Molts pares s'emporten un bon ensurt quan veuen els seus fills aixecar-se a la nit sense arribar a despertar-se, però el cert és que el somnambulisme és un trastorn del son relativament freqüent en nens d'entre 4 i 8 anys. En principi no té cap gravetat i sol desaparèixer amb el temps sense que calgui prescriure cap classe de tractament mèdic.
Com es comporta un somnàmbul
Com explica l'Associació Espanyola de Pediatria (AEP), quan es produeix un episodi de somnambulisme, "el nen es pot aixecar del llit i caminar sense ser completament conscient del que l'envolta, manté els ulls oberts i pot murmurar o respondre de forma inintel·ligible, sense significat. És difícil despertar-lo i l'endemà no sol recordar el succeït".
En altres ocasions, el nen no arriba ni a despertar-se, es queda assegut al llit i adormit, encara que de vegades pot semblar agitat i arribar a córrer. Els pares poden preocupar-se perquè en alguns casos, els nens poden arribar a obrir portes tancades amb clau, finestres, apujar persianes, baixar les escales o sortir de casa. Hi ha nens que poden anar a la cuina, obrir el frigorífic i posar-se a menjar, d'altres es vesteixen amb roba de carrer o fins i tot mantenen una conversa que no té per què tenir sentit, encara que poden arribar a respondre preguntes simples.
Normalment, els episodis es produeixen en la fase del son més profund, una o dues hores després que el nen s'hagi adormit i no es coneix bé la causa, més enllà que és més habitual en la infantesa i que existeixen factors que poden augmentar la possibilitat que es produeixin.
Possibles causes
Com explica l'AEP, les causes poden ser un son insuficient, horari de son irregular, patir síndrome d'apnea-hipopnea de son (pauses anormals en la respiració del nen durant el son), tenir febre, que el nen estigui malalt, dormir amb la bufeta plena, l'estrès o l'ús de determinats fàrmacs. De vegades poden existir antecedents en la família, la qual cosa ha portat alguns experts a analitzar si poden tenir una influència genètica, encara que les conclusions no són concloents. El que sí que s'ha de tenir en compte és que, encara que no és un trastorn greu, sí que cal anar amb compte per si es produeix algun accident quan el nen estigui aixecat o passejant per la casa.
Mesures a prendre
Per aquesta raó, des d'aquesta associació recomanen una sèrie de precaucions com tancar amb assegurança portes i finestres, mitjançant mecanismes que no utilitzin habitualment els nens, i no només a l'habitació del nen, sinó també en la resta de la casa. També s'han de guardar les claus dels vehicles, evitar que el nen dormi en lliteres o llits alts, mantenir els objectes perillosos fora del seu abast, retirar del voltant del llit els objectes afilats o que puguin trencar-se, no deixar objectes a terra per evitar que el nen ensopegui i col·locar algun tipus de mecanisme com una campaneta a la porta de l'habitació del nen que alertin els pares quan el nen surti de l'habitació.
Hàbits recomanables
Quant a què es pot fer per reduir la possibilitat que produeixin els episodis, es recomana tenir un horari de son estable i regular, dormir prou hores, reduir els llums i sorolls a l'habitació i evitar beure molt abans d'adormir-se.