Si parlem de ciutats romanes, el primer que ens ve al cap és Tàrraco, Barcino o Empòrion. Però, i si et digués que molt probablement no podríem entendre el procés de romanització de Catalunya sense parlar de Iesso, l’actual Guissona (Segarra).
Aquest jaciment és de les poques ciutats romanes de Catalunya que no té totalment superposada la ciutat actual. Per això, ens serveix d’exemple per entendre com s’estructura la xarxa urbana de les ciutats actuals, heretada del sistema romà.
Iesso, un tresor per descobrir
L’antiga Iesso era un punt de referència de l’interior de l’imperi. Perquè ens fem una idea de la seva importància, hi habitaven unes 20.000 persones, que és la població actual de ciutats com Banyoles o Sant Just Desvern i ocupava dues vegades més terreny que Barcino.
La ciutat es va fundar al voltant de l’any 100 a.C i se situa en una posició estratègica en aquell moment i aprofita l’abundància d’aigua subterrània i l’auge de l’agricultura a la zona. L’objectiu de la seva fundació era consolidar el territori i crear una xarxa interconnectada de ciutats que permetés una plena romanització.
I ho van aconseguir, ja que els romans s’hi van estar ni més ni menys que 700 anys a Guissona i van convertir-la en un epicentre comercial entre les capitals costaneres i l’interior. L’activitat comercial es basava en l'agricultura així com en petites manufactures com la ceràmica o els telers domèstics i va durar fins a l’època visigòtica.
Originalment, Iesso estava emmurallada i els carrers seguien l’estructura d’organització romana basada en dos eixos principals: cardo i decumanus. Comptava també amb una necròpolis als afores i diferents espais públics.
Un Parc Arqueològic de primer nivell
Al Parc Arqueològic de la ciutat es poden observar vestigis que daten des de l’època republicana fins al Baix Imperi, que és quan s’abandona aquest centre. Iesso es configura com a exemple de primer ordre per conèixer l’urbanisme i transformacions de la ciutat romana al llarg dels segles.
S’hi poden observar les grans termes públiques amb un avançat circuit per transportar l’aigua, les restes d’una instal·lació per produir vi o una gran casa senyorial organitzada en un pati central. L’any 1995 el jaciment de Iesso va ser declarat bé cultural d'interès nacional per la Generalitat.
A més, com a dada curiosa no ens podem oblidar de mencionar un habitant molt especial del museu, en Cattus, el gat de Iesso. Un simpàtic gat, mascota oficial del jaciment romà, que us acompanyarà si decidiu apropar-vos a Iesso. Ara sí que no tens excuses per no descobrir la perla romana de l'interior de Catalunya.