Ens n’anem a Escòcia. Més concretament, al nord d’Escòcia i a les illes Òrcades, per descobrir el rovell de l’ou del misteriós món celta. Les Terres altes d’Escòcia (A’Ghàidhealtachd, en gaèlic, i que coneixem també pel topònim anglès Highlands) és la regió més remota d’Escòcia i de l’illa de Britània, i és la zona que conserva més bé el testimoni d’una civilització que arrenca al neolític (IV i III mil·lennis aC) i que transcendeix al llarg dels segles fins, pràcticament, l’actualitat.
No seria fins a la derrota dels jacobites, a la batalla de Culloden (1746), que el sistema escocès de clans, amb més de 4.000 anys d’història —amb tot el que representava en els àmbits familiar, social, polític, econòmic i jurídic—, s’ensorraria definitivament. En el nostre viatge coneixerem l’origen i l’evolució d’aquell sistema, a través de testimonis monumentals i arqueològics que n'expliquen la història, i a través dels paisatges naturals on es van crear els relats fantàstics que van alimentar aquesta història.
Establirem el nostre camp base a Inverness (Inbir Nis, en gaèlic), capital de les Terres altes escoceses, una petita i monumental ciutat que és el punt de partida de totes les rutes que recorren la regió. Inverness, fundada a principis de la nostra era, va ser el principal focus de resistència a la progressió romana. Les legions de la Lloba Capitolina van envair Anglaterra, però mai van aconseguir sotmetre Escòcia, la terra de les tribus celtes que s’anomenaven caledònies.
Descobrirem la vall del riu Ness, que no tan sols alberga la llegenda del monstre que, segons la tradició, dorm sota les aigües del llac. I descobrirem, també, la costa oest, la que s’obre a la bravura de l’Atlàntic nord. En el recorregut d’aquests mítics territoris, coneixerem els castells d’Eilean Donan i d’Urquhart, que expliquen la història d’una llarga resistència a les invasions estrangeres i d’una llarga persistència de la tradició i de la cultura pròpies.
Escòcia no és tan sols gaites i faldilles. Aquests dos elements són molt identificadors, però no sobrepassen la categoria de tòpics. En el nostre viatge, nosaltres anem molt més enllà, i volem descobrir la misteriosa edat mitjana escocesa, que sempre ens l’han envoltada d’una espessa nebulosa. Viatjarem fins a la ciutat d’Elgin i hi descobrirem les restes de la catedral, que es mantenen dretes com el testimoni d’una època medieval de plenitud que va cloure, sobtadament, amb una terrible onada de destrucció.
Escòcia és whisky. És la beguda nacional escocesa. I això no vol dir que els escocesos només ingereixin aquesta beguda. Però sí que el whisky (la producció, comercialització i consum) va molt més enllà del tòpic, i és un element que forma part de la cultura nacional escocesa. En el nostre viatge, ens endinsarem en la destil·leria de Glenmorangie, fundada el 1843, que continua elaborant “l’aigua de la vida” (que és com els escocesos anomenen el whisky) de forma tradicional i artesanal.
Escòcia és una les nacions més antigues d’Europa. Comparteixen aquest honor amb els bascos i amb els bretons. I en el nostre viatge descobrirem la gènesi d’aquell món netament celta. Coneixerem el jaciment arqueològic de Cairn Liath, a l’extrem nord de les Terres altes, i, després, durant la nostra estada a les illes Òrcades, recorrerem el conjunt de jaciments neolítics més important d’Escòcia i un dels més destacats d’Europa: les Roques de Stennes, l’Anell de Brodgar, Skara Brae i Stromness.
Les fantàstiques illes Òrcades, situades unes milles al nord de la costa septentrional escocesa, són, també, un recer de pau i de quietud. El nostre camp base insular serà Kirkwall, una petita ciutat que, a finals de l’edat mitjana, es va quedar aturada en el temps. I, durant els dies d’estada a les Òrcades, a més de l’extraordinari patrimoni prehistòric i històric, gaudirem, també, dels seus fantàstics paratges naturals, que acullen una riquíssima i singular flora i fauna.
No marxarem sense conèixer el testimoni de la presència de l’únic poble que va fer un forat en la història antiga i medieval escocesa: els vikings. A principis del segle IX, aquest mític poble mariner originari d’Escandinàvia es va establir a la costa de la regió que descobrirem. I van crear diversos assentaments. En el nostre viatge, descobrirem el de Broch of Gurness, un castell-palau d’origen celta, que durant la invasió vikinga seria reconvertit en una necròpolis escandinava.
Inverness serà el nostre camp base a les Terres altes. I Kirkwall, a les Òrcades. Però el punt d’arribada i de partida a Escòcia serà Edimburg, la capital històrica del país. I hi dedicarem un dia per conèixer els seus edificis més destacats: el castell (residència dels reis d’Escòcia durant l’edat mitjana), les muralles que envolten la ciutat, la catedral de Saint-Giles (església mare del protestantisme escocès), la Royal Mile (el carrer principal de la part històrica) i el contemporani edifici del Parlament d’Escòcia.
Escòcia ens espera. Però no aquella Escòcia dels tòpics. Ni aquella Escòcia de les concentracions de visitants. Sinó aquella Escòcia profunda i en bona part desconeguda, que preserva els testimonis materials (els jaciments arqueològics, els castells, les trames urbanes històriques) i els testimonis immaterials (la tradició a través dels relats fantasiosos). Ens n’anem a conèixer l’Escòcia de debò. Si més no, una part molt important. Us hi espero! Us hi esperem!