a Barcelona, començant pel menjar (que és cert, tot i que un hauria d'evitar sempre els restaurants de zones turístiques, que són evidents trampes per a turistes) i seguint, sobretot, pel cost dels punts turístics emblemàtics. Que la Sagrada Família tingui una entrada cara s'entén, perquè és en construcció, però si vols entrar a les cases Batlló, Milà i Vicens, prepara gairebé 90 € com a mínim.
Així les coses, molts turistes opten per limitar-se a fer la foto des de fora, raó per la qual per als barcelonins és pràcticament impossible caminar per davant de la casa Batlló, de tantíssima gent que hi ha fora fent fotos.
4. Hi ha excés de turistes
Els veïns de Barcelona no són els únics que es queixen de la massificació turística de la ciutat: els mateixos turistes ho fan. La qual cosa no deixa de ser divertida, perquè el turista que es queixa del turisme mai sembla considerar-se turista a si mateix, com si fos un cònsol o un enviat especial d'algun mitjà.
Un bon exemple d'aquesta queixa el trobem en aquest vídeo del blog de viatges Wolters World, que fora d'això aprecia moltíssimes coses de Catalunya (i les que no, ja les vam veure a l'article citat al principi).
5. Et perds molt fàcilment
Aquesta queixa ens ha semblat molt divertida, i l'hem trobat en diverses opinions i blogs, si bé depèn molt d'on prové el turista. Per exemple, els turistes nord-americans solen perdre's als nuclis antics de les ciutats europees. Acostumats a un urbanisme radicalment diferent i basat en el cotxe, els carrerons estrets i sinuosos dels centres medievals són com laberints, i s'hi senten com nosaltres quan ens perdem en un mercat turc.
Però per a altres visitants europeus, el que de vegades desconcerta de Barcelona és l'Eixample. Quantes vegades t'ha parat un turista preguntant-te si el carrer Aragó o Diputació queden cap a una banda o l'altra? El tauler que els barcelonins tan bé coneixem resulta desconcertant per als visitants, que no distingeixen un carrer de l'altre, tots els hi semblen iguals, i acaben fent voltes Eixample amunt i avall sense arribar on volen.
6. Els horaris
Els horaris catalans ja solen anar una miqueta més avançats que els d'altres parts d'Espanya, i no és estrany que hi hagi gent menjant a partir de les 13:00 o les 13:30. Als visitants mediterranis això els és igual, però per als turistes del nord d'Europa, que mengen cap a les 12 i sopen a les 6 o les 7, els horaris de la restauració catalana continuen sent massa tardans.
Això els deixa poques opcions: o s'aguanten, o saquegen el bufet lliure del seu hotel, o es queden en els restaurants-trampa-per-a-turistes que són els únics que obren cuina amb els seus horaris.
Què et semblen aquestes queixes? Segur que tu tens les equivalents d'altres països o ciutats que has visitat!