El fred ja ha començat a fer acte de presència a Catalunya i això vol dir que és moment que comenci l'hivern. Com sempre, el canvi d'estació arriba de la mà del solstici, que l'any passat va coincidir amb el dia de la Loteria de Nadal. Serà igual aquest 2024? Quan comença l'hivern oficialment? Aquest és el dia i l'hora concreta del solstici.
🎄 Descobreix la botiga alemanya de Nadal a Barcelona que torna boig tothom i que has de visitar
❄️ Sembla Noruega, però ho tenim a la Península: aquests fiords són perfectes per a visitar a l'hivern
Quan comença l'hivern oficialment? Aquest és el dia i l'hora
En concret, l'hivern 2024 a l'Estat espanyol, així com a la resta de l'hemisferi nord, començarà el 21 de desembre. Ho farà a les 10:21 hores en territori peninsular, mentre que en el cas de les Canàries serà a les 9.21 hores, moment que tindrà lloc el solstici, segons informa l'Observatori Astronòmic Nacional, que depèn del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. A banda de l'entrada de l'hivern oficialment, a partir del 21 de desembre, les hores de llum al dia aniran en augment de manera gradual.
L'hivern sempre té una duració aproximada de tres mesos, i, pel que fa al d'aquest 2024, aquest tindrà uns 88 dies i 23 hores, fins que s'acabi el dia 20 de març de 2025, data en què començarà la primavera.
Cal recordar que no tots els hiverns tenen la mateixa durada, ja que aquesta estació comença quan la Terra passa pel punt de la seva òrbita en el qual el Sol presenta la seva màxima declinació sud. En altres paraules, en el solstici d'hivern, el Sol es troba a la posició més meridional, sobre el tròpic de Capricorn. D'aquesta manera, l'entrada de l'hivern pot produir-se en quatre dates diferents, compreses entre el 20 i 23 de desembre, encara que en els darrers anys el solstici a Espanya sol tenir lloc entre el 20 i 22 de desembre.
Què significa 'solstici'?
Si analitzem la paraula 'solstici', podem detectar que prové del llatí (solstitium) i que es tracta d'un terme format de la combinació de dues paraules: Sol i statum (estàtic). Així doncs, es refereix al fet que el Sol sembla no canviar la trajectòria durant diversos dies pròxims a la data que es produeix un dels solsticis. Geogràficament, aquest terme fa referència al moment que el Sol arriba a la seva màxima latitud nord o sud respecte a l'equador terrestre. Això sempre s'ha vinculat amb festes populars de gran importància per la societat. En temps primitius, es tractaven de celebracions paganes amb fogueres, però més endavant la religió catòlica va fer coincidir Nadal amb el solstici d'hivern i Sant Joan amb el d'estiu.