La farigola (Thymus vulgaris) és una de les herbes aromàtiques més populars als Països Catalans, tant per les seves propietats medicinals com pel seu ús culinari. Tanmateix, com passa amb moltes plantes i elements naturals, el seu nom varia segons la zona geogràfica i la tradició local. Avui et descobrim les diferents maneres de dir farigola en català: segur que alguna et sorprendrà!
1. Farigola
Aquest és el nom estàndard i el més utilitzat en la major part del territori catalanoparlant. Es fa servir a Catalunya, les Balears i una bona part del País Valencià. Té un origen incert, per als experts prové del llatí filicula, que vol dir falzia. Per a d’altres, de ferricula i, per a altres experts del verb ferigolar provinent de fragare que vol dir ‘exhalar flaire’.
2. Timó
Aquesta forma és especialment comuna a la Catalunya occidental, el País Valencià i la franja de ponent. Prové del llatí thymum, que és l’origen del seu nom en moltes altres llengües romàniques.
3. Timonet
Aquest diminutiu de "timó" es fa servir en algunes zones per referir-se a varietats més petites de farigola.
4. Tomello
A les Illes Balears i algunes comarques del País Valencià, especialment en zones rurals, es pot sentir la paraula "tomell" per referir-se a la farigola. Aquest nom no és tant una evolució d’un mot mossàrab com una evolució de l’aragonès antic tomiello. Al mateix temps, és també préstec del castellà tomillo.
5. Estremuncell
Encara que menys conegut, "estremuncell" és un altre nom que es pot trobar en algunes zones de la franja nord de ponent per referir-se a aquesta planta aromàtica. Prové de tremoncillo i, aquest del llatí Thymonicellu.
6. Frígola o Frigola
Des d’una perspectiva geolingüística s’ha evolucionat en algunes zones del sud de Catalunya cap a aquesta variant on s’ha mantingut com una variant molt popular del mot.
Un patrimoni lingüístic ric
La diversitat de noms per a la farigola ens recorda la riquesa i la varietat del català, una llengua plena de matisos segons el territori. Conèixer aquests mots no només ens ajuda a entendre millor la nostra llengua, sinó també a valorar la saviesa popular que ha preservat aquestes denominacions al llarg dels segles.