Palerm, amb 2.500 anys d’habitació permanent al darrere, és el millor testimoni de la història i de la cultura sicilianes. Altres ciutats de l’illa són una fotografia d’un moment concret de la història. Però Palerm, és un seguit de fotogrames. És la pel·lícula que explica la història de Sicília, des dels grecs antics, sobre el 500 aC. Des de llavors, per Palerm hi han passat i hi ha fet una llarga estada els romans, els bizantins, els àrabs, els normands, els germànics, els francesos, els catalans, els hispànics, els austríacs, els napolitans, fins que, modernament, els “camises vermelles” de Garibaldi (1860), la van ocupar i la van incorporar a Itàlia.

Palerm. Catedral (2)
Palerm. Catedral.

Per tot això, Palerm és un receptacle d’història i de cultura. És una extraordinària reunió de testimonis monumentals que expliquen sorprenents històries personals. A Palerm hi va néixer i hi va créixer Frederic, fill supervivent de Martí el Jove —el malaurat hereu mort prematurament—, que estava destinat de continuar la nissaga dels Bel·lònides, i que, d'haver estat així, hauria canviat la història del nostre país. I els seus barris tradicionals serien la font d’inspiració dels escriptors Luigi Pirandello i Andrea Camilleri, figures senyeres de la literatura europea, que van saber retratar magistralment l’atmosfera emocional de la Sicília atàvica i eterna.

Palerm, atrapat per la història, es manifesta a través d’aquesta atmosfera emocional, que és present al seu port vell, que, durant el segle XIX, va veure sortir dotzenes de milers d’emigrants cap a Amèrica. Dels seus edificis senyorials, que han quedat clavats en el seu espai temporal, i que es mostren tocats per una melancòlica nostàlgia. I els seus edificis populars que, a través de la seva traça i dels seus habitants, projecten les mateixes formes de vida de fa segles. Aquest és el veritable encant de Palerm. El de la roba estesa a les finestres i als balcons. El que és nostàlgia pura, però també, és l’alegria i el color del dia a dia d’una urbs absolutament mediterrània.

Palerm. Port vell.
Palerm. Port vell.

Tot això és el que anem a veure i “descobrir”. Ens submergirem en el Palerm històric i “descobrirem” els vestigis grecs i romans de l’Albergheria, el Palazzo dei Normanni, un espectacular castell-residència que és l’únic edifici del món que reuneix la història i l’art dels bizantins (que, al segle V van rellevar els romans), dels àrabs (que, al segle IX, van conquerir i dominar efímerament l’illa), dels normands (aquells curiosíssims vikings que, al segle X i en nom del Pontificat, van arribar a Sicília per expulsar el domini de la mitja lluna), i dels catalans (que, al segle XIII, s’hi van posar per restablir al tron la seva legítima reina, Constança, esposa del rei català Pere el Gran).

Al Palazzo dei Normanni penetrarem en la seva enigmàtica Capella Palatina, que, amb els seus fantàstics mosaics murals i el peculiar dibuix de les seves figures, és un dels escassos testimonis artístics que resten de l’estil grec-bizantí medieval. És a través de la Capella Palatina de Palerm (i d’algun altre testimoni situat a la península italiana) que coneixem aquest estil, desaparegut de Constantinoble després de l’ocupació otomana de l’Imperi bizantí (segle XV). També ens submergirem en l’extraordinària catedral de Palerm, que complementa el conjunt monumental del palau normand: poder civil, militar i religiós al voltant d’una plaça.

Palerm, com tot Sicília és també barroc. L’estil dels segles XVI i XVII. I, per a entendre el perquè d’aquella explosió d’ornamentació desbocada que inunda, per tot, el centre de la trama històrica de la ciutat, ens submergirem pels carrers i carrerons al voltant de Fontana Pretoria (amb les fabuloses esglésies de San Cataldo, Santa Maria Martorana i el Jesús de Casa Profesa). I comprovarem que la Sicília de l’època barroca va ser una societat rica, però que no va tenir continuïtat. Aquest col·lapse l’entendrem quan ens submergim pels carrers i places de la part popular de la ciutat històrica (piazza Verdi, piazza Olivella, piazza San Domenico).

Palerm. Mercat de la Vucciria.
Palerm. Mercat de la Vucciria.

Palerm és vida. A través dels seus mercats tradicionals de la Vucciria, del Capo i de Ballaró, amb les seves parades exteriors, situades en carrers estrets i sinuosos que són una explosió dels sentits (olors, colors i sons). Parades i paradistes que despatxen els productes tradicionals del camp sicilià, bé sigui en forma d’aliments frescos o de plats cuinats. Palerm és vida, també a través de la seva gastronomia. En aquesta experiència ens asseurem a la taula de restaurants que ofereixen una veritable i sincera immersió en la gastronomia siciliana, que va molt més enllà de la conegudíssima caponata i dels celebradíssims cannolis.

Pasta alla Norma i Arancini d'arròs. Font Pinterest
Pasta alla Norma i Arancini d'arròs.

Josep Pla, un dels nostres millors escriptors del segle XX, deia que per conèixer bé una ciutat s’ha de saber com viuen i com moren els seus habitants. Conèixer els grans espais que simbolitzen la vida (els mercats) i els que simbolitzen la mort (els cementiris). I això és el que farem a Palerm. A més dels mercats i de la gastronomia, farem una immersió en la curiosíssima i antiquíssima cultura funerària siciliana. I visitarem les galeries soterrànies del Convent dels Caputxins, que alberguen més de 800 cadàvers momificats entre els segles XVI i XX. Cossos de totes les edats que conserven la fesomia del dia que els va abastar la mort i del vestuari de l’època en què van viure.

Palerm. Catacombe dei Capuccini
Palerm. Catacombe dei Capuccini

No marxarem de Palerm sense conèixer la seva germana petita. Monreale, situada a tan sols 12 quilòmetres cap a l’interior. Monreale és una immersió en la societat rural de l’illa. La dels carretti siciliani, els profusament ornamentats carros sicilians de fusta que, durant segles, van ser el mitjà de transport de mercaderies i de transmissió de notícies. La dels pupi siciliani que, també durant segles, van ser una forma d’expressió i de divulgació de l’amarga crítica a la repressió i a la injustícia que els privilegiats exercien sobre les classes populars. I la de la màfia, aquelles organitzacions secretes que, en el seu origen, sorgeixen per protegir les classes populars de les injustícies dels poderosos.

No us ho perdeu. Formalitzeu la vostra reserva a través de Vinyolas Viatges (mireu el programa que ve a continuació del text). Acompanyeu-nos i gaudiu amb nosaltres d’aquesta extraordinària experiència.