"Aversió apassionada, angoixosa i obsessiva, generalment de caràcter patològic". Així defineix el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) la paraula fòbia. Hi ha fòbies molt conegudes, com l’aporofòbia (la por morbosa als espais oberts) o la claustrofòbia (aversió a trobar-se en llocs tancats), però n’hi ha d’altres que són totalment desconegudes. Fins i tot, pots sentir-la i no saber que aquest temor té un nom que l'identifica. És el cas de la tripofòbia, la por irracional a patrons específics que tenen figures geomètriques molt agrupades. Si no saps de què t’estem parlant, fixa’t en les imatges que hi ha a continuació i, si ets incapaç de mirar-les perquè et fan fàstic, t’interessa això que t’explicarem.
🤞 Què significa que una persona encreui els dits, mans o braços per davant del cos, segons la psicologia
🧠 Què significa que una persona et faci 'ghosting', segons la psicologia
Si no pots mirar aquestes imatges perquè et fan fàstic, tens tripofòbia
T'advertim que si tens tripofòbia, les imatges que hi ha a continuació et causaran molt rebuig, fins al punt de no poder fixar-hi la mirada i sentir ganes de vomitar.
La tripofòbia no està reconeguda de manera oficial com un trastorn psicològic —no apareix al Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, utilitzat en psicologia i psiquiatria per al diagnòstic de malalties—, però els estudis demostren que hi ha persones que pateixen aquesta por irracional cap a patrons amb figures geomètriques molt juntes, principalment rodones. Una reacció que pot anar acompanyada de respostes fisiològiques, com un augment del ritme cardíac o l'activació del sistema nerviós autònom, provocant un pessigolleig al cos o que es posi la pell de gallina, per exemple.
Pot semblar que aquests patrons mostrats no formen part del nostre dia a dia, però si ens hi fixem són figures més recurrents del que pensem. Les bombolles que es formen al cafè, els forats d'una esponja, un formiguer, un rusc d'abelles... Són exemples que fan esgarrifar a una persona que té tripofòbia.
I d'on sorgeix aquesta fòbia? L'origen de la tripofòbia és encara una incògnita, segons els experts, si bé s'ha associat a la por de les persones pels paràsits. El 2017, investigadors de la Universitat de Kent, al Regne Unit, van detectar que també pot estar vinculat al temor a les malalties infeccioses, moltes de les quals es manifesten en forma de rodones a la pell, com és el cas del xarampió, el tifus o la verola. Així ho van publicar en un article a la revista científica Cognition and Emotion, on reconeixen que el patiment d'aquestes persones, que molts cops es transmet amb una resposta exagerada o ansietat, pot ser causat per l'associació de malalties i paràsits amb figures rodones.
L'estudi va consistir a mostrar 16 imatges amb agrupacions de figures geomètriques, totes elles d'objectes reals, a 300 persones que participen en grups de suport a la tripofòbia i 300 estudiants universitaris sense cap aversió, que servia com a grup de control. Vuit d'aquestes fotografies eren de parts del cos afectades per alguna malaltia que causa erupcions a la pell, mentre que les 8 restants no tenien cap relació amb patologies, sinó que es tractaven, per exemple, d'una paret de totxanes. Malgrat la diferència de caràcter entre els dos grups d'imatges, les persones amb tripofòbia van considerar que totes les fotografies mostrades eren desagradables, sense diferenciar entre aquelles on es mostraven malalties i aquelles que no. Una resposta que, segons l'estudi, dona suport a la idea que veure figures geomètriques similars els provoca aquesta sensació de rebuig, sense diferenciar si es tracta d'un camp de flors o d'una persona amb una malaltia.
Una altra curiositat d'aquesta anàlisi és que, si bé es tracta d'una por, el sentiment principal que experimentaven els individus amb tripofòbia era repugnància, amb nàusees o ganes de vomitar, lluny de sentir temor. Alguns d'ells també van descriure sensacions com picors a la pell o com si tinguessin insectes recorrent el seu cos. Una reacció que, segons els experts, torna a suggerir que aquestes persones perceben estímuls similars quan veuen una acumulació de rodones que quan estan afectades per un paràsit.