La capital de la regió d'Alsàcia té un dels barris medievals més grans d'Europa. En Grand Île i Petite France, els carrers empedrats s'entrecreuen entre cases amb entramat de fusta que han sobreviscut durant centenars d'anys.
Estrasburg ha estat objecte d'un estira-i-arronsa entre França i Alemanya durant segles, la qual cosa la fa més interessant per al visitant. A més de notar-se en l'arquitectura, es reconeix aquesta doble influència a la cuina i el vi, i també en la presència d'institucions internacionals com el Parlament Europeu.
El Parlament Europeu
Té molt sentit que Estrasburg sigui la seu del Parlament Europeu, ja que sempre ha estat un lloc on s'han creuat diferents cultures, religions i idiomes.
Estrasburg és una de les tres ciutats no capitals del món que té una institució internacional, i el Parlament Europeu és un lloc gairebé obligat de visita.
L'ideal és reservar amb anticipació per fer un recorregut per aquesta moderna estructura cilíndrica, que conté la cambra de diputats on ens representen 750 polítics.
Catedral d'Estrasburg
Fins a 1874, aquesta catedral de pedra sorrenca va ser l'edifici més alt del món i és, en tot cas, l'obra arquitectònica més alta construïda en l'època medieval.
En ella, destaquen la façana oest i la vista de les voltes que et donen la benvinguda una vegada que entres al temple religiós.
Resulta fascinant veure que una part important de la catedral data dels anys 1100, inclòs l'absis en el costat aquest. A més, pujar a la torre nord, que és de mitjans del segle XV, permet gaudir d'unes magnífiques vistes de la Selva Negra, a 30 quilòmetres de distància.
La Petite France
Es tracta de la zona més fotogènica de la ciutat, en la qual moliners, pescadors i adobadors exercien els seus oficis en aquest districte de vies fluvials, preses i rescloses ple de cases d'entramat de fusta dels segles XVI i XVII.
Als seus carrers empedrats, a més de la bellesa d'aquestes grans cases de pedra et trobaràs restaurants tradicionals en els quals gaudir-se d'especialitats culinàries alsacianes com el choucroute garnie.
La Presa Vauban
Malgrat haver estat construït en el 1600, aquest pont fortificat i presa sobre el riu Ill va ser una pedra angular de les defenses de la ciutat fins a la guerra francoprussiana el 1870. La idea era que en temps de setge elevaria el nivell de l'Ill i inundaria les terres del sud, i també aixecaria barreres per evitar el pas d'invasors.
Hi ha un passadís interior que corre al llarg de l'estructura i pots pujar al sostre per veure les torres dels Ponts Couverts i la catedral.
Ponts Couverts
Anunciant la seva entrada a la Petite France hi ha un conjunt de tres ponts fortificats que es reconeixen per les seves quatre altes torres quadrades. Van ser construïts al segle XIII i formaven part de la línia original de muralles de la ciutat.
El nom dels ponts no té sentit avui dia, ja que en realitat ja no estan coberts. Fins a la dècada de 1700, les cruïlles estaven protegits per sostres llargs que oferien cobertura durant els setges.
Els ponts van quedar obsolets després que es construís la Presa Vauban riu a dalt i els sostres van desaparèixer, però el nom va quedar per sempre.
Església de Sant Tomàs
Una altra prova que Estrasburg es troba en una cruïlla cultural és aquesta església protestant, que va ser el principal lloc de culte luterà després que Estrasburg passés a formar part de França el 1681.
Es va acabar de construir en cap a 1520 i és l'únic exemple d'església d'estil alemany a la regió. Això significa que, a diferència de la majoria de les esglésies de França, la nau i les naus laterals tenen la mateixa altura.
L'orgue de la galeria és de 1741 i va ser elogiat per Wolfgang Amadeus Mozart quan el va tocar el 1778.
Museu Alsacià
Amb una ubicació privilegiada en una casa del segle XVII en un moll del riu Ill, el Musée Alsacien no podria estar millor ubicat per mostrar tradicions locals i l'art de la ciutat.
Les galeries ofereixen diverses reconstruccions d'escenes i tallers de cases històriques, totes presentades amb ceràmica, vestuari, mobles, eines, joguines i estris quotidians originals.
A més, trobaràs mostres sobre com, per exemple, es premsava el vi al segle XVIII i dels orígens romans de la viticultura.
Palau Rohan
Aquest palau episcopal del barroc tardà francès va anar acabat de construir el 1742 segons els dissenys de Robert de Cotte, el primer arquitecte de Lluís XV. És un edifici impressionant, erigit per al cardenal Armand-Gaston de Rohan-Soubise, príncep i bisbe d'Estrasburg i apreciat per la seva alta façana clàssica.
Es va inspirar en les grans mansions de París d'aquella època i l'interior és tan opulent que val la pena visitar-lo.
Neustadt
Estrasburg es va triplicar en mida en els 34 anys transcorreguts entre la guerra francoprussiana i el final de la Primera Guerra Mundial.
Aquest va ser el període alemany, i la velocitat de la construcció va proporcionar una gran quantitat de districtes a Estrasburg amb una consistència arquitectònica que és difícil de trobar en qualsevol altre lloc.
El Neustadt, també conegut com el Barri Alemany, té una forma de mitja lluna i cobreix les parts occidental, nord i est d'Estrasburg.
Vi i cervesa
Alsàcia és l'única regió vitivinícola francesa en la qual la majoria dels vins produïts són varietals, per la qual cosa s'elaboren únicament amb el raïm que els dona el seu nom.
Els dos més famosos són el Gewürtztraminer, generalment especiat i dolç i recomanat per beure amb les postres o com a aperitiu, i Riesling, que és sec, complex i combina molt bé amb aliments alsacians com la xucrut i la carpa fregida.
Estrasburg també es troba al mig de la regió cervesera més productiva de França. Les seves marques més conegudes per a nosaltres són Karlsbräu i Kronenbourg, però Meteor és una cervesera independent que ofereix una visita guiada de 90 minuts que inclou al final una sessió de degustació.