Tot i que al nostre país la baralla espanyola és la més comuna, els jocs amb cartes de pòquer resulten extremadament divertits i originals. Sens dubte, representen una forma excel·lent de passar les caloroses tardes d'estiu, ja sigui a la platja, a l'aire lliure oa casa. Aquests jocs són molt variats i estan dissenyats tant per a grans grups com per a grups més petits. Per això, des de La Gandula, la secció estiuenca d'ElNacional.cat, hem recopilat els que considerem els millors i més entretinguts jocs amb cartes de pòquer.

🃏 Els 7 jocs de festa (per a adults) que no poden faltar en les teves reunions d'amics estiuenques
 

🧩 10 millors jocs de taula originals per a aquest estiu: No tindràs temps d'avorrir-te
 

Aquests són els millors jocs amb cartes de pòquer

1. El President (recomanable 4-6 jugadors)

El President és un joc amb cartes de pòquer en què el principal objectiu per guanyar és ser el primer jugador a quedar-se sense cartes a la mà. El més recomanable per jugar-hi és ser entre 4 i 6 jugadors i utilitzar només una baralla. El President és un joc on sempre cal jugar més fort que el jugador anterior. Hi ha, per tant, algunes regles molt simples a respectar: el valor de les cartes va des del 3, que és la més baixa, fins al 2, que és la més alta. L'important en aquesta partida és el valor (número) de les cartes i no el pal o el color. Per iniciar la partida, cal treure de la baralla els comodins i repartir totes les cartes entre els diversos jugadors. Un cop tothom ha mirat les seves cartes, comença la partida el jugador que tingui el 3 de cors.

El jugador que comença pot jugar d'1 a 4 cartes del mateix rang. Hi ha l'opció del rang i del nombre de cartes. Suposem que tira dos 5. Perquè el següent jugador pugui tirar, ha de treure el mateix nombre de cartes, és a dir dues, que el jugador anterior, però amb un rang igual o superior. Per exemple, pot jugar dos 5, dos 6, o dos 7, etc. En el cas que el primer jugador tiri dos 5 i el següent jugador també en tiri dos, aleshores el següent no pot tirar perquè l'han saltat. En el cas que un jugador no pot jugar, passa el torn. També pot passar encara que pugui jugar. El fet de passar, però, impedirà jugar al jugador el que quedi de ronda. Una ronda s'acaba quan un jugador que ha tirat la o les cartes li torna a tocar sense que cap dels altres jugadors hagi tirat o bé perquè l'han saltat o bé perquè ha passat el torn.

Així doncs, en la nova ronda comença aquell jugador que ha tirat les cartes l'últim. En cada ronda, el primer jugador a tirar pot decidir si tira una carta, o dues o tres o les quatre del mateix número. Aleshores tota la ronda es juga amb aquesta quantitat de cartes. L'única excepció és el 2 de cors que pot 'trencar' amb una parella o un trio o un grup de quatre cartes. El primer jugador a quedar-se sense cartes és el President, el següent el Vicepresident, el penúltim és el Cul i l'últim és el Supercul. Per començar la següent partida, el qui ha quedat últim dona les seves dues cartes més altes al President (podrien ser dos 2) i aquest les seves dues més baixes (per exemple dos 3). El Vicepresident dona la seva carta més baixa al Cul i aquest la seva més alta. En el cas de ser 5 o 6 jugadors, hi ha una o dues persones que són el poble i aquestes no fan cap intercanvi de cartes. La següent partida la comença el Supercul.

2. La Canastra (2, 4 o 6 jugadors)

La Canastra, o més popularment conegut en castellà com La Canasta, és un joc amb cartes de pòquer que consisteix a desprendre's de les cartes de la mà, exposant-les sobre la taula formant combinacions de set cartes, que fa una canastra o canasta, i assolir abans que els contraris, en diversos jocs parcials, el mínim de 5.000 punts que es requereixen per guanyar la partida. Es juga emprant dues baralles franceses de 52 cartes, més dos comodins o joker a cada baralla. A més dels quatre comodins, els vuit 2 tenen la mateixa funció de comodí, per tant, n'hi ha un total de 12. Es juga en parelles, fins a un màxim de 3, és a dir, 6 jugadors, tot i que el més recomanable és el de 4 jugadors.

