Si penses en xocolata avui dia, inevitablement penses en el seu sabor dolç i inconfusible, i encara que tots coneixem i prenem el cacau en pols, gairebé sempre el pensem en rajoles o bombons, és a dir, sòlid. I ens entusiasma, és un dels pocs aliments que pràcticament pot unir a la humanitat en la seva valoració. Però, sabies que els seus descobridors no reconeixerien una rajola si la veiessin? O que es va barrejar amb productes que ara ens sembla impensable unir?
🍫 He afegit la xocolata al meu dia a dia i aquests són els canvis que he notat
Aquest 13 de setembre és el Dia Internacional de la Xocolata (en honor al naixement de Roal Dahl, autor de la cèlebre obra Charlie i la Fàbrica de Xocolata) i quina millor forma de celebrar l'existència d'aquest meravellós aliment que descobrint 8 formes sorprenents en què en el passat consumien xocolata?
1. Cru
El cacau es va consumir, en primer lloc, en cru. Una vegada trenques la beina, al seu interior hi ha les “ametlles” o grans de cacau, recoberts per una polpa blanca de textura mantegosa. Els grans contenen molts alcaloides, per la qual cosa són amargs. Tanmateix, la polpa té un sabor dolç característic, que va ser el primer que van consumir a Amèrica del Sud.
A Amèrica Central, en canvi, deixaven fermentar els grans de cacau juntament amb la polpa, creant-se així la primera formulació beguda.
2. Abocat i escumós
La xocolata americana era una beguda, i ho continuaria sent fins al segle XIX, ja que fins que la tecnologia no va permetre realitzar els premsatges adequats no es va poder presentar en forma de rajoles o pastilles sòlides.
Però a Mèxic feien una cosa que no van fer després: l'abocaven, des de dalt, com qui aboca la sidra. I els agradava que fos molt escumós, així que de vegades el batien amb uns estris dissenyats per a això.
3. Amb colorant vermell
La xocolata va ser, per a les societats americanes, una beguda amb un fort component ritual. Els maies l'associaven a la sang, i sovint el tenyien amb arxiota, un pigment obtingut d'un fruit americà.
4. Endolcit
Els americans no endolcien la xocolata: l'únic dolç era el de la polpa. Però quan la xocolata va arribar a Espanya després de la conquesta de Mèxic (encara que en Colom ja havia trobat xocolata, no va ser fins a en Cortès que es van tenir notícies detallades), els espanyols li van llançar tot el dolç que tenien, començant per la mel i seguint pel sucre. I aquest va ser el format precursor original que va fixar a Occident el gust per la xocolata dolça.
5. Amb xili molt
Com ho sents. El pebre vermell, xili o bitxo és aquest pebrot picant que també ens va regalar el continent americà, i els indígenes el barrejaven sovint amb la xocolata.
6. Espessit
Tant a Amèrica com a Europa van trobar diverses maneres d'espessir la xocolata líquida perquè no fos una beguda, sinó més aviat unes farinetes. A Amèrica ho feien barrejant-lo amb farina de blat de moro, i a Espanya incorporant-hi fruits secs molts.
7. Especiat
A Europa la xocolata tornava boig tothom. De la cort espanyola va passar a la italiana i la francesa, i als monestirs els monjos li preguntaven al papa si podien prendre xocolata els dies de dejuni (a la qual cosa el papa va concloure que sí, ja que era una beguda). Tothom l'estimava, i, per tant, el potenciava amb el millor: espècies.
Es va consumir xocolata amb vainilla i amb canyella, que ens sembla molt adequat al nostre gust modern, però també amb pebre negre o clau, que ja ens sedueix menys.
8. Floral
En l'infinit explorar de possibilitats amb aquell meravellós aliment, tant americans com europeus li van afegir sovint plantes i flors, o els seus extractes per transmetre aromes especials i úniques.
No et perdis aquest vídeo, en el qual la catedràtica de la UB María de los Ángeles Pérez Samper explica com va ser la transmissió de la xocolata des d'Amèrica fins a Europa, i de quines formes es consumia.
Segur que quan acabis de veure'l vas de cap a la cuina a fer un mos a la rajola de xocolata que tens a l'armari, oi que sí?