La riquesa i la diversitat de la llengua catalana ens regala expressions i frases fetes que, tot i ser de gran ús entre els parlants, poden resultar incomprensibles o fins i tot gracioses per a aquells que no coneixen el català. Aquestes expressions reflecteixen la cultura i la història de Catalunya, però sovint perden el seu significat o es transformen en enigmes quan intentem traduir-les literalment a altres idiomes. En aquest article de La Gandula, explorarem algunes d'aquestes curioses expressions catalanes que només tenen sentit per als catalanoparlants.
👍 7 noms medievals que es continuen utilitzant a Catalunya
🤩 El tic lingüístic que se'ns escapa als catalans quan estem de viatge
Perquè, segur que te n'has adonat, algunes expressions sí que es tradueixen bé.
Dites que travessen fronteres: Expressions populars comuns en diferents idiomes
A vegades, el saber popular és folk quasi-global. Bé, segur que les frases fetes d'aquí no tenen cap sentit a la Xina, ni les xineses per nosaltres. Però hi ha moltes dites comunes no només entre espanyols i catalans, sinó també amb altres europeus.
Per exemple, quan diem que tenim alguna cosa "a la punta de la llengua" (algunes persones diuen "al cap de la llengua"), es pot dir igual en castellà ("lo tengo en la punta de la lengua") o en anglès ("to have something on the tip of your tongue"). El mateix passa amb "llençar la tovallola" per dir que et rendeixes: en espanyol es pot "tirar la toalla", mentre que, en anglès, pots "throw in the towel".
Sovint, en aquests casos, es tracta d'expressions més modernes, com dir que d'alguna cosa només veiem o sabem "la punta de l'iceberg", que es diu exactament igual en castellà, en anglès, francès...
Altres expressions populars són comunes només en castellà i català, perquè són fruit de la barreja cultural o de contextos històrics peninsulars. Per exemple, allò de "passar més gana que un mestre d'escola" es diu igual en castellà, "pasar más hambre que un maestro de escuela". "Em punxes i no surt sang" equival a un "me pinchas y no sangro", i si en castellà es diu "cornudo y apaleado", a Catalunya ho canviem només una mica per dir "ser cornut i pagar el beure" (no cal entrar en disquisicions de per què en castellà el problema és que et clavin una pallissa, i en català, haver de pagar).
Però és clar: hi ha molts més casos on les frases fetes no tenen cap mena de traducció, perquè són catalanes, de la mateixa forma que moltes expressions castellanes, angleses, etc., tampoc no tenen traducció al català. Moltes ja ens les va deixar clares La Trinca a la cançó Coses de l'idioma.
Expressions catalanes que deixen desconcertats els parlants d'altres llengues
Quan estàs decidit a aconseguir quelcom, saps que faràs mans i mànigues per aconseguir-ho, però no li diguis a un amic de Burgos que faci "manos y mangas" perquè et dirà si t'has tornat boig. I és clar, si et sap greu que et digui això, potser li dius que se'n vagi a pastar fang, cosa que tampoc entendrà, perquè en castellà ningú no "pasta barro".
Els calerons sempre tenen lloc a la cultura popular catalana, i quan volem que algú ens faci un resum d'alguna cosa, el paguem i li diem que ens faci cinc cèntims. Però si li dius a un amic castellà que "te haga cinco céntimos", potser pensa que l'estàs extorsionant... molt poquet.
Una diferència simpàtica: catalans i castellans fem servir l'hort a les nostres dites. Però els catalans diem baixar de l'hort o venir de l'hort quan t'acabes d'assabentar de quelcom que tothom sap des de fa temps. En castellà l'equivalent seria "caerse de la higuera", però, bajar del huerto no significa res més que algú baixant d'un hort. En canvi, si diuen "llevar al huerto", vol dir lligar-se o ficar-se al llit amb algú. Quin embolic!
Per cert, t'has ficat en un embolic? Podries dir que has begut oli. Però en castellà no diguis que has "bebido aceite" perquè, un cop més, no t'entendrà ningú.
I, com ens referim a la persona que pren les decisions importants? Diem que és qui remena les cireres, (entenent que, qui les remena, escull les millors i les pot repartir a discreció), però "remover las cerezas" no significa res en castellà. En aquest cas, hauries d'emprar una altra expressió que sí que té traducció directa en ambdós idiomes: "tallar el bacallà".
En fi, com veus, les dites i frases fetes poden ser realment particulars... tot i que, de vegades, rebem sorpreses inesperades. Per exemple, sabies que La Trinca va cometre un error en la seva cançó? Gairebé totes les dites que utilitzen és veritat que no tenen sentit traduïdes: fer figa, fer un pet una gla (o un aglà), somiatruites, llogar-hi cadires, foc pels queixals, ull viu, escampar la boira... però resulta que bufar i fer ampolles sí que s'utilitza en espanyol: soplar y hacer botellas. Però no s'utilitza a Espanya: és propi de l'espanyol a Amèrica Llatina, com Equador, o l'Argentina, i té exactament el mateix significat. Ja veus que el català té influències ben llunyanes!