Palerm, la capital de Sicília, és una ciutat sorprenent i misteriosa —a parts iguals— i amb una llarga i en moltes ocasions desconeguda relació, particularment amb Barcelona, València i Palma i, per extensió, amb la part catalana de l’antiga Corona catalanoaragonesa; és a dir, amb aquella part de l’antiga nació de Jaume I que modernament anomenem Països Catalans.
Els carrers del centre històric de Palerm alternen edificis històrics monumentals amb palaus que dormen el son dels justos i amb cases de veïns que conserven i projecten les formes de vida tradicionals de Sicília. I això és el que vam anar a descobrir. I també els carrers i carrerons i les places i placetes, i els mercats a peu de carrer, on fa segles que hi transcorre la vida quotidiana dels palermitans.
Quattro Canti
Quattro Canti (les quatre cantonades) és la cruïlla més famosa de Palerm. És on s’encreuen dues de les principals artèries de la ciutat històrica: via Vittorio Emmanuele, que uneix —en línia recta— el Palau Reial (el nucli del poder) amb el port vell (el centre del comerç), i via Maqueda, que discorre —també en línia recta— entre el Teatro Massimo i l’estació central del tren. Quattro Canti va ser la primera gran obra barroca a Palerm i a Sicília i va ser el nostre primer contacte amb la ciutat. Va ser al vespre, però els seus xamfrans còncaus i profusament decorats —des del terra fins a la teulada— ens anticipaven el que seria la nostra experiència a Palerm: un viatge extasiant, a través de l’art, per gairebé totes les edats de la humanitat.
El Mercat del Capo
L'endemà ja era un dels plats forts de la nostra experiència. I el vam iniciar amb un passeig pel Mercat del Capo. En aquest cas, el nom no es refereix a cap dirigent de la màfia, sinó al fet que es desplega sobre els carrers més alts del mandamento (barri) de Monte di Pietà. En aquelles parades de verdura, fruita, peix, carn, formatges, pasta, pastissos i aliments cuinats de tota mena, els paradistes atrauen l’atenció del comprador cantant a cor que vols les excel·lències del seu producte i maleint sense contemplacions les del competidor que tenen al costat o al davant. Al Capo vam tenir ocasió de proveir-nos de diversos aliments del país, conreats o elaborats a poca distància d’aquells carrerons, que són una explosió dels sentits.
La Catedral i el Palau Reial
Els dos grans edificis històrics de Palerm són la Catedral i el Palau Reial, anomenat també dels Normands. I ens hi vam endinsar. En una de les naus laterals de la Catedral, vam poder admirar les tombes reials dels monarques sicilians (entre el 1285 i el 1519, del Casal de Barcelona), especialment la de l’excèntric Frederic "Stupor Mundi". I al Palau Reial, vam poder admirar la Capella Palatina, un temple i sala del tron alhora, que el rei Roger II —de la nissaga normanda dels Hauteville— ordenaria policromar amb milions de petites tessel·les que acabarien formant mosaics d’una extraordinària bellesa. A la Capella Palatina-Sala del Tron, vam observar una reveladora convivència de les simbologies religiosa i política.
Les catacumbes
Palerm és una ciutat totalment perforada. Les entranyes de la capital de Sicília són un formiguer de galeries excavades durant l’edat mitjana a partir dels fonaments dels grans edificis de l’antiguitat (grecs i romans). Els palermitans afirmen que és possible travessar la ciutat pel subsol. Però les catacombe han estat, històricament, un espai reservat als palermitans i totalment vedat als forasters. Per aquest motiu, són les grans desconegudes de Palerm. I també per aquest motiu —ara que sí que és possible—, no vam deixar passar l’ocasió d’endinsar-nos-hi.
A Palerm no totes les catacumbes són iguals, ni totes han tingut la mateixa funció. Les més espectaculars són les Catacombe dei Capuccini, un cementiri soterrani que alberga més de 8.000 cossos momificats entre els segles XVII i XX. Les Catacumbes dels Caputxins van ser la necròpolis d’aquelles classes privilegiades palermitanes que es podien permetre el luxe de momificar els seus difunts. En canvi, per a nosaltres va ser un impressionant viatge al passat, a les fesomies de les persones —de totes les edats— i al vestuari de l’època (la mortalla).
El Teatre Massimo i la Piazza Pretoria
El Massimo (amb el Politeama i el Bellini) és un dels tres teatres de la ciutat. No és el més gran ni el més antic, però, segons els palermitans, la seva acústica és la millor de tots els teatres de Sicília i, probablement, també d’Itàlia. Al Massimo hi vam anar un vespre (per gentilesa de Viatges Viñolas, el nostre agent de viatges) i hi vam tenir l’oportunitat no tan sols d’escoltar l’Orquestra Simfònica Siciliana interpretant Beethoven, sinó que també vam poder barrejar-nos i interactuar —a la platea del teatre— amb els amants locals de la música clàssica, que, regularment, s'hi donen cita un cop a la setmana per a lliurar-se a la seva devoció.
Molt a prop del Teatro Massimo, un edifici construït poc després de l’entrada triomfal de Garibaldi a la ciutat i de la unificació italiana (1861), vam recular cronològicament i ens vam endinsar a Piazza Pretoria, que en un espai no massa gran explica la història de Palerm i de Sicília amb quatre grans edificis i una font ornamental: l’església de San Cataldo (que mostra unes curioses cúpules, herència de l’efímera dominació àrab alto-medieval), la monumental Font de les Vergonyes (de l’època renaixentista), l’espectacular església de Santa Caterina (joia del barroc) i la Concatedral de la Martorana (d’estil neoclàssic).
La Vucciria i el port vell
Palerm ha estat, històricament, una ciutat de mercats al carrer. Havíem conegut el del Capo i no podíem marxar sense conèixer el seu germà petit: el de la Vucciria. I tombant per aquells carrers i carrerons (Via Orologio, Piazza Olivella, Via Ponticello, Piazzeta de la Dogane) vam "descobrir" tres joies impagables: l’oratori de Santa Cinta, amb la reproducció feta amb guix de la batalla de Lepant; Santa Maria della Catena, al port vell, un curiós temple edificat per les classes mercantils medievals, que té més traça de llotja que de temple, i la Casa Professa, l’antic convent dels jesuïtes i que és la màxima expressió del barroc (per la seva riquesa i qualitat artística).
Monreale, la germana petita de Palerm
No podíem marxar de Palerm sense conèixer Monreale, situada sobre una escarpada muntanya des de la qual s'albira la Conca d’Oro (l’àmplia badia que dibuixa la costa palermitana i la seva fèrtil vall). Monreale va néixer com a residència dels reis de la dinastia normanda. I actualment és una deliciosa vila presidida per la seva monumental catedral (del característic estil sículo-normand dels segles XI i XII sicilians) i pel també monumental claustre dels benedictins. Palerm i Monreale van ser una extraordinària experiència que ens va ajudar a descobrir la guia Noemí Troja, una de les persones que, probablement, coneix més bé la història i els secrets de la capital de Sicília.