Quan els catalans diem que algú "està a la lluna de València", ho fem de forma automàtica, sense gairebé pensar-hi. És una expressió ben arrelada a la nostra manera de parlar, però quan algú que no parla català la sent per primer cop, es queda totalment desconcertat. Què vol dir exactament? Per què València? I què hi pinta la lluna? Et desvelem aquest misteri lingüístic.
Què vol dir "estar a la lluna de València"?
Aquesta expressió s’utilitza per referir-se a una persona despistada, somiadora o desconnectada de la realitat. És aquell moment en què algú està a la seva, sense prestar atenció al que passa al seu voltant. També es pot fer servir per indicar que algú s’ha quedat sense res del que esperava, com quan algú arriba tard i ja no queda menjar o entrades per a un concert.
D’on ve la frase feta?
El seu origen no és del tot clar, però hi ha diverses teories que expliquen per què es diu així:
La llegenda medieval: Antigament, la ciutat de València tancava les portes a la nit per protegir-se d’atacs. Si algú arribava tard, s’havia de quedar fora de les muralles, dormint a la intempèrie, sota la lluna. D’aquí vindria el significat de quedar-se sense res o perdre una oportunitat.
La influència literària: Alguns estudiosos apunten que l’expressió podria haver-se popularitzat per obres del Segle d’Or en què es feia referència a la “lluna de València” com un estat de desorientació o confusió.
Per què als de fora els costa tant entendre-la?
Per a algú que no parla català, l’expressió no té cap sentit literal. La combinació de “lluna” i “València” no suggereix immediatament el concepte de distracció o pèrdua. En altres llengües hi ha expressions similars com per exemple: en castellà estar en las nubes o en anglès be daydreaming. Tot i que cap té aquest sentit de quedar-se sense res.
"Estar a la lluna de València" és una d’aquelles expressions que fan única la llengua catalana. No té una traducció exacta i desconcerta qualsevol que no la conegui. Però això la fa encara més especial: una peça més del nostre patrimoni lingüístic que val la pena conservar. Així que ja ho saps: si mai et diuen que estàs a la lluna de València… potser és hora de pensar i tocar de peus a terra!