La davallada de l'ús del català és una evidència que té moltes causes diferents, que s'han d'abordar de formes diferents, i des de diversos àmbits, com ja s'està fent. Tanmateix, una part no pas petita del funcionament d'una llengua té a veure amb les pràctiques dels seus parlants. I, pel que fa al català, hi ha 3 coses que acostumem a fer que no ajuden a fer créixer el seu ús.
👉 Quines són les paraules més llargues del català? Hauràs d'agafar alè per dir-les!
🚫 Aquests són els noms prohibits a Catalunya, encara que d'alguns ja n'hi ha molts!
Què en penses d'aquesta llista? T'hi reconeixes en alguna?
Prejutjar pel color de la pell
Aquest és un fet que denuncien tant els nouvinguts com els fills de persones racialitzades nascudes a Catalunya, i que explicava amb molta claredat el filòleg Xavier Gual, autor del llibre Qui ha de salvar el català?:
"Sovint, els nouvinguts queden perplexos perquè els fem intensius de català, però després pel simple fet de semblar xinès, pakistanès, ucraïnès o marroquí els parlem sempre en castellà".
Aquest canvi automàtic de llengua no té raó de ser. De cara als nouvinguts, i amb l'excepció dels llatinoamericans, la majoria no té gaire idea ni de català ni de castellà, aprenen ambdues llengües quan arriben aquí. Llavors, canviar al castellà només reflecteix un sentiment d'inferioritat. Per què hauria de ser més fàcil per a un xinés o un senegalès parlar castellà que català?
I ja, si parlem dels fills, la cosa és més greu, ja que si han nascut o crescut aquí, s'han escolaritzat en català, i llavors com a mínim l'entenen. No té cap sentit passar-se al castellà si la teva llengua materna és el català.
Canviar per por a expressar-se malament
Aquest és un gest que es veu més sovint en castellanoparlants, que no tenen la mateixa facilitat amb el català, i que un cop començada la conversa canvien al castellà. Si això passa en un context d'intercomprensió natural, on cada interlocutor empra la seva llengua sense problemes per entendre's amb l'altre, és normal.
D'altres vegades, el canvi d'un idioma a l'altre és degut a la por de fer el ridícul o ser corregits de mala manera. Això és habitual a les xarxes socials com Twitter/X, on per desgràcia molta gent opta per burlar-se dels altres, o ser desagradable de forma gratuïta.
No voler ser "maleducat"
És una actitud habitual que mostren totes les enquestes: la majoria de catalanoparlants canvien al castellà quan algú se'ls adreça en aquesta llengua. La idea de fons és que és de mala educació no canviar.
En una entrevista al diari Ara, la lingüista Carme Junyent va deixar anar una frase que ho expressa amb total claredat:
"Parlar en castellà per educació és un prejudici induït [...] no és de mala educació parlar la teva llengua, és de mala educació demanar als altres que no parlin la seva".
Aquest canvi que sovint fem s'ha de contextualitzar: no és el mateix un castellanoparlant català/valencià/mallorquí que un de la resta d'Espanya. Tot i que català i castellà tenen més d'un 80% d'intercomprensió entre elles (és a dir, que són llengües fàcils d'entendre si en coneixes una, tot i que no coneguis l'altra), es pot entendre com una cortesia passar al castellà davant d'un interlocutor que no és d'aquí.
Però entre catalans això no té cap sentit: la immensa majoria de la població coneix totes dues llengües i, per tant, de tan bona o mala educació seria canviar al castellà com canviar al català, oi que sí? Però llavors, per què acostumem a fer-ho en una direcció i no en una altra? A Catalunya s'ha de poder mantenir perfectament una conversa en la qual tots dos interlocutors parlin la seva llengua independentment de la que empri l'altre, i amb una comunicació perfecta.
Aquests tics lingüístics que molts tenim, al final, fan que el català perdi visibilitat i s'empri molt menys del que es podria. A tu també et passa?