En qualsevol dels quatre pals, el valor de les cartes és el següent: el comodí val 50 punts, el 2 i l'As valen 20 punts, la K, Q, J, 10, 9 i 8 valen 10 punts, el 7, 6, 5 i 4 valen 5 punts. El 3 vermell és una carta honorífica que no es juga. Quan s'aconsegueix, es mostra sobre la taula i es reemplaça per una altra carta de la pila. Val 100 punts en cas d'haver obtingut com a mínim una canasta. El 3 negre es considera tap, és a dir, quan un jugador col·loca un 3 negre a la pila de descart, el següent no pot emportar-se-la. Cada 3 negre que quedi a la mà d'un jugador quan s'acaba la ronda val 100 punts en contra. 

Es distribueixen a cada jugador onze cartes, una a una, en sentit contrari a les agulles del rellotge, tornant la carta superior, que queda descoberta sobre la taula. Aquesta carta inicia el pou de descarts. Si aquesta carta fos un comodí, un dos o un tres, es tornarà la carta següent, col·locant-se sobre l'anterior fins que aquesta carta no sigui cap de les esmentades. El jugador pot prendre la carta superior de la pila o la carta del pou de les descartades. Per poder prendre el pou, calen dues condicions: tenir dues cartes iguals, sense comodí, a la carta que agafes del pou, que el valor de les cartes que s'han d'exposar per primera vegada, en una o més combinacions, arribi als punts requerits per a la sortida (50 punts, 90 o 120 en funció dels que portes acumulats). La carta superior del pou haurà de formar part de les cartes exposades, i podrà afegir-ne el valor al de les altres als efectes de la sortida. Les altres cartes que hi hagués, es poden exposar o conservar a la mà.

Després el jugador que agafa el pou pot utilitzar totes les cartes que hi ha i les pot exposar a la taula o guardar-se-les. Un cop feta la sortida per un jugador, tant ell com el seu company, en els torns següents, podran afegir cartes a les ja exposades o exposar noves combinacions, sense haver de complir les condicions de sortida. Cada grup de cartes iguals ha de contenir, almenys, dues cartes naturals, en la seva sortida, i tres comodins com a màxim quan es tanca la canasta. Fer una canasta és la combinació de set cartes iguals. Almenys quatre cartes han de ser naturals. Per iniciar aquesta jugada, cal exposar sobre la taula almenys tres cartes.

Quan un jugador acaba sense cartes es procedeix a comptar la puntuació. Cada canasta suma 300 punts i cada 3 vermell són 100 punts. També són 100 punts extra per a la parella que ha tancat. També cal sumar en positiu, si has fet una canasta almenys, les cartes de cada canasta. És a dir si és una canasta formada per sis 7 i un 2, aleshores sumaria 50 punts en total. Si l'altra parella no ha fet cap canasta, totes les cartes comptaran en negatiu. El jugador de la parella que ha tancat no compta cap punt negatiu perquè no té cartes, però si l'altre membre de la parella sí que tenia cartes a la mà sense baixar a la taula, aquestes comptaran en negatiu. 

3. El Mentider

Si es juga amb una baralla és recomanable ser cinc o sis jugadors, però es pot ampliar a vuit si es juga amb dues baralles. L'objectiu d'aquest joc amb cartes de pòquer és quedar-se sense cartes. És un joc d'atzar baix, perquè el que hi importa és la memòria i que no t'enredin fàcilment, qualitats que es necessiten també en altres jocs de cartes. Es reparteixen equitativament totes les cartes. Cada jugador, en el seu torn, diu que el que té a la mà, que pot ser veritat o mentida, per exemple "dos sisos" per dir que té una parella de sisos. Col·loca les cartes al centre sense mostrar-les.

