La RAE defineix empatia com la participació afectiva d'una persona en una realitat aliena a ella, generalment en els sentiments d'una altra persona. És un component molt important de la intel·ligència emocional d'una persona que li permet reconèixer i comprendre les emocions dels altres.
Molts pares de nens que són diagnosticats amb TDAH perceben com els seus fills tenen menys desenvolupada aquesta capacitat i semblen no entendre ni acollir els sentiments dels altres. El seu comportament impulsiu i la dificultat per concentrar-se, la impaciència o el fet que no semblin escoltar als altres pot donar a entendre que, efectivament, no són empàtics, però els experts subratllen que això en realitat no és així.
Quan es parla d'empatia, es pot diferenciar entre l'empatia cognitiva, que fa referència a la comprensió dels sentiments d'altres persones i que es tradueix en la capacitat d'interpretar el llenguatge oral i corporal dels altres i l'empatia afectiva o emocional, que és la que et permet compartir les experiències emocionals d'una altra persona i sentir-se com ella.
En primer lloc cal tenir en compte que les persones, més enllà del TDAH, tenen diferents graus d'empatia. I, encara que alguns tenen més dificultat a comprendre els sentiments de l'altre, això no els fa pitjors persones.
El que diu la ciència
Els que pateixen TDAH tenen una sèrie de símptomes com els descrits anteriorment que els dificulten per a la comprensió i el processament dels seus propis sentiments, per la qual cosa encara tenen més dificultats per entendre el que experimenten els altres. De fet, existeixen treballs com aquest estudi realitzat als Països Baixos que suggereix un vincle entre el TDAH i una menor empatia emocional o afectiva, però no en la cognitiva. Però els resultats en general no han estat concloents.
De fet, molts TDAH el que pateixen en realitat és una hipersensibilitat, que els provoca que es trobin incòmodes en determinats contextos socials on hi ha una exposició manifesta de sentiments, perquè se senten molt afectats per les emocions i estats d'ànim dels altres i té dificultat en situacions en les quals d'altres expressen emocions fortes. D'aquesta forma, desenvolupen un cert desinterès per evitar aquest sofriment.
En qualsevol cas, l'empatia és una capacitat que es pot entrenar. Desenvolupar bones habilitats de comunicació pot ser molt útil per ajudar a les persones amb TDAH, especialment als nens quan se'ls educa, a millorar les seves relacions personals amb els altres. Això implica tant saber escoltar com parlar.
Per això es pot treballar amb ells a aprendre a controlar l'impuls de parlar constantment, si és el cas, i detenir-se en escoltar el que diu l'altra persona. A més, també s'ha d'entrenar la capacitat de fer atenció al llenguatge del cos de les persones, ja que ofereix molta informació sobre el que està sentint.
Animar-los a comunicar els seus propis pensaments i sentiments, fer-los sentir que comprenen com s'asseguin ells i que el que pateixen no és una malaltia sinó una condició i que poden arribar a entaular relacions normals també els pot ser de molta ajuda.