Les plantes carnívores sempre criden l'atenció de jardiners i apassionats de la jardineria. La seva aparença, que recorda a una boca d'un animal ferotge, i la seva capacitat d'atrapar insectes voladors deixa bocabadats als observadors. Aquestes plantes no només són decoratives, sinó que també són un autèntic espectacle natural digne d'admirar. Però és possible tenir-ne a casa? Són difícils de cuidar? La resposta, segons Edson Walter i Edwin Rodríguez, experts d'un canal a Youtube dedicat a la cura de plantes, és un rotund no. Amb els consells adequats, pots tenir-les a casa, observar de prop com capturen els insectes i, de pas, eliminar de casa algunes de les molestes mosquetes que poden voletejar prop de la planta.
🌱 Aquestes són les plantes que més purifiquen l'aire de casa teva: són autèntics filtres naturals
🪴 Les 8 plantes d'interior amb flor que has de tenir a casa: la recomanació d'un expert
Com cuidar les plantes carnívores: 7 consells d'expert
En un episodi dedicat al món de les plantes carnívores, aquests apassionats jardiners expliquen pas a pas com mantenir-les sanes i felices a casa. Des del substrat ideal fins als mètodes de propagació, aquí et revelem tots els seus secrets perquè tu també puguis convertir-te en un expert.
1. Ambient i condicions ideals: humitat i llum
Les plantes carnívores, malgrat la seva aparença exòtica, s’adapten a una gran varietat de climes. Ara bé, hi ha dos factors fonamentals que no poden faltar: alta humitat i bona il·luminació.
Aquestes plantes creixen en hàbitats com aiguamolls, on l’ambient és constantment humit. Per això, és essencial recrear aquestes condicions a casa, col·locant-les en llocs il·luminats (sense sol directe excessiu) i assegurant-te que l’ambient no sigui sec.
2. El substrat correcte: res de terra comuna
Un dels errors més comuns a l’hora de cuidar plantes carnívores és utilitzar terra negra o adobs, quan no és l'adequada per a elles. Les plantes carnívores creixen millor en sòls pobres en nutrients. De fet, és per aquesta raó que han desenvolupat l’habilitat de “menjar” insectes.
El substrat ideal es compon de torba àcida (sense nutrients) barrejada amb perlita, un mineral que ajuda a airejar la terra. La proporció recomanada és 60% torba i 40% perlita. Mai afegeixis adobs, ja que poden ferir o matar la planta.
3. Reg adequat: per safata, no per sobre
El reg és un altre punt clau. Les arrels de les plantes carnívores són sensibles, i regar-les per sobre pot exposar-les, facilitant l’aparició de malalties. La millor tècnica és el reg per safata: col·loca el test sobre un recipient amb aigua perquè el substrat l’absorbeixi des de sota.
¿I quin tipus d’aigua cal fer servir? Aigua de pluja, d’aixeta deixada reposar o fins i tot aigua destil·lada funcionaran, sempre que no tinguin excés de minerals.
4. El test també és important
Les plantes carnívores poden patir plagues com àcars, pugons i cotxinilla cotonosa. Per això, en fer trasplantaments o esqueixos, cal revisar que no hi hagi signes d’aquests insectes.
També cal evitar substrats compactats, testos que alliberin sals (com els de ceràmica no esmaltada), i sobretot la manipulació excessiva de les trampes, ja que si es tanquen massa sovint, poden deteriorar-se.
5. La propagació: fulles, rizomes i llavors
Quan la teva planta carnívora està sana, probablement començarà a reproduir-se. Segons Edwin Rodríguez, biòleg i fundador del projecte “La Mata que Mata”, hi ha diverses formes de propagar-les:
- Per esqueixos de fulla: Igual que amb les suculentes, pots tallar una fulla sana i plantar-la en el substrat. Aproximadament un 60% d’aquests esqueixos generaran noves plantes en 6-8 mesos.
- Per rizoma: Algunes espècies, com la Venus atrapamosques, desenvolupen un rizoma que pots dividir per obtenir noves plantes. És un mètode delicat, però ràpid.
- Per llavors: Encara que és un procés més lent (fins a tres anys), les plantes nascudes de llavor solen ser més fortes. Recorda que per obtenir llavors, la planta ha de florir, cosa que consumeix molta energia.
6. El trasplantament: quan i com fer-lo
El trasplantament ha de fer-se amb molta cura, preferiblement a la tarda o en dies ennuvolats per evitar el fenomen de cavitació (l’entrada d’aire a les arrels), que pot impedir que la planta absorbeixi aigua i fer-la morir.
Abans de trasplantar, assegura’t que el substrat estigui humit. Col·loca la planta amb compte, tapa qualsevol espai d’aire i torna-la a posar a la seva safata amb aigua.
7. Droseràcies i altres espècies: cures especials
Les droseràcies, parents propers de la Venus atrapamosques, són més fàcils de propagar. Algunes, com la Drosera adelae, es reprodueixen per estolons (arrels que generen noves plantes). D’altres, com la Drosera spatulata, floreixen amb facilitat i donen llavors. Això sí, les droseràcies acostumen a requerir més humitat i menys llum directa, depenent de la seva espècie i origen.
Si mai has pensat que aquestes plantes eren complicades o només per a experts, ja saps que tot el que necessiten és amor, llum, humitat i el substrat adequat.