Potser et sorprèn, però el català és una de les llengües amb més parlants de la Unió Europea. En té més que el suec, el búlgar, el gaèlic irlandès, el danès, l’eslovac, el finès, el lituà, el letó, l’eslovè, l’estonià o el maltès. En l'àmbit global, a finals de 2016 era la 88ª llengua més parlada, amb un total de 9,1 milions de persones que saben l'idioma. I és que el català no es parla només a Catalunya: el domini lingüístic de la llengua catalana s’estén sobre quatre estats europeus (que inclouen uns 68.000 quilòmetres quadrats). Per tant, és normal que hi hagi llocs on potser no pensaves que parlaven català. Acomoda’t a La Gandula d'ElNacional.cat, que els visitarem un per un amb molta tranquil·litat.
👅 A França també parlen català, més enllà de la Catalunya Nord
💬 16 frases fetes originals per escampar el català allà on vagis de vacances
🗣️ Els 15 insults en català per odiar el món sense caure en els castellanismes
En aquest article obviarem tots aquells territoris més evidents. A banda de Catalunya, és ben clar que dins les fronteres de l’estat espanyol la llengua catalana també es parla al País Valencià, a la franja de Ponent i a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Així que tots aquests llocs queden descartats. Fora de l’estat espanyol, el català també es parla a tres Estats més: a Andorra, a l’estat francès (Catalunya Nord) i a l’estat italià (l’Alguer). Tampoc en parlarem d'ells. Però l’esmentat domini lingüístic no s’acaba aquí: a continuació tens 4 llocs on no sabies que es parla català.
1. El català a Múrcia
A l’estat espanyol encara falta comentar un lloc on potser no pensaves que es parla català: el Carxe, a la Regió de Múrcia. Es tracta d’un territori amb uns 600 habitants que comprèn part dels municipis de Iecla, Jumella i Favanella, fent frontera amb els municipis valencians de Pinós i l’Alguenya (Vinalopó Mitjà). Fa relativament poc que es coneix la seva existència com a zona de parla catalana: es pot dir que va descobrir-se als anys cinquanta del segle passat, a partir de les recerques sociolingüístiques de Manuel Sanchis i Guarner.
Al Carxe s’hi parla el que es coneix com a valencià meridional, que segons la filòloga Esther Limorti Payà destaca per l’harmonia vocàlica, la pèrdua de la -r final, el ieisme i el betacisme. Malauradament, no gaudeix de cap reconeixement oficial per part de l’administració murciana. Però és veritat que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua imparteix cursos de català en diversos municipis de la zona. La cosa va començar l’any 2005, quan l’Ajuntament de Iecla va demanar ajuda a l’esmentada acadèmia per mor d’una instància presentada per un veí al síndic de greuges del País Valencià. Va ser l’any 2010 quan Jumella i Favanella es van sumar al projecte.
2. El català a Malta
Ja està, no queden més territoris a l'estat espanyol on puguem dir que es parla català. Ni a l'estat espanyol ni fora d'ell, de manera que ara toca fer una mica de trampa: direm que a Malta es parla català. Aquesta afirmació és falsa, tot i que la gràcia aquí és la influència de la llengua catalana en el maltès. Durant uns 250 anys, aquesta petita illa del Mediterrani va estar sota domini de la Corona d'Aragó (o Corona catalana, segons defensen alguns), l'administració, la cultura i els negocis de la qual tenien com a llengua el català. És per això que ha deixat una empremta important en la llengua maltesa, que té una alta presència de lèxic català (entre un 15 i un 20%).
Abbokkament, andana, anell, armirall, benestant, ġelat, gwardarobba, illuminat, iżolat, kap, kurda, moll, mastrudaxxa, moviment, nord, novell, porporat, rużinjol, tirabuxù... Són algunes de les paraules del maltès amb influència del català.
3. El català a les universitats del món
Seguim amb les trampes: a les universitats del món es parla català. En aquest cas, aquesta afirmació no és falsa, tot i que no parlem realment d'un territori en els termes que hem fet servir fins ara. La qüestió aquí és que l'Institut Ramon Llull fa anys que promou els estudis de llengua i cultura catalanes a les universitats de l'exterior. Així doncs, hi ha unes 150 universitats amb estudis catalans a Alemanya, Argentina, Àustria, Brasil, Canadà, Croàcia, Cuba, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Hongria, Irlanda, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Txeca, Romania, Rússia, Sèrbia, Suècia, Suïssa i Xile.
4. El català arreu del món
Finalment, una última trampa: arreu del món es parla català. Això tampoc és una afirmació falsa, tan sols parlem de les comunitats catalanes a l'exterior. Es tracta d'entitats privades, reconegudes en els llocs on s'estableixen i pel Govern de la Generalitat. Segons el Departament d'Acció Exterior, hi ha més de noranta entitats oficialment reconegudes i en actiu arreu del món. La Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya és la comunitat catalana a l'exterior més antiga i va ser creada l'any 1840 a l'Havana (Cuba), amb l'objectiu principal de donar ajut i suport als catalans emigrats des de principis del segle XIX que es trobaven en situació de necessitat o de precarietat. L'esmentat departament compta amb un registre de les comunitats catalanes a l'exterior.