El citomegalovirus (CMV) és un virus molt comú. De fet, es calcula que el pateixen més de la meitat dels adults als 40 anys i 1 de cada 3 nens el contreuen abans dels 5 anys. Una vegada que es produeix la infecció, generalment roman latent al cos. Per aquesta raó, la major part de la gent desconeix que el té.
Classes i símptomes de citomegalovirus
En termes generals, hi ha tres tipus d'infecció per citomegalovirus. L'agut, que es desenvolupa com una malaltia similar a la grip que causa símptomes com a febre, fatiga i dolors i molèsties. El que afecta persones immunodeprimides que pot derivar en una malaltia greu que afecta àrees com els ulls, el cervell i el tracte digestiu. I, finalment, el congènit