Al món hi ha entorn d'uns 10 milions de catalanoparlants. La immensa majoria estem concentrats en el que lingüísticament anomenem "Països catalans": Catalunya, la part més costanera de la Comunitat Valenciana (on se li diu "valencià"), la Franja d'Aragó (la regió més oriental, a la frontera amb Catalunya), al sud de França (cada vegada menys) i les Illes Balears.
🙊 Les 5 paraules en català preferides d'aquesta tiktoker s'han tornat virals, quines són les teves?
🗣️ 5 "catalanades" que ens surten sempre quan parlem en castellà
Però, sabies que en el passat es va parlar català en molts altres llocs? En alguns encara avui queda algun rastre del pas d'aquesta llengua. En d'altres ha desaparegut per complet i és un simple record històric. El més conegut per tots és el català que es parla en l'Alguer, a Sardenya (Itàlia), fruit de l'antic domini a la regió. Però hi ha més llocs. Traguem el globus terraqüi, que viatjarem una mica.
El català inesperat de Múrcia
El dialecte murcià té més d'un préstec del català, com el té de l'aragonès, a causa de la intensa activitat repobladora que hi va haver al segle XIII, en aquella etapa de cacau polític entre la taifa andalusina de Múrcia, el domini castellà i la conquesta catalana. Tanmateix, avui hi ha una regió a Múrcia on es parla català/valencià, encara que no té res a veure amb aquestes repoblacions medievals!
Es tracta de la comarca del Carche o Carxe, limítrofa amb València, i que va quedar despoblada després de l'expulsió dels moriscos del segle XVII. Aquelles terres van ser ocupades després per pastors i camperols alacantins, de les comarques del Vinalopó, que van portar amb ells la seva llengua valenciana. Encara que avui no és oficial, a la regió del Carxe es continua parlant.
El català a Amèrica
L'any 1768 van arribar a la colònia britànica de Fort Saint Augustine de Florida un grup de 1.500 menorquins, jornalers i treballadors pobres majoritàriament. Els enviava allà el governador britànic de Menorca, Sir Richard Lyttelton, ja que en aquella època l'illa estava sota control britànic. I aquells immigrants menorquins escriurien una de les històries més desconegudes i interessants de la història dels Estats Units. Ens l'explicava amb passió i tot detall Marc Pons en aquest article:
🗽 Quan als Estats Units es parlava català
Catalans també a l'Àfrica
L'ladino o judeocastellà és l'idioma que parlen els sefardites, és a dir, les comunitats jueves descendents dels hebreus expulsats de la península pels Reis Catòlics el 1492. Elles han mantingut viva la seva llengua amb prou feines, en les dificultats del temps. Però, sabies que els jueus catalans expulsats també parlaven una llengua judeocatalana? La majoria de katalanim (com es coneixien aquests jueus catalans) es va instal·lar al Nord de l'Àfrica, però se'ls va perdre el rastre al segle següent, i la llengua no va perviure.
Tanmateix, el català tornaria a l'Àfrica al segle XIX: va ser a Algèria, durant la colonització francesa. A prop d'Orà es va establir una colònia formada per provençals, catalans, balears i valencians, i van arribar a editar diaris, escrits en català però amb influència i ortografia francesa, l'anomenat dialecte patuet. Després de la independència d'Algèria el 1962, la població va marxar una part al Rosselló, i una altra, a Alacant.
El català a l'est d'Europa
Hi va haver un breu moment, al segle XVIII, en què es va parlar català a l'est d'Europa. Va ser entre 1735 i 1738, a la zona que avui ocupa la ciutat sèrbia de Zrenjanin. Abans coneguda com el Banato de Temesvár, aquí van ser enviats més d'un miler de catalans, així com aragonesos, napolitans i sicilians, tots ells austracistes exiliats després de la Guerra de Successió Espanyola.
En teoria havien de muntar la ciutat de Nova Barcelona i fer-la prosperar, però ni el clima no acompanyava, ni l'edat dels colons tampoc, ja que la majoria no eren d'edat avançada. Una epidèmia de pesta el 1738 va acabar de deixar-los tocats, i l'avanç de l'imperi otomà va liquidar aquella aventura sense que quedés més gran rastre.
No és curiós que s'hagi parlat català en zones tan dispars? La història dona moltíssimes voltes, i les llengües, encara més.