Aquest dissabte, a Catalunya, viurem un fenomen astronòmic únic: un eclipsi solar parcial. Aquest, però, només serà el primer dels quatre que viurem en els anys vinents.
Per si no ho saps, un eclipsi de sol es produeix quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol, tot blocant el pas de la llum i enfosquin algunes zones del nostre planeta. És, doncs, el resultat de l’alineació dels tres astres.
En funció de la trajectòria de l’ombra, l’eclipsi pot ser total o parcial. Si bé el d’aquest cap de setmana serà parcial, l’efecte no deixarà de ser impressionant: una apoteòsica foscor planarà sobre tots nosaltres aquest dissabte.
L’eclipsi d’aquest dissabte es podrà gaudir des de Catalunya i des de bona part de l'hemisferi nord. A casa nostra, el moment del dia en que la Lluna cobrirà més superfície solar serà quan faltin uns 10 minuts per les 12 del migdia. Concretament, en taparà un 16%.
2026 i el 2027: anys d’eclipsis totals (també a casa nostra)
En matèria de fenòmens astronòmics, la cosa no ha fet més que començar. I és que el 2026 i el 2027 podrem presenciar dos eclipsis totals.
El primer serà el 12 d'agost del 2026. El sol quedarà tapat durant dos minuts al vespre i ho podrem apreciar des de Catalunya. Segur que serà espectacular, però encarà ho podria ser més si es produís en un moment del dia de major intensitat lumínica com ara el migdia.
El segon es produirà el 2 d'agost del 2027. En aquest cas, encara que serà visible parcialment a gairebé tot Europa, només serà total al sud d’Andalusia.
I, per reblar el clau, un eclipsi anular el 2028
El 26 de gener del 2028 viurem un eclipsi anular que serà visible des de Catalunya i algunes parts d'Espanya i de l’Amèrica Llatina. A diferència d’un eclipsi total, en un d'anular l'àrea del disc de la lluna és més petita que l'àrea del disc solar. Això provoca al voltant de la lluna el fenomen que dona nom a aquest tipus d’eclipsi: "anell de foc".
La interpretació dels eclipsis en el passat
Al llarg de la història, els eclipsis han estat considerats fenòmens misteriosos i sovint aterridors per a moltes cultures.
En les civilitzacions antigues, la desaparició sobtada del Sol o la Lluna era vista com un senyal de mal auguri o de la ira dels déus. A la Xina imperial, es creia que un drac celestial devorava el Sol durant un eclipsi solar, i per això els habitants feien soroll amb tambors i crits per espantar-lo. A Mesopotàmia, els astrònoms associaven els eclipsis amb la mort o la caiguda d'un rei.
Els maies, que tenien un coneixement astronòmic avançat, registraven aquests esdeveniments en els seus calendaris i intentaven predir-los per evitar les suposades conseqüències negatives. Els inques, en canvi, consideraven que un eclipsi era un senyal de descontentament del déu solar Inti i realitzaven rituals i sacrificis per apaivagar-lo.
Malgrat les diferents interpretacions, totes aquestes cultures compartien la creença que els eclipsis eren moments d’alerta i transformació que podien influir en el destí de les persones i els imperis.