Catalunya té una immensa riquesa geològica, ecològica i cultural, i això fa que per tot el país tinguem no només paisatges i llocs d'increïble bellesa, sinó també paisatges i llocs estranyíssims, que semblen l'escenari d'una pel·lícula de ciència-ficció. Ja et presentem aquests sis en aquest article:
🪐 6 paisatges de Catalunya que semblen d'un altre planeta
Però avui aprofundirem en un d'ells (en tots els sentits), perquè el tens a poc més d'una hora de Barcelona, i la seva estranyesa és tan exagerada que et costarà recordar que encara estàs a Catalunya, o si més no en el planeta Terra. Prepara el teu escafandre, que sortim a l'exterior alienígena.
El diapir de sal de Cardona: com si un tros d'un altre planeta hagués caigut a Catalunya
Pot ser que hagis sentit parlar de "la muntanya de sal de Cardona", però si mai no has anat a veure-la, no t'estàs fent la idea correcta de com és. Potser penses que és una muntanya ordinària en la qual hi ha l'entrada d'una mina vulgar i corrent. O potser la imagines com una espècie de pedrera, en la qual en comptes de marbre o una altra roca, s'extreu sal de la mateixa manera.
Doncs bé, agafa el tren o el bus que sigui, o el teu cotxe per la C-16 i després la C-55, i apropa't a Cardona, des de Barcelona amb cotxe és 1 hora i 20 minuts aproximadament. Quan arribis al Parc Cultural de la Muntanya de Sal de Cardona t'emportaràs la primera sorpresa. Perquè veuràs una cosa que no sembla natural allà al mig, com si algú l'hagués deixat caure.
Però no és que hagi caigut del cel. Més aviat ha estat al revés, perquè la muntanya de sal de Cardona és el que es coneix com un diapir, és a dir, una intrusió d'un material menys dens, que ha estat cobert per altres capes de terra, i finalment s'ha obert pas entre elles per escapar a l'exterior.
Gaudeix una estona de l'exterior i fes bones fotos, i després procedeix a la visita, que et deixarà encara més en xoc, ja que semblarà que descendeixes a una mina en un altre planeta.
L'al·lucinant interior de les mines de sal de Cardona
Els terrenys en els quals es troba el diapir pertanyien al duc de Medicaneli, que els va vendre el 1923 a la Unió Espanyola d'Explosius per a l'extracció de sals potàsiques. Amb algun canvi de mans, aquestes mines es van continuar explotant fins a 1990, quan ja era complicat treballar a l'interior: s'havia descendit fins a més de 1.300 metres de profunditat, la calor era excessiva, i ja s'havien extret més de 37 milions de tones de mineral.
L'interior de la mina és lovecraftià. Imatge: Jorge Franganillo, CC BY-SA 2.0.
Va ser una sorpresa quan, el 2003, van tornar a obrir-se les mines, però com a atracció turística. Tenien bones raons per a això: l'interior té tot l'interessant d'una mina (maquinària d'extracció, etc.) i la màgia única dels minerals salins en reaccionar amb l'aigua que es filtra amb les pluges. No són les estalactites, estalagmites i altres que se solen trobar a les coves ordinàries, veritat?
Així que si vols veure entorns sorprenents, alienígenes, com extrets d'un altre planeta o d'una pel·li de ciència-ficció, ja has vist que no t'agafa molt lluny: visita la muntanya de sal de Cardona, i deixa't atrapar per la sensació extraterrestre de les seves formes i els seus túnels.