Els humans de vegades ens comportem com a piconadores: tota forma de vida que no acabi d'entrar en els nostres plans, cal arrasar-la. Vam deixar el camp per la ciutat i ara no tolerem ni la menor bestioleta en els nostres ecosistemes d'asfalt.
🍅 Com fer un hort urbà a casa: els 5 passos bàsics per iniciar-se i gaudir-ne
🌱 L'hort com a tractament natural de l'ansietat: les plantes que t'ajudaran a asserenar-te
Tanmateix, ens emportem trossets de camp en testos amb els nostres horts urbans. I també cal reaprendre a conviure amb altres bestioletes. Per exemple, una cosa que sempre solem matar a casa, encara que no deuríem, són dos dels animals més injustament tractats: les aranyes i els dragonets.
Vegem per què no els hauries de fer mal.
Les aranyes: sempre de guàrdia a les cantonades per evitar-te picades
En la cançó "el Bosque de tu Alegría", del seu disc Arena a les butxaques, canta Manolo García que:
"Vaig aprendre a tolerar la presència necessària de les aranyes."
I això és el que hem de fer tots. No fa falta que t'agradin, encara que la veritat és que són éssers fascinants amb una estructura alienígena. Potser per això generen tant rebuig, amb tantes potes i tants ulls, sempre esperant amb les seves trampes. Rares vegades s'associa el concepte "aranya" a una cosa positiva, tret d'amb Spiderman.
Però, de què s'alimenten les aranyes? Mosques, mosquits, i en general qualsevol insecte que passi a prop d'elles. Per a això és la teranyina: per capturar insectes voladors. Dels que sí que ens molesten i ens piquen.
Les aranyes, a nosaltres, no ens fan res si les deixem tranquil·les. I a veure, que no vivim a Austràlia, les aranyes de les nostres cases no són taràntules d'un pam, són aranyetes que rares vegades passen del centímetre. Llavors, per què destruir cada teranyina que vegem i deixar-li anar una puntada a cada aranya que cometi la imprudència de sortir quan passem? Li facilitem l'entrada als mosquits!
Els dragons i el fals culpable de menjar-se la roba
Dels dragonets o dragons comuns es diuen moltes coses: que són verinosos, que són perillosos, i les nostres àvies fins i tot estaven convençudes que es menjaven la roba.
Bé, el cert és que el dragó comú ni és verinós ni té res de perillós. És un rèptil clàssic de la Mediterrània i en especial de la Península Ibèrica, i la seva dieta és molt semblant a la de les aranyes: mosques, mosquits, formigues... i també arnes.
De fet, als dragons els encanten les arnes. Tant, que en el passat (amb aïllaments molt pitjors), era habitual que els dragons es colessin dins de casa, i dins dels armaris, per donar-se un banquet d'arnes de la roba que, elles sí, tenen la capacitat de devorar el teixit.
Així, quan algú obria un armari i trobava un dragó dins, i veia la roba foradada, creia que era el rèptil el que se l'havia menjat. Com quan el protagonista de la pel·li l'enxampa la poli just quan intenta reanimar el seu amic assassinat, i creuen que l'ha matat ell. Així van engreixar la seva mala fama, els pobres dragons!
Un equilibri raonable entre la netedat i el control biològic de plagues
No et direm que deixis la casa plena de teranyines, ni que li muntis un niuet a l'armari a una família de dragons. Només diem que no fa falta matar-los tot just veure'ls, que no passa res per tenir alguna aranya a casa o alguna teranyina en una cantonada alta de les golfes, que no passa res si es cola un dragonet a casa, i que si els tens al jardí, balcó o terrassa, tens una benedicció.
Perquè el que tens són dues criatures que, sense fer soroll, s'estan menjant cada nit desenes i centenars d'insectes, entre ells molts dels mosquits que entrarien a casa a picar-te, o qualsevol altra bestiola molesta.
No et sembla bona raó per deixar viure dragons i aranyes? Amb això, i elegint les plantes repel·lents d'insectes adequades, podries fer de la teva casa un lloc gairebé lliure de mosquits i altres molèsties, fes-li una ullada a aquests articles si vols anar aixecant les teves defenses: