Al principi no sembla gens especial, només una lleugera picor. L'aigua de mar té aquestes coses: és molt salada, així que qualsevol ferideta microscòpica, invisible a simple vista, pot coure. Però al cap d'una estona et va picant més. A la cama, al pit, al braç, al coll... fins i tot t'apareixen taques vermelloses a la pell, una pruïja estranya que mai no havies sentit. Què t'està passant? Per què no t'havia passat mai si t'has banyat al mar tota la vida? És preocupant?

Tranquil·litat: hi ha una explicació raonable (encara que inquietant) per a aquest fenomen, que cada vegada li ocorre a més persones.

El misteri de l'aigua de mar que pica i irrita la pell

L'estiu de 2014 hi va haver a Astúries algunes queixes sorprenents dels banyistes a les platges de Salinas, San Juan, Candás, Frexulfe i Tàpia. Els picava la pell, i algunes d'aquestes platges fins i tot es van tancar. La direcció de Salut Pública del Principat va encarregar anàlisis de les aigües a la recerca de microorganismes que poguessin tenir la culpa. Però les esmentades anàlisis no van mostrar cap creixement anormal de microorganismes, com algues, ni la temperatura de l'aigua era tan elevada com perquè tal creixement es donés. Malgrat haver-hi altres teories, com un hipotètic abocament industrial, no va quedar clar què va ocórrer.

Passa un any: el 20 de juliol de 2015, el diari Llevant informava sobre una desena de persones que van haver de ser ateses pels sanitaris de la platja del Saler, a València, per irritacions de pell. La Creu Roja havia fet anàlisis químiques de l'aigua la setmana anterior i havia sortit d'una qualitat excel·lent. Lliure de químics i contaminants, i a sobre havia fet un temps excel·lent, calmat, i l'aigua era cristal·lina. I molt calenta. Condicions ideals per a les meduses, per cert: hi havia un enorme banc de meduses a tot just uns centenars de metres de la vora.

Aquests incidents s'han repetit cada estiu des d'aleshores. El 2019, es va escampar l'alarma entre els banyistes del Mar Menor, a Múrcia, per la incòmoda picor que provocava el simple bany. Hi havia moltes meduses, és cert, però no podien passar perquè es van instal·lar unes xarxes antimeduses, i els banyistes no es queixaven de cap picada, era simple coïssor a la pell.

Però, en efecte, la clau estava en les meduses.

El verí de les meduses pot arribar-nos sense que ens piquin

El catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Múrcia, Ángel Pérez Ruzafa, va ser entrevistat el 2019 en el programa Hoy por Hoy, de la SER, respecte a les picors al Mar Menor, i va explicar que

"les meduses, en trencar-se contra les xarxes, alliberen cèl·lules urticants que queden flotant a l'aigua, malgrat que la medusa està aparentment morta."

Això no és un problema quan hi ha poques meduses, és clar, però quan hi ha sobrepoblació o es dona una plaga (i, amb l'augment de les temperatures, els bancs semblen cada vegada més grans) la quantitat de verí que pot alliberar-se a l'aigua és important.

Però, malgrat tot, els trossos de medusa semblen poc com a única opció, perquè en altres platges on s'han reportat aquestes picors no hi ha xarxes que puguin causar una mortaldat massiva de meduses. Però és que algunes meduses no necessiten morir, i ni tan sols picar, per deixar anar verí.

És el cas d'una medusa clàssica i molt típica de la Mediterrània: Rhizostoma pulmo, o Borm blau:

Aquesta medusa té una característica molt particular, i és que, a més de picar-te si toques els seus braços, també allibera les seves substàncies i cèl·lules urticants a l'aigua de forma natural. Per això, només sent a prop d'elles, ja podem sentir aquesta picor sense que ens arribin a picar de veritat.

Així doncs, era aquest enorme banc de meduses a uns centenars de metres de la vora el que va causar les picors a València el 2015. I un banc igual de gran ha de ser el que ha causat les picors que van denunciar els banyistes a la platja de Gavà els passats 25 i 26 d'agost (entre ells, qui firma aquest article i la seva filla petita), si bé la mar picada impedia de veure la quantitat de meduses que nedaven per allà.

És una casualitat que aquests casos se siguin reportant aquests últims anys i no abans? Pot deure's a un creixement en la població de meduses, relacionat amb l'augment de la temperatura de l'aigua que ha estat notícia aquest estiu?

🚨 Com saber si una medusa és verinosa: les claus per actuar ràpidament
 

👉 Els 5 tipus de meduses que pots trobar a les platges de Catalunya: No totes piquen igual
 

I, el més important i inquietant: pot ser que estiguem encaminant-nos a un futur en què de vegades s'hagi de prohibir el bany perquè l'aigua estarà enverinada per la bava invisible de milers de meduses?

Sens dubte, aquesta seria una conseqüència imprevista de la crisi climàtica.