El jugador que segueix ha de decidir si s'ho creu, augmentant la quantitat (posant un sis o més en l'exemple) i passant el torn o no. Si no s'ho creu aixeca les cartes: si l'altre ha mentit es queda tot el que hi hagi damunt la taula, si era cert, se les queda qui ha aixecat. Sovint, també es pot jugar amb el comodí. Com la majoria de jocs de cartes tenen versions diferents, depenent de la contrada on es jugui.

4. El Burro (3-12 jugadors)

Poden jugar des de 3 fins a 12 persones amb una baralla, tot i que es pot jugar amb més baralles. Per a jugar a aquest joc de pòquer s'han d'agafar de la baralla tants grups de 4 cartes amb el mateix índex com jugadors hi juguen. Per exemple, si hi ha 3 persones jugant podem prendre els 4 asos, els 4 tresos i les 4 J. Primer es reparteixen una per una totes les cartes, tenint així 4 cartes cada jugador. L'objectiu és aconseguir 4 cartes amb el mateix índex intercanviant-les amb la resta de jugadors de la següent manera: cadascú posa una de les seves cartes cara avall, es compta fins a tres i cada jugador dona la seva carta al jugador que té a la dreta. I així fins que un acabi.

Quan un jugador acaba, posa la mà al centre de la taula i crida Burro!! i immediatament tothom ha de posar la mà damunt de la del guanyador, sent el perdedor l'últim en posar la mà. Si han acabat alhora un o més jugadors no importa qui hagi estat el primer a dir burro, el que importa és qui perd. Al qui ha perdut se li apunta, per ordre, una lletra de la paraula burro, fins a completar-la. El primer que la completi perd la partida, i així successivament fins que quedin 2 jugadors. En general el guanyador és el que tenia menys lletres, en cas d'empat es pot decidir de la manera que es vulgui, com per exemple al popular pedra, paper i tisores.

Alguns jugadors creuen que la finta és un art, i es basen en ella per a guanyar als adversaris. Fer una finta consisteix a posar la mà al centre i exclamar qualsevol cosa diferent de burro per tal de confondre els rivals i fer que posin la mà. A tots els que la posin, se'ls sumarà una lletra. Si no la posa ningú, se li sumarà una lletra al que hagi fet la finta.

5. Vermells i Negres (mínim 4 jugadors)

El funcionament d'aquest joc amb cartes de pòquer és molt simple. Aquí l'important és saber mentir o defensar-se, segons sigui el teu rol. Anem per parts. Per jugar a aquest joc cal ser un mínim de quatre persones, tot i que el recomanable és ser-ne entre sis i vuit. El que cal fer és agafar el mateix nombre de cartes que jugadors participen en la partida: és a dir, si hi ha set jugadors doncs agafar set cartes. En aquest exemple de 7 persones, cal agafar dues cartes vermelles i cinc de negres. Aleshores es remenen i se'n reparteix una a cada jugador. El narrador, que és també un jugador, es pot escollir a dit o per elecció pròpia i narra l'inici de la partida. Només hi ha la figura del narrador quan a la partida hi ha dos o tres vermells.

El que ha de fer bàsicament és anunciar que tots els jugadors tanquen els ulls, després els qui són els vermells s'han de mirar i trobar, aquests tanquen els ulls i el narrador, que podria ser vermell o negre, demana obrir els ulls a tothom. Aleshores comença la partida i les acusacions. Els vermells tenen l'objectiu de no ser descoberts i acabar amb tots els negres i aquests, per guanyar, han de desemmascarar els vermells. En cas de ser 4 o 5 jugadors es juga amb un vermell, i a partir de sis jugadors ja es juga amb dos vermells. Mentre que a partir de nou jugadors es podria jugar amb tres vermells.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!