Tothom coneix dites i frases fetes de la nostra terra com poden ser “anar a escampar la boira”, o dir que un lloc és ple “de gom a gom”, o que anem a un restaurant a “omplir el pap”. Però, més enllà de les expressions que més sovint sentim a la tele, la ràdio o parlant amb la gent, existeixen literalment milers de dites i frases fetes catalanes que es poden emprar en moltes situacions diferents.

👉 16 frases fetes originals per escampar el català allà on vagis de vacances
 

🗣 3 coses que la majoria fem i que estan provocant la pèrdua del català: Segur que tu també en fas alguna
 

Avui et portem algunes de les més sorprenents o particulars recollides al llibre ‘El refranys més usuals de la llengua catalana’ de Joan Fontana, José Enrique Gargallo, Víctor Pàmies i Xus Ugarte. Les coneixes?

H2: 5 frases fetes (in)usuals i els seus significats

1. És tard i vol ploure, i l’ase no es vol moure

És una frase per dir quan vols que els altres espavilin. La primera part, “és tard i vol ploure” sí que és més comuna, el que possiblement no havies sentit era la segona part, que té diferents variants: “i la burra de casa no es vol moure”, “i el burro no es vol moure”, etc.

2. De moliner mudaràs, però de lladre no t’escaparàs

L’origen d’aquesta frase està en les crítiques que la gent feia dels moliners, que gaudien del dret de moltura, i sovint aprofitaven la seva posició per calcular les mesures de forma incorrecta per a benefici d’ells. Aplicable a qualsevol grup que consideris que són uns lladres.

3. Un roc a la faixa i els diners a cap caixa

Aquesta dita és molt interessant perquè la pots fer servir sencera o només la meitat (“un roc a la faixa”) i es pot emprar en diverses situacions. Per una banda, tenir, portar o guardar-se un roc a la faixa és una manera de dir que estàs previngut/da, que si topes amb qualsevol obstacle te’n desfaràs. Pot ser sinònim d’estar a la defensiva. Però també, i de forma relacionada, tenir un roc a la faixa i els diners a cap caixa pot voler dir que tens estalvis, o uns diners “per si de cas”.

4. Feina de diumenge, el diable se la menja

Aquesta frase feta té unes arrels profundes, que es remunten molts anys enrere, fins als segles en els quals la devoció religiosa era molt superior a l’actual, i els dies festius es consideraven sagrats, s’havien de complir, una mica com els jueus amb el Sàbat, fins al punt en què treballar en dia de festa estava mal vist (no com ara, la qual cosa fa pensar).

Així doncs, aquest refrany el pots emprar si ets autònom, professor, sanitari, cambrer, o qualsevol altra feina de les que fan que els teus dissabtes i diumenges acostumen a anar carregats de feina.

5. Qui té la cua de palla, que no s’acosti a la falla

O “al foc”, que és una altra variant. Aquesta frase feta té una traducció directa al francès a la Catalunya Nord, (“Qui aura la queue de paille, qu'il la garde du feu”), i un equivalent perfecte en castellà amb la frase “Quien tiene tejado de vidrio, no tire piedras al de su vecino”.

El sentit de la frase és ben clar: si tens coses que et poden retreure, no és gaire intel·ligent retreure-les als altres.

Oi que ja estàs pensant en quin moment o situació tindràs l’oportunitat de dir aquestes frases fetes catalanes i quedar-te ben a gust?