La rosella és una planta que, per la seva característica flor vermella, crida l'atenció allà on apareix. Qui no s'ha quedat meravellat per la vermellor d'un camp de roselles o, com diríem a Lleida, un camp de frares? Si ets de Manresa segurament parlaries de pipiripips, mentre que al Vallès farien servir badabadocs. I és que hi ha desenes de formes d'anomenar a la rosella en català, depenent de la zona on visquis. Saps com en diuen a casa teva? A La Gandula d'ElNacional.cat et portem un recull de les principals maneres de dir rosella que segur que et sorprendran: n'hi ha de ben curioses!
🔍 Com reconèixer un català només per la seva manera de parlar castellà
🤯 Els 5 esdeveniments més estranys i bojos de les festes populars catalanes
Rosella és el nom general d'aquesta planta de flors vermelles, que creix en zones sembrades, encara que també en els marges de les carreteres. El terme té un sentit diminutiu, 'petita rosa', i s'ha ramificat en diverses variacions fonètiques, que han donat origen a noves formes d'anomenar-la. És el cas de roella, per la pèrdua de la [z] a causa de la dissimilació amb la vibrant; rovella, per inserció d'una labial [b] o [v] o roguella, per inserció d'una [g] antihiàtica, de la mateixa manera que passa a 'dugues' per dir 'dues', segons explica l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).
Existeixen també les variants ronsella i rodella, així com d'altres vinculades a paraules que es poden associar a la flor. En aquest sentit, cal destacar que hi ha noms per dir rosella relacionats amb la similitud de color de la flor amb la cresta d’un gall. Gall, gallaret, gallgalleret, gallgallinot… són altres paraules que s'utilitzen a Catalunya per referir-nos a aquesta flor. Precisament aquest últim, gallgallinot, està influït per un joc infantil en què els infants agafen una rosella i pregunten si és 'gall o gallina'. Tot seguit, l'esclafen i gall significa que és vermell, mentre que gallina és blanc. Així, aquesta vinculació amb el joc i el gall ha fet derivar altres formes de dir-li com quiquiriquic, quequerequec, o les variants pipirip, peperepep o puput, totes elles d'origen onomatopeic i basades en el cant del gall.
El joc infantil té altres versions on no és pregunta si és 'gall o gallina', sinó si és 'frare o monja', fet que ha donat origen a utilitzar frare o flari per referir-se a una rosella. També paraules com caputxí, capellà o monja. Segons explica l'ALDC, aquest també podria ser d'origen de badabadoc.
Si us en semblen moltes, heu de saber que encara hi ha més formes de dir rosella en català i, per entendre el seu origen, cal fixar-nos en el nom llatí papaver rhoeas, d'on sorgeix papàriu. Papaver, encreuat amb molts aràbics com 'habb' (gran), ha donat peu a paraules com ababol o babol, modificat en alguns casos com bamberol. La influència de l'occità, el francès o el castellà també n'ha desencadenat d'altres com pavot, roïll o coquelicó.
Com es diu rosella en cada zona dels Països Catalans?
De manera general, el Petit Atles Lingüístic del Domini Català (PALDC) recull en un mapa com s'anomena en cada zona de parla catalana rosella. Així, trobem que a la Franja de Ponent es fa servir ababol de manera general, mentre que a Ponent s'utilitza roella. Un mot que també s'estén fins al Delta de l'Ebre.
De manera excepcional, en algunes zones del Pirineu s'utilitza quiquiriquic, paraula que també es fa servir a l'Empordà. A Santa Coloma de Queralt la rosella es converteix en rovella, igual que a la part oest de Mallorca. Pel que fa a la resta de l'illa el terme més habitual és roella, mentre que a Menorca s'utilitza el general, rosella. A Eivissa, també s'utilitza el normatiu, encara que en una gran part de l'illa se'n diu amapola, igual que en castellà. Al País Valencià aposten per rosella i a la Catalunya Nord, en canvi, coquelicó guanya importància.
Més sinònims de rosella a Catalunya: gallaret, quecquerequec o paparola
Si bé aquestes són les paraules d'ús habitual a cada territori, el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) recull moltes més variants i, en molts casos, també indica en quina zona s'utilitzen:
- Babol: a la Ribagorça, Vallès, València
- Badabadoc: al Vallès
- Gallaret o galleret: a Conflent, Olot, Ripollès, Empordà, Girona
- Lloca: a València
- Paramà (en plural, paramans): a la Garrotxa
- Pipiripip i piperepip - al Pla de Bages
- Quiquiriquic
- Badabadocs: a Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Quirze del Vallès
- Capellà
- Caputxí: a Balaguer
- Gallet: a Mallorca
- Gallgallaret: a Ribesaltes, Besalú, Blancafort
- Monja: al Priorat
- Quecquerequec: a la Conca de Tremp, Cardona, Vendrell, Camp de Tarragona
- Vermelló: al Rosselló
- Ababol: a València, Fraga
- Paparola: a Terrassa
- Peperepep : a la Conca de Tremp, Sta. Coloma de Queralt
- Quicaracoc: a Calella
- Roella: a l'Alt Urgell, Mallorca, Noguera, Palafrugell, Tàrrega, Vall Fosca
- Frare: a Lleida, Maella
- Rovella
Aquestes, però, no són les úniques formes existents a Catalunya per dir rosella i al portal Rodamots encara en recullen algunes més:
- Gall: a l'Anoia
- Puput: a Castellserà, Malgrat, Noguera, Sallent, Urgell
- Monja: al Priorat
- Pupurupup: a Agramunt.
- Ruella: a Amposta, Camp de Tarragona, Conflent, Empordà, Mequinensa, Rosselló, Solsona, Tortosa
- Quec-querequec: a la Bisbal del Penedès
- Quequerequec: a Barcelona, Cardona, el Vendrell
- Quic-querecoc: al Maresme
- Quic-quiriquic: a Barcelona
El Termcat, en el seu cercador del conjunt de fitxes terminològiques, també inclou les variants ganfanó, republicans, senyora, abacol, ruzelo, ronsella, roguella, màpola, babebadoc, cacaraquec, cararequec, cocolicó, coquerecoc, curacallo, gallerós, gallitos, kikerekik, pinipip, pipirip, papaiu i papàriu, si bé aquestes no apareixen en cap altre lloc.
I tu, com li dius a la rosella?