El domini lingüístic del català està format per dos grans blocs dialectals: el català oriental i el català occidental, tots ells conformats per diferents variants de la llengua. Lluny dels estereotips que pot tenir la gent, els dialectes són un reflex de la realitat dels parlants, que canvia segons l'entorn geogràfic on viuen i les seves influències. És el cas, del pallarès, el ribagorçà, el tortosí, el castellonenc o el lleidatà, entre altres, tots ells part del bloc occidental i cadascun amb unes característiques pròpies molt marcades i, a vegades, estigmatitzades. És cert que les diferències entre dialectes poden, fins i tot, causar confusions entre parlants d'una mateixa llengua, però això, al final, forma part de la riquesa d'aquesta. Si vas al Segrià i rodalia, segur que notes aquestes variants, amb un dialecte ple d'expressions i paraules pròpies que, per algú poc acostumat a sentir-les, poden sorprendre. I per què no descobrir-les ja? A La Gandula d'ElNacional.cat et deixem alguns vocabularis propis del lleidatà que has de conèixer!
🧐 Podries deduir el significat d'aquestes expressions valencianes i balears?
✍️ Sempre has viscut enganyat: aquestes paraules realment són correctes en català
Les 15 paraules en lleidatà que has de conèixer
Una de les característiques més conegudes del lleidatà és utilitzar de manera habitual el 'lo' com a article masculí singular: pare, lo riu, lo pa. Un tret que, quan algú vol imitar la nostra forma de parlar intenta replicar. Però la diversitat lingüística va més enllà, amb vocabulari propi, molt d'ell vinculat al camp. Per exemple, tenim una forma diferent d'anomenar a fruites i verdures (al blat de moro en diem panís), així com eines del camp: xapo és aixada en lleidatà. N'hi ha, evidentment, vinculades al dia a dia que són ben curioses, sobretot per algú poc habituat a sentir el lleidatà. Si vols conèixer una mica més la teva llengua, aquí tens 15 paraules que s'utilitzen a Ponent i que has de conèixer. Algunes d'elles són ja populars, mentre que d'altres cada cop són menys utilitzades, fins i tot pels lleidatans. Així doncs, som-hi:
- Popa (recollida al DIEC): manera de dir ‘pit’ en lleidatà. També s’utilitza com a verb, és a dir, popar és el que fa un nadó quan alleta i donar popa el que fa la mare amb la llet. “El nadó està popant”, diem.
- Keds: en lleidatà gairebé mai diem vambes i, de fet, a molts el concepte ens genera confusions. Per nosaltres les sabates per fer esports són els keds. És important destacar que aquesta paraula en lleidatà l'utilitzem en forma masculina i, per tant, l’article corresponent és ‘els’ o 'los'. “Després de la cursa, hauré de posar els keds a la rentadora”. Aquest mot no apareix en cap diccionari oficial i només té presència en Lo nou diccionari lleidatà-català, un llibre que recull més de 3.000 paraules utilitzades en terres lleidatanes.
- Fer pila: quan un alumne se salta una classe, a Lleida no acostumen a utilitzar l'expressió fer campana, sinó que diem fer pila. "Avui no he anat a matemàtiques, he fet pila".
- Espentejar (recollida al DIEC): verb habitual en lleidatà que funciona com a sinònim d'empènyer o empentejar. "M’ha espentejat i he caigut a terra".
- Escatxigar (recollida al DIEC): aquesta paraula no s’allunya molt de la forma central i és que significa ‘esquitxar’. “No m’escatxiguis amb l’aigua”.
- Entrepussar: forma que s’utilitza per dir ensopegar. També hi ha qui diu entrempussar. A diferència dels anteriors verbs, aquest no apareix recollit al DIEC, però sí al Diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Padrí o padrina (recollida al DIEC): si bé no és d'ús exclusiu del parlar lleidatà, l'ús d'aquests termes pot causar confusions. A Lleida i rodalia, així com en algunes altres zones dels Països Catalans, fem servir padrí i padrina per referir-nos als avis, a diferència de territoris com Barcelona. Cal destacar que també s'utilitza per referir-se a persones grans amb qui no cal tenir parentesc. A conseqüència, als padrins de bateig, és a dir, qui fa la mona per pasqua, se’ls acostuma a anomenar amb un diminutiu: padrinet i padrineta.
- Rostar (recollida al DIEC): a Barcelona en diuen 'escurar', però a Lleida tenim una paraula pròpia per referir-nos a deixar el plat net quan acabes de menjar, molts cops gràcies a un tros de pa. Més enllà d'escurar el plat, també s'utilitza per aliments: "Rosta bé la costella, que encara queda carn!".
- Muricec (recollida al DIEC): sinònim de ratpenat. L'origen d'aquesta paraula prové de la combinació dels mots llatins 'mur' (rata) i caeucus (cec). Per tant, muricec significa 'rata cega'.
- Mangala (recollida al DIEC): bastó de fusta que utilitza la gent gran per caminar. “El padrí s’ha deixat la mangala a casa i ara no pot caminar”.
- Sisquere: expressió que s'utilitza per expressar un desig. Podria ser un equivalent de 'tant de bo'. "Sisquere plogués!".
- Escarranxar-se (recollida al DIEC): verb que significa separar una cama de l'altra. Així doncs, quan saltem a corda, cantem: “Un, dos, tres, l’escarranxa”.
- Buixir (recollida al DIEC): a Lleida els gossos no lladren, sinó que buixeixen. I el soroll que fan és un buixit.
- Mixó: paraula que s'utilitza per referir-se a un ocell, sobretot de mida petita. També és freqüent el diminutiu mixonet. "Escolta com canten els mixons". Prové de moixó, forma acceptada pel DIEC. Mixó, en canvi, només apareix al Diccionari català-valencià-balear de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Mossada (recollida al DIEC): significa menjar una porció d'un menjar. “Deixa’m tastar aquest pastís, hi faig una mossada”.
I un extra molt important per a quan s'apropa Nadal. A Lleida els reis d'Orient no són els encarregats de repartir regals a les cases, sinó que ho fan els 'reixos'.
Si bé aquestes són paraules bàsiques del lleidatà, habituals a la zona del Segrià i entorn, la llista és molt més àmplia i plena de paraules interessants. Dit això, les coneixies totes?