Generalment, els nadons comencen a caminar quan assoleixen el seu primer any de vida, però el cert és que pot variar molt d'uns nens als altres. Les etapes solen ser la d'arrossegament, gateig, posar-se dret i després caminar, encara que no tots passen per elles i alguns nadons mai no gategen, per exemple.

Una de les preocupacions que solen assaltar els pares quan passa l'any és si no tindrà algun tipus de retard en el desenvolupament si el nen tarda molt a caminar. En un estudi que es va dur a terme amb gairebé 50.000 nens noruecs, es va trobar que de tots ells, un 25% dels nens caminava als 12 mesos, un 50% als 13 mesos i un 75% als 14 mesos. Però el cert és que fins i tot fins als 18 mesos, es pot considerar dins del rang de la normalitat. I n'hi ha que poden començar als 7 mesos.

Per què poden començar més tard

Aprendre a caminar és la culminació d'una sèrie d'habilitats motrius, entre elles que el nadó pugui suportar el seu pes, mantenir l'equilibri sense ajuda, coordinar el moviment o controlar la part superior del seu cos. Tanmateix, en alguns casos hi pot haver raons que retardin aquesta fase del creixement. Aquestes són algunes d'elles.

  • Si el nadó va néixer de forma prematura

Els nens que neixen abans de la setmana 37 i, especialment els grans prematurs –que neixen abans de la setmana 29– poden patir retards en el seu desenvolupament psicomotor, encara que finalment l'assoleixin.

  • Caigudes prèvies

Alguns nens que comencen a caminar i tenen alguna caiguda poden sentir por després i trigar més temps a començar a caminar.

  • Falta d'estimulació

Els nadons que tenen una vida molt sedentària i estan molt poc estimulats també poden retardar els seus primers passos.

Nena gatejant / Unsplash
  • Diverses patologies

Quan existeix una patologia de la vista, l'oïda –que afecti l'equilibri– o en el desenvolupament psicomotor també pot afectar el nen en aquest sentit.

  • Mesures afavoridores

Els pares, per la seva part, poden dur a terme mesures per afavorir els primers passos del nadó. Aquestes són algunes d'elles.

  • Millorar el seu equilibri, afavorint que el nen es posi dempeus descalç.
  • Oferir-li suports perquè es desplaci amb seguretat.
  • No dramatitzar quan el nen caigui i oferir-li confiança quan faci els seus primers passos.