A Catalunya, la riquesa lingüística es manifesta en els noms que reben els habitants de cada poble i ciutat. En molts casos, el gentilici és fàcil d’identificar perquè es deriva directament del topònim, com barceloní per a Barcelona o tarragoní per a Tarragona. Però hi ha casos en què el gentilici és inesperat i no s’assembla gaire al nom de la població. Avui descobrim alguns dels gentilicis més sorprenents entre les comarques i els caps de comarca a Catalunya!
Gentilicis de Catalunya que et poden sorprendre
Els qui viuen al Pont de Suert no són suertins sinó pontarrins, un nom que pot semblar poc intuïtiu. A Tremp, en comptes de trempencs, s’utilitza trempolins, un terme que pot recordar a l’acció de saltar. Un altre cas curiós és el de Solsona, on els seus habitants són solsonins o solsonencs, evitant la forma solsonès, que podria semblar més lògica.
A la Ribera d’Ebre, els habitants de Móra d’Ebre són coneguts com a morencs, en comptes del més previsible moranès. Mentrestant, a Vic, en lloc de vicencs, el gentilici correcte és vigatà o vigatana. A Gandesa, els seus habitants no són gandesencs sinó gandesans, un nom que sona ben diferent del topònim. A Tàrrega, els habitants es coneixen com a targarins, una forma arrelada a la tradició. A Balaguer, el nom correcte és balaguerí i no balaguenc, com es podria esperar. I a la Bisbal, en comptes de bisbalí o bisbaler, els seus habitants són bisbalencs.
Altres casos curiosos de gentilicis de comarques a Catalunya
A Montblanc, el gentilici és montblanquí o montblanquina, mentre que a Ripoll es fa servir ripollès en lloc de ripollenc. A Mollerussa, el terme correcte és mollerussenc, i a Olot, en comptes d’olotenc, s’utilitza olotí. A Prades, el gentilici és pradenc, evitant formes com pradès. A Reus, el nom correcte és reusenc, i a Sort, s’utilitza sortenc.
A Banyoles, els habitants són banyolins, a Figueres figuerencs, i al Maresme maresmencs, tot i que altres formes podrien semblar més esperades. També hi ha casos com el de Puigcerdà, on es fa servir puigcerdanenc, o el de la Seu d’Urgell, on els habitants són urgellencs. En algunes comarques, la variació encara és més sorprenent. Per exemple, al Moianès, es parla de moianesos, mentre que per al Pla d’Urgell podem fer servir tant urgellencs com l’expressió més descriptiva del Pla d’Urgell. A la Garrotxa, el gentilici correcte és garrotxí, però hi ha qui podria pensar que seria garrotxenc.
Aquestes peculiaritats responen a l’evolució històrica de la llengua i a les influències culturals de cada zona. La diversitat de gentilicis a Catalunya és un reflex de la seva història i la seva llengua. Alguns són intuïtius, però d’altres tenen arrels antigues que els fan únics. Quins d’aquests coneixies?
Com es formen els gentilicis en català?
Segons l'Optimot, els gentilicis en català es creen mitjançant diferents sufixos, que varien segons la tradició històrica i l’eufonia de cada nom. Els més comuns són:
- -à, -ana: com català i catalana
- -enc, -a: com reusenc i reusenca
- -er, -a: com felanitxer i felanitxera
- -ès, -esa: com pallarès i pallaresa
- -í, -ina: com gironí i gironina
Aquestes terminacions no segueixen una norma fixa, sinó que s’han adoptat per motius històrics i sonors. Per exemple, el sufix -enc té un origen germànic i es troba més sovint a les regions septentrionals. A més, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, harmoniosos i fàcils de pronunciar. En alguns casos, no totes les poblacions tenen un gentilici establert, i la gent es refereix als habitants simplement com els de..., com passa a Aiguaviva. A més, una mateixa localitat pot tenir més d’un gentilici, com és el cas de Besalú, on tant besaluenc com besalunenc són vàlids.
Aquestes peculiaritats responen a l’evolució històrica de la llengua i a les influències culturals de cada zona. La diversitat de gentilicis a Catalunya és un reflex de la seva història i la seva llengua. Alguns són intuïtius, però d’altres tenen arrels antigues que els fan únics. Quins d’aquests coneixies? N’hi ha algun que t’hagi sorprès especialment?