Plou i el teu nas identifica una olor característica a terra mullada que et resulta fins i tot agradable. Això que per a tu és tan normal, sembla que no és perceptible per a tothom. Resulta que identificar l'olor de la terra mullada està només a l’abast d’alguns nassos privilegiats. Poder fer-ho, o no, és una qüestió genètica, i per a alguns tenir aquesta habilitat pot representar la diferència entre la vida i la mort. T’expliquem les raons científiques.
🍳 Aquestes són les receptes de cuina que recomana Harvard per aprendre ciència
⚡Per què ens enrampem entre nosaltres?
Per què fa olor de pluja
El perquè de l'olor de terra mullada ha estat investigat per la ciència. Tant és així, que aquesta característica flaire va ser batejada amb el seu propi nom: 'petricol'. El nom el van triar els científics Isabel Joy Bear y Richard Thomas a un article que van publicar al 1964 a la revista Nature. Van escollir aquest mot per la unió de la paraula petros (en grec 'pedra') i icor (en grec, 'fluid que flueix per les venes dels déus').
Els científics van descobrir que aquesta característica flaire terrosa i càlida és produïda per una molècula que emeten determinats bacteris, els Streptomyces, que estan presents als sòls i que s’utilitzen per a produir antibiòtics. La molècula que alliberen aquests bacteris s’anomena geosmina i quan les gotes de l’aigua cauen a terra s’alliberen a l’aire. La seva olor resulta tan embriagadora que fins i tot es fa servir per produir perfums. Molts animals són sensibles a aquesta olor d'humitat i els éssers humans, tot i que no tots, són extremadament sensibles a ella.
Per què tu sí que pots olorar la pluja
Recentment, als EE.UU ha sorgit una controvèrsia a les xarxes socials perquè un usuari anglès s'ha mostrat molt sorprès de què els americans li diguessin que podien olorar la pluja. De seguida ha sorgit un debat sobre les persones que poden olorar la pluja i les que no.
Segons Casey Trimmer, investigadora científica que estudia el sistema olfactiu al DSM-Firmenich, en declaracions a la BBC, explica que aquesta capacitat d’olorar la terra mullada és genètica. Existeixen més 400 receptors diferents que poden estar al nostre nas per captar les olors, però ningú té la mateixa col·lecció de receptors. Així, algunes persones tenen el receptor per l'olor de la geosmina, i d’altres no.
La geosmina i el vi: una dura relació
Per molt que l'olor a la geosmina ens agradi, sembla que el seu gust ens desagrada. És per això que la presència de geosmina al vi, que genera en ell una olor d'humitat característica, pot ser un malson pels productors de vins, ja que poden espatllar les seves característiques organolèptiques del caldo.
Una olor important pels camells
Aquesta molècula olorosa que sembla que als humans només ens serviria per espatllar un bon vi, al món animal pot resultar extremadament útil. Per exemple, al desert del Gobi els camells són capaços de trobar aigua a més de 80 kilòmetres de distància i sembla que és l’aroma de la geosmina la que els guia. Si no tinguessin l'habilitat d'olorar aquest bacteri, probablement ho tindrien molt malament per sobreviure. Així, la funció d’un gen que ens permet poder identificar l'olor de terra mullada pot semblar trivial, a no ser... que ens perdem al desert.