Cada llengua del món guarda petits tresors en forma de paraules, algunes de les quals semblen dissenyades per posar a prova la nostra capacitat de pronunciar-les sense perdre l’alè. El català, tot i no ser una de les llengües amb les paraules més llargues del planeta, també compta amb termes que poden sorprendre per la seva extensió i complexitat. Algunes d’aquestes paraules són tan particulars que, en escoltar-les per primer cop, ens fan preguntar com poden cabre en una sola frase sense deixar-nos sense respiració. A més, moltes d’elles amaguen històries fascinants sobre la seva formació i evolució al llarg del temps, demostrant la riquesa i la profunditat del nostre idioma. Descobrim quines són les paraules més llargues i complexes del català, aquelles que posen a prova el nostre cervell, la nostra llengua i els nostres pulmons. I començarem a un laboratori.

👶 Aquests són els noms prohibits a Catalunya, encara que d'alguns ja n'hi ha molts!
 

😲 Els llocs més inesperats on es va parlar català: fins i tot a l'Àfrica i Amèrica!
 

La paraula més llarga en qualsevol idioma és el nom d'una proteïna

La titina és la proteïna més gran que coneixem. Té un paper important en la contracció dels músculs, i agafa el seu nom comú del Tità de la mitologia grega. Però és clar: si cada país, en cada idioma, anomenéssim molècules i compostos químics orgànics i inorgànics com ens vingués de gust, la ciència es tornaria impossible. Per això ja fa tant de temps que va néixer la IUPAC (International Union of Pure and Applied Chemistry), un dels objectius de la qual era sistematitzar la forma d'anomenar els productes químics que empraven. Els noms es construeixen en anglès seguint unes indicacions, i després es tradueix a la llengua que sigui seguint les seves recomanacions i convencions.

Doncs bé, amb la nomenclatura IUPAC, la titina és la paraula més llarga del planeta, ja que té 189.819 lletres en anglès (en català i altres llengües, en adaptar-se, és probable que pugi o baixi una mica la quantitat de lletres). Es calcula que una persona normal trigaria gairebé 11 o 12 hores en pronunciar-la, tot i que hi ha gent que ho ha provat i “només” ha trigat 3 hores a dir-la. Nosaltres podem ser que ens quedem amb el diminutiu “titina”.

Les tres paraules més llargues al diccionari de català

Si obviem la nomenclatura científica de la IUPAC, i deixem a la titina amb el seu nom curt, quines serien les paraules més llargues que es troben al diccionari, i quantes lletres tenen?

Doncs curiosament, són tres paraules de 22 lletres. Les dues primeres també fan “trampa” perquè són, un cop més, químiques:

  • Tetrabromofluoresceïna, que és un colorant emprat en cosmètica, indústria tèxtil o paperera.
  • Tetraclorobenzoquinona, que és una solució antioxidant.

Així doncs, si volem trobar la paraula més llarga en català que no tingui res a veure amb la química, ens quedem amb les 22 lletres de la paraula “anticonstitucionalment”, que sembla molt adient aquests dies i aquests anys, oi?

La ironia de la paraula més llarga que encara no és al diccionari de català, ni al de castellà

La llengua castellana no és gaire més llarga que la catalana, en els seus mots. El famós “esternocleidomastoideo” té 22 lletres, però la paraula més llarga en té 23 i és “electroencefalografista”. Molt lluny de les paraules alemanyes o sueques que poden tenir 40, 60 o més lletres. Però, sabies que hi ha una paraula que tant en castellà com en català seria la més llarga de totes si s'hagués acceptat ja als diccionaris oficials? Aquesta paraula és la “hipopotomonstrosesquipedaliofòbia”, i significa…

"Por irracional a la lectura o pronunciació de paraules llargues i complicades".

La mala llet de qui li va posar aquest nom tan llarg a una fòbia als noms llargs és èpica. Esperem que tu no la pateixis, o aquest article t'haurà estat ben difícil de suportar!