El Mar Perdut (The Lost Sea) és un dels llacs subterranis més misteriosos del planeta. Sabem que es troba a 42 metres de profunditat, però el que ningú sap encara és fins a quin punt és profund: els bussejadors han estat cartografiant parts del llac amb equips d'exploració moderns durant anys i encara no han trobat el final. La història d'aquest llac subterrani, situat a Tennessee (Estats Units), dins les anomenades coves de Craighead, és fascinant i sembla estreta d'una pel·lícula de l'Steven Spielberg. T'expliquem tots els misteris i curiositats que rodegen aquesta joia natural que va entrar al llibre Guinness dels Rècords per ser el llac subterrani més gran d'Amèrica.
🥶 Això no és Suïssa, és un dels llacs glacials més bonics de Catalunya
🩷 Llac Retba a Senegal: l'explicació de per què un llac de l'Àfrica és de color rosa
El nen que volia trobar el llac misteriós
Un dia qualsevol de l’any 1905, en una petita població de Tennessee, un nen de només 13 anys, Ben Sands, va decidir aventurar-se per un camí que ningú havia gosat explorar fins al final. Havia escoltat moltes vegades rumors sobre un llac misteriós amagat en la foscor d’una cova, però mai ningú ho havia vist. Ple de curiositat, Ben es va endinsar a les profunditats de les Craighead Caverns. El que va veure el va deixar sense alè: un espai enorme mig ple d'aigua. L'espai era tan gran que la foscor li va engolir la llum molt abans d'arribar a la paret o al sostre. Durant la resta de la seva vida, Sands descrigué el moment en què es va adonar que el que hi havia davant seu era el misteriós llac subterrani del qual tothom parlava: va ser quan va llançar boles de fang tan lluny com va poder a la foscor i no va escoltar més que esquitxades en totes direccions.
Ben acabava de descobrir una meravella natural que deixaria el món bocabadat. Tan increïble era l'indret que, pocs anys més tard, el 1915, es va decidir obrir la cova al públic i permetre fer passejos pel llac amb vaixells de fons de vidre. Durant aquesta passejada en vaixell pel llac es poden observar alguns dels exemplars de truites arc de Sant Martí més grans d'Amèrica del Nord. El que no es pot observar, òbviament, és el fons de la cova, encara desconegut.
Sota les tranquil·les aigües del llac, que té una superfície de quatre hectàrees i mitja, els bussejadors han trobat una xarxa encara més gran de sales completament inundades. Fins ara, s'han mesurat més de 13 hectàrees d'aigua, però encara no han trobat el final del llac. Un bussejador, equipat amb un dispositiu de sonar, va explorar aquestes sales aquàtiques. Mantenint-se sempre a prop de les parets per no perdre's, va escanejar en totes direccions, però només va trobar més aigua, sense arribar a descobrir cap límit.
Les coves més intrigants
Les coves on es troba el Mar Perdut, les Craighead Caverns, amaguen també històries de les més curioses. Aquestes coves han estat utilitzades per diferents civilitzacions i cultures al llarg del temps. Els indis Cherokee hi van deixar artefactes històrics, com ceràmica i armes. Els primers colons blancs l'usaven per emmagatzemar aliments i, durant la Guerra Civil a aquella zona, es va explotar per obtenir salnitre per a la pólvora. Segons els responsables de les exhibicions del centre de visitants del Mar Perdut, un diari de l'època revela la intrigant història d'un espia de la Unió Soviètica que va penetrar a la cova custodiada i gairebé va aconseguir fer volar l'explotació minera abans de ser capturat.
Aquesta cova també és coneguda per les petjades i restes d'un jaguar gegant del Plistocè trobades a l'interior. Els investigadors sospiten que fa uns 20.000 anys, l'animal probablement es va perdre en la foscor de la cova i va deambular durant dies, intentant trobar la llum del dia, abans de quedar atrapat en una escletxa profunda, on finalment va morir.
A més a més, a les Craighead Caverns es troben mostres d’estructures cristal·lines rares conegudes com a "antodites" o "flors de la cova", molt fràgils i punxegudes, que només es poden veure en poques coves al món. Això va fer que el Departament de l'Interior dels Estats Units declarés el Mar Perdut com a punt de referència nacional, un reconeixement que comparteix amb altres llocs geològicament únics, com la costa del cap Hatteras i el parc nacional de Yosemite.