Quan parlem de la llengua catalana ho podem fer també del seu domini lingüístic, que s’estén sobre uns 68.000 quilòmetres quadrats de quatre estats europeus. A banda de Catalunya, dins les fronteres de l’estat espanyol el català es parla al País Valencià, a la franja de Ponent i a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera (i un altre lloc on potser no pensaves que parlaven català). Fora de l’estat espanyol, també es parla a Andorra, l’Alguer i la Catalunya Nord. Però… a França també parlen català, més enllà de la Catalunya Nord. Seu a La Gandula d’ElNacional.cat, que farem una visita als gitanos catalans de França.
💬 4 llocs on potser no pensaves que parlaven català
🤬 15 insults en català per odiar el món fugint dels castellanismes
Coneixeu els Gipsy Kings, Manitas de Plata o Kendji Girac? Doncs bé, són uns dels catalans de França que han esdevingut universals. La qüestió és que al país existeix un col·lectiu de milers de persones que parlen la llengua catalana i que s’autodefineixen com a "gitanos catalans". Així ho va documentar el periodista Eugeni Casanova en el llibre Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora (Pagès Editors, 2016), que explica com una dotzena de cognoms com Batista, Patrac, Ferrer, Pubill, Cargol o Malla s'estenen des dels Pirineus fins a Bèlgica en comunitats que han mantingut el català com a llengua pròpia. És un català que ells anomenen "gitano" i que és diferent dels dialectes territorials, tot i que un grup s'expressa en lleidatà amb aportacions de l'aragonès.
L'origen dels gitanos catalans de França
En un article anterior al llibre (titulat "Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França"), el periodista detalla que fa uns anys hi havia uns 6.000 catalanoparlants a la Gironda, uns 5.000 a Montpeller, uns 4.000 a Besiers, uns 3.000 a Tolosa de Llenguadoc, uns 2.000 a Carcassona, uns 1.500 a Niça, uns 1.000 a Lió, uns 700 a Agde... que s'escampaven cap a les localitats frontereres, de manera que hi podria haver desenes de milers de catalanòfons de nacionalitat francesa. La seva llengua està basada en la dels gitanos de Perpinyà (Catalunya Nord), una barreja entre el rossellonès i el central. Un grup específic a Sent Gaudenç i a Montalban (Alta Garona), com a Vilanuèva d'Òlt (Olt i Garona), parla un català de base nord-occidental amb aragonesismes.
L'origen dels gitanos catalans de França és a famílies empordaneses, com els Patrach, els Solers, els Cargol o els Batista. Van establir-se al Rosselló a partir d'una llei del 1783 de Carles III, que els va permetre viatjar després de segles de prohibicions. Aquestes comunitats van seguir dues grans rutes migratòries: al llarg de la costa mediterrània i de la Garona. Del Rosselló van arribar a Besiers i es van escampar per la costa del Mediterrani (Montpeller, Niça, Agde, Nimes, Marsella...). També van seguir el curs de la Garona, des de Tolosa cap a Bordeus. D'acord amb el que relata Eugeni Casanova, podem concloure que l'afluència de gitanos que buscaven a França una vida millor ha alimentat aquestes poblacions durant dos segles i els ha permès mantenir tant la llengua com la cultura.
Què t'ha semblat aquesta curiositat? A la Gandula trobaràs altres articles semblants sobre el català. Per exemple, es pot dir "istiu" en lloc d'"estiu"? I d'on ve una paraula tan sonorament atractiva com “xiruques”?
Imatge principal: Els Gipsy Kings en concert / Wikimedia Commons