A finals del segle X, la riba del riu Sió estava controlada pels musulmans d'al-Àndalus, que poblaven la major part de la península. Però a mitjans del següent segle, el panorama havia canviat dràsticament. Els cristians van reconquerir totes aquelles terres de la Segarra, i per defensar-les de noves incursions hi van començar a construir castells, 14 dels quals, segueixen en peu avui en dia i donen nom a la ruta dels castells de la Segarra.
🏘️ Aquest és el poble de Catalunya més bonic per visitar al febrer
☸️ Aquest temple budista sembla de Tailàndia, però és a prop de Barcelona
Marxa dels castells de la Segarra
Aquesta Ruta de castells del Sió transcorre en la seva majoria seguint el curs del riu. Seguint l’itinerari podràs observar les diferents fortificacions defensives que van fer d’aquest riu una línia defensiva en aquells temps, anomenada Marca Superior. Amb el pas dels segles, aquests castells van anar perdent la seva funció defensiva, i es van anar reconvertint en cases senyorials.
La ruta sencera són uns 42 km, que es poden fer caminant, en BTT o fins i tot en cotxe pels que això de caminar no els agrada massa. De fet, cada any des de fa 24 anys, als voltants del mes de març, es fa la Marxa dels Castells de la Segarra, que consisteix a fer una ruta a peu pels 14 castells que formen la ruta.
Aquesta iniciativa anual va ser impulsada pels veïns de la zona l’any 2000, amb l’objectiu de proposar una activitat alternativa per conèixer i gaudir no només dels castells, sinó dels paisatges que ens deixa la primavera en aquest indret. La ruta transcorre per pobles com Cervera, Guissona, les Pallargues, Florejacs, l’Aranyó, Montcortès o Castellnou d’Oluges, tot i que no sempre en el mateix ordre.
Visita a l'interior dels castells
Com que l’ordre en què es fa la ruta canvia cada any i potser no la vols fer sencera, et començo explicant els castells que es poden visitar per l’interior. Els castells visitables són sis en total. La vila medieval de Montfalcó Murallat, un pintoresc poble del segle XI estratègicament construït en un turó per a la vigilància durant la reconquesta cristiana.
El castell de Florejacs t’ofereix una barreja d'elements renaixentistes i medievals, i el castell de les Pallargues, un castell-palau amb una planta irregular que explica la història de la seva evolució al llarg del temps. Descobreix també l'autèntic castell de les Sitges amb la seva torre d'homenatge i el castell de Vicfred, que, tot i ser ara una residència senyorial, té arrels al segle XI. Finalment, el castell de Concabella, amb la seva història des del segle XI, alberga el Centre d'Interpretació dels castells del Sió, oferint una perspectiva única de la història feudal i la defensa cristiana.
Castells visitables per l'exterior
Els castells que només són visitables per l’exterior són 8, i són els següents: castell de Montcortès, castell de Castellmeià, castell Molí de Ratera, castell de les Oluges, castell de l’Aranyó, castell de Vergós Guerrejat, la torre d’Ivorra i la torre de Mejanell. Aquestes dues torres antigament van tenir un castell al cantó, però avui en dia només s’hi conserva una de les torres.
El Castell de Montcortès, que data del segle XI, però va ser reformat al segle XV, ofereix un encantador nucli amb cases dels segles XVII i XVIII, així com l'església de Santa Anna del segle XVI. A Castellmeià, una fortificació amb dues imponents torres circulars, que va ser transformada en un castell-palau al segle XVI. La Torre de Mejanell, part d'un antic castell del segle XI, ara alberga un allotjament rural, fusionant el passat medieval amb la comoditat moderna.
Quan visitis el castell de Molí de Ratera veuràs un dels castells més antics de la zona, però que amb el temps es va reconvertir en un casal gòtic i s’hi va instal·lar un molí que funcionava amb la força de l’aigua del riu Sió. Per contra, podràs veure per l’exterior un dels castells més moderns, el castell de les Oluges, construït al segle XVI.
Totes aquestes fortificacions també daten del segle XI, però igual que els altres, han anat patint remodelacions i modificacions, ja que en perdre la seva funció defensiva, es van anar reconvertint en palaus o mansions, sobretot durant el segle XVI.