Mai no t'ha passat això de sortir de viatge i pensar que els noms de pobles, regions, rius i altres llocs són de vegades molt sorprenents o divertits? De vegades simplement sonen divertits en una altra llengua diferent, com ocorre amb el cèlebre mapa de Google Maps que t'indica com anar de Repente a Kagar (dues localitzacions a Alemanya). A Espanya tenim altres grans exemples: quan visites per primera vegada la regió de Múrcia al·lucines amb topònims com Bullas, Mula, Puentetocinos o Alcantarilla. Però, i a Catalunya?

🏠 Quins són els pobles amb noms més llargs de Catalunya? Necessites bons pulmons per dir-los
 

❓ Frases fetes en català que potser no coneixes i quedaràs molt bé si les dius aquest Nadal

 

A Catalunya ocorre exactament el mateix... només que per a nosaltres sonen tan rutinaris aquests noms, que ni ens n'adonem del rars que són, o que poden sonar a algú que vingui de fora. És el que el Màrius Serra va anomenar "potónimos", aquells "topònims malsonants o amb noms curiosos o suggeridors".

"Potónimos" catalans que una vegada pensats ja no s'obliden

D'on ve el nom del poble català anomenat Ultramort? En l'Edat Mitjana apareix com Ultramorte i també com Vulture mortuo o Vulturis mortuii, així que pot venir del voltor o no, però és innegable que sona difícil viure en la ultramort.

És molt més divertit viure en pobles on els noms dels quals tenen clares connotacions sexuals. Per a qualsevol espanyol, cardar és una cosa que fas amb la llana, però per als catalans té un sentit més tòrrid, i sabem que qui més farden de cardar són els de Cardona, o els de Cardedeu! Menys han de fer-ho a Verges, i on més trempats caminen és a Tremp. Però al final tot és un festival de la Berga, o de l'Espolla, o la Pera.

Altres vegades, els noms senzillament canvien de sentit amb els segles. Avui quan vas a Porrera el mateix et sona a gueto de la marihuana, però sembla que el que es plantava en aquella vall quan els romans el devien anomenar "Vallem Porreram" eren alls porros.

I els pobles amb animals en el nom? Si a Múrcia tenen un Puentetocinos, nosaltres tenim un Porqueres, a més d'un Vacarisses i un Tornabous. També ens tiren els llops, els que dormen a Llobera, els que canten a Cantallops i els que es rasquen a Gratallops. Tenim fins i tot pobles 100% dedicats a un animal, com a Viladecans, Vilademuls, Viladecavalls, o Viladasens. I després tenim tots aquests catalans que estan com una cabra: els de Cabrera de Mar, o de Cabrils, o de Cabrera d'Anoia, o de Cabra del Camp.

I si ens anem a la toponímia menor, a la més local i particular, entrem en terrenys encara més pantanosos. La geògrafa Assumta Lleonart i Orri, al seu article "Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya" ha recollit una enorme quantitat: des de la Illa del Carallot fins al Cagarro del Diable o el Turó de la Mamella.

Les masies i cases particulars dels pobles són fins i tot més espectaculars. Molts es defineixen per algun defecte o característica física: la Pedrera del Lleig, el Mas del Geperut, el Mas del Mut, Cal Sord, Mas del Garrut, Mas del Mocós, del Suat o Can Lleganya. Ve poc de gust passar-se per aquests llocs, la veritat.

Altres "potónimos" particulars molt expressius, encara que no centrats en el físic, podrien ser Cal Pessetero, Can Poquet, Caseta del Fill Mastegots, Can Poca-Roba, Can Tanoca, el Mas d'en Burro, Can Pixallits, i una aportació que fem nosaltres a aquest interessant estudi, que és la casa mataronina de Can Pet i Porró.

Ves fixant-te quan vagis per Catalunya (i per qualsevol altra part), que trobaràs molts més "potónimos" dels que penses.