L'any 2025 ha començat de manera trepidant i ja som al febrer, el mes més curt de l'any amb 28 dies. Per entendre per què febrer té menys dies que la majoria de mesos de l'any hem de remuntar-nos molts anys enrere, en l'època romana. De fet, gener i febrer són dos dels mesos més nous de la història del calendari tal com el coneixem, a continuació us explicarem per què febrer és el mes més curt de l'any.
🚵♀️Descobreix aquesta ruta tradicional pels Pirineus catalans que captiva tots els excursionistes
La història del calendari com el coneixem
Tot es remunta al segle VIII aC. Els romans mesuraven el temps d'acord amb el calendari de Romulus, que només comprenia 10 mesos de 31 dies i que començava al març i acabava al desembre. Gener i febrer no es tenien en compte perquè era l'època que menys interessava als romans, ja que no podien portar a terme les llavors del camp, per la qual cosa durant molts anys per ells no era necessari comptabilitzar aquests dies.
El Papa Gregorio XIII, el responsable dels dies que té febrer
Tot va canviar quan van ser conscients que era important també tenir en compte aquests dies per raons pràctiques i organitzatives. Per aquesta raó van crear una un calendari amb fases lunars primer, fet que va provocar que l'any va passar a fer 355 dies repartits en 12 mesos. Va ser en aquesta situació quan van aparèixer els mesos de gener i febrer, per quedar-se per sempre al nostre calendari. Si anem més enllà, aquí està també l'explicació dels dies que compren febrer, ja que per evitar que els dies de l'any sumessin imparells i ajustar els dies a les fases de la lluna, febrer va tenir 28 dies.
Més tard, l'any 45 Juli Cèsar va encarregar un calendari nou amb 365 dies i sis hores. Per aquesta raó els dies van sumar-se als mesos que tenien 29 o 30, per fer l'arrodoniment a 30 o 31 dies. Febrer no va sofrir aquest repartiment, de manera que mai va deixar de tenir 28 dies. Els anys de traspàs van comprendre 29 dies per febrer.
La història del nostre calendari tal com el coneixem va arribar anys més tard, quan els romans es van adonar que alguna cosa fallava. De fet, va ser el Papa Gregorio XIII qui va decidir arreglar aquest error, ja que la Setmana Santa cada cop trigava més a arribar. D'aquesta manera va néixer el calendari gregorià, que és el que tenim en l'actualitat. L'equinocci de primavera en l'hemisferi nord es va establir el 21 de març en comptes del dia 11, per aquesta raó va eliminar el desfàs eliminant 10 dies de la història. Aquesta forma de comptabilitzar els dies va ajudar a quasi totes les generacions a organitzar-se sobretot en l'àmbit laboral al camp.