Els catalans tenim fama de secs, i de gent garrepa. Si sortim a prendre alguna cosa, millor pagar a mitges, cadascú el seu, que anar convidant per torns a una ronda. Si vens a viure aquí, et costarà entrar en els cercles íntims, etc. En fi, tot el que se sol dir, i que pensen fins i tot els estrangers, que de vegades queden una mica fins al monyo de nosaltres:

😤 4 coses que els turistes odien dels catalans

 

Però, sabies que hi ha maneres d'arribar al nostre cor per la via ràpida? Avui, en exclusiva per a ElNacional.cat, a La Gandula t'expliquem els 3 punts febles dels catalans, les tres bretxes per les quals qualsevol pot conquerir-nos per sempre.

Debilitat 1: Una miqueta de respecte, una espurna d'afecte

Els catalans solem caure malament, així en general. A les enquestes del CIS no solem ser els més estimats, i no és cosa del Procés, que venia de molt abans. I l'opinió de la resta sobre el català sol ser "quina molèstia d'idioma que s'interposa en la facilitat del castellano-que-nos-dimos-entre-todos", i allò d'"amb l'espanyol vas per mig món i amb el català vas fins a Vic".

És al que estem acostumats, fins al punt que quan li caiem (tu i jo, personalment) bé a algú, alguna que una altra vegada hem sentit la benintencionada però fumuda frase "no sembles català". Així que quan algú ens tracta amb una miqueta d'afecte, ens tremolen les cames. Veure que algú fa l'esforç d'aprendre quatre paraules en català, o que diu quelcom bonic dels catalans (més enllà del "que treballadors, fan coses" o "que bonica la Sagrada Família") és com sorprenent i es fon la capa de gel que envolta el nostre cor.

Fes la prova, veuràs que en aquest sentit som fàcils.

Debilitat 2: La caca

Als catalans ens encanta la caca. De debò, potser no ho sembla a primera vista, però fixa't. La caca i el cul són presents en tot el folk català. Recordem que tenim una cançó popular que diu:

"La merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó"

Per decorar els pessebres la gent posa uns soldats romans i alguns pastors, però als catalans se'ns ha ocorregut que aquests pastors havien de fer el que fan els pastors en la vida real quan estan tot el dia en el camp: cagar a l'aire lliure. Així que hem creat la figura del caganer, i a tot pessebre català hi ha sempre algú cagant a prop del nen Jesús. De fet, avui ningú no és famós a Catalunya si no té la seva pròpia figura del caganer venent-se en les paradetes nadalenques.

Però per si això no fos prou caca, els catalans li hem afegit una dosi extra al Nadal amb la delirant tradició de "fer cagar el Tió": agafem un tronc amb ulls i boca, li donem a menjar pells de mandarina i altres deixalles, i el dia de Nadal li clavem una pallissa, atiant-li els ronyons amb un pal, i exigint-li a crits que ens cagui regals.

I, en fi, la caca és molt present en la música catalana. Pot ser que creguis que ens defineixen Pau Casals i Serrat, però en realitat ens defineixen molt millor La Trinca...

...Albert Pla...

...o fins i tot Triquell, que llepa un vàter i es neteja el cul al seu al·lucinant videoclip del gran tema CBD Espardenyes:

O sigui que ja ho saps: si vols guanyar-te un català, fes-li acudits amb pets, caques i culs o explica qualsevol anècdota sobre això. Tindreu tema de conversa de seguida i la cosa fluirà.

Debilitat 3: L'arròs

Us hem estat enganyant durant tota la vida. Que si el pa amb tomàquet, que si els calçots... però el que més ens agrada és l'arròs. De veritat, no és cosa només dels nostres germans valencians, l'última enquesta del CEO ho indica amb claredat: el 21% dels enquestats va respondre que els arrossos i paelles eren el seu plat favorit, vencent amb diferència a la pasta, els entrants, les carns, les verdures, o la sopa, que només va esmentar el 9%, encara que després se'ns ompli molt la boca amb l'escudella.

O sigui que si vols enamorar un català qualsevol, tens un pla perfectament traçat: emporta-te'l a un restaurant, demaneu un arròs, parleu una mica de caca, i digues-li alguna cosa en català. Et recomanem que convidis tu, per si de cas és dels garrepes. I, sobretot, no diguis mai allò de "no sembles català". I ja està, hauràs atacat els seus 3 (o més) punts febles, i serà el teu amic, o fins i tot el teu amant, per sempre. Enhorabona!