Ens n’anem a Bretanya. Més concretament a l’extrem occidental del país. Després de la Revolució francesa (1789-1794), aquell territori va ser anomenat Cornualla i més tard Finisterra; però des de molts segles abans —des de l’Edat dels metalls—, els bretons havien conegut aquella punta de terra que s’endinsa cap a l’oceà com a Bro Kernev. Segons la tradició bretona, Bro Kernev és una expressió cèltica que significa “el país resistent”. La mateixa tradició afirma que aquesta definició sorgiria després de la retirada romana (segles V i VI), quan Bro Kernev va esdevenir, no tan sols un focus de recuperació de l’ancestral cultura cèltica, sinó també un reducte de resistència a les invasions germàniques procedents del centre i del nord d’Europa.
Bro Kernev, per la seva posició geogràfica, esdevindria el rovell de l’ou de la cultura i de la història bretona; i, en l’actualitat, és la part del país de la Bretanya que millor conserva aquest patrimoni. Bro Kernev és el país dels boscos frondosos i misteriosos de druides i de fades que, fa milers d’anys, van inspirar els relats fantàstics que volien explicar l’origen de l’univers. Bro Kernev és, també, el país dels poblats i dels castells medievals que van ser l’escenari de les llegendes artúriques. I és, també, el país de les costes retallades, dels majestuosos penya-segats coronats per fars enigmàtics i solitaris que expliquen la història de diverses nissagues de pirates que, entre els segles XV i XVII, van ser el terror de la navegació atlàntica.
Kemper, el nostre camp base
Kemper (Quimper en francès) serà el camp base en aquest viatge. És una petita ciutat de 65.000 habitants, travessada pel riu Odet i a 20 quilòmetres de la costa; que és la capital històrica de Bro Kernev. La seva trama urbana històrica, arraulida al voltant de la catedral de Saint-Corentin, és la concentració de patrimoni monumental més gran del territori. Passejant pels seus carrers, places i placetes (la rue Kereon, la place Au Berry) i pels seus edificis visitables (l’Hotel de Boisbilly o la Chapelle dels Jesuïtes); tens la impressió que has travessat el túnel del temps, i et mous a cavall de l’edat mitjana i dels convulsos anys que van precedir la Revolució Francesa.
Crozon
No és possible conèixer l’essència de Bretanya sense endinsar-se en els seus paratges naturals que, fa milers d’anys, van inspirar els grans relats de la mitologia cèltica. I això és el que farem a Crozon, una península totalment perfilada per espectaculars penya-segats, situada a l’extrem occidental del parc natural d’Armòrica. Farem un passeig per la natura, per la cultura i per la història; a través del camí forestal que perfila el cap de la Gavr (de la Chevre, en francès; i de la Cabra, en català). A la Gavr coneixerem el misteri de l’antiga ciutat de Ker-Is, que la tradició cèltica explica que va ser engolida per l’oceà com a càstig dels déus pels pecats dels seus habitants.
Illa de Sein
El país de Bro Kernev és terra i és aigua. Els boscos i les pastures són solcats per infinitat de rius que desaigüen a la costa. I la costa està esquitxada per infinitat d’illes i d’illots, que, des de sempre, han estat la prolongació de la vida que es gestava al continent. L’illa de Sein serà una altra de les nostres experiències. La petita vila portuària transmet una sensació de solitud i d’indefensió davant la bravura de la mar i dels elements meteorològics, però també de poderosa determinació per la supervivència en un entorn hostil. I el Cementiri de les Colèriques i els megàlits que l’envolten ens explicaran com aquella societat interpretava els misteris de la vida i de la mort.
Melrand i els boscos artúrics
Melrand és un dels accessos a una extraordinària mata boscosa de dotzenes de quilòmetres de llargada, que va inspirar les llegendes artúriques. Melrand és a la zona oest, la menys coneguda i la menys trepitjada. Des de Melrand accedirem a una zona forestal que va ser un focus de civilització des de l’Edat dels Metalls (tercer mil·lenni aC) fins poc després de l’any 1000 de la nostra era; i coneixerem un poblat, reconstruït amb un gran encert, de finals d’aquesta època: la de la llegenda d’Artús, Ginebra i la Taula Rodona de Camelot; la dels mítics druides que van ser arraconats per l’evangelització i la de Konan el Borni, el primer sobirà independent de Bretanya.
Pontivy i el castell dels Rohan
Pontivy és sobre la cruïlla dels països bretons de Bro Kernev, de Bro Wenned i de Bro Sant Bieg. I sobre el límit que separava el país de llengua cèltica i el país de llengua romànica (el galó, la llengua llatina dels bretons). I és, també, un altre dels accessos a la formidable mata boscosa de la llegenda artúrica. Però la nostra visita a Pontivy tindrà un altre propòsit. Pontivy és la vila que acull el castell de Rohan, el palau-fortalesa medieval més impressionant del país de Bro Kernev; i el teatre d’operacions dels freqüents conflictes bèl·lics que, durant els segles centrals i finals de l’edat mitjana van enfrontar bretons, francesos i anglesos pel domini del territori.
Concorneau
Concorneau, situada en un recer de la costa sud de Bro Kernev (sobre la riba d’un port natural) és, per explicar-ho d’una forma entenedora, el “barri marítim” de Kemper. De fet, durant segles, ha estat el “port de Kemper”; i en l’actualitat és una de les ciutats que millor explica la històrica relació entre la societat bretona i l’oceà Atlàntic. Concorneau, amb l’illa que tanca el port natural, va ser una fortalesa marítima a finals de l’edat mitjana. I va ser, també, l’amagatall d’aquells pirates primigenis, com la capitana corsària Jeanne de Belleville, anomenada “la lleona bretona”, figura senyera de la independència del país.
Locronan
A Locronan el temps es va aturar al segle XVII. Les parets de les cases i les llambordes del paviment, construïdes amb la mateixa pedra de granet blavós, creen la sensació de transitar per una gran caixa escènica. En l’actualitat, Locronan és un recer de pau i de quietud, que veu passar els dies i els anys amb parsimònia. Però en l’època de les grans navegacions atlàntiques (segles XVI i XVII) va ser el principal centre productor de veles de vaixell del país. En passejar pels seus carrers i places, o per l’església de Saint-Rohan (construïda sobre un antic santuari celta) encara sembla que ressonen les veus dels menestrals, dels armadors i dels hostalers d’aquella època daurada.
Aquesta és la meva proposta. La nostra proposta, per a una experiència immersiva en la cultura cèltica i en la història de la Bretanya; que serà inoblidable per a tots els que la gaudim. Megàlits enigmàtics penya-segats formidables, fars solitaris, illes sorprenents, boscos misteriosos, castells imponents, llegendes inquietants, druides i fades... La Bretanya en estat pur, i Bor Kernev, la seva ànima, a les vostres mans. Us hi espero!!! Us hi esperem!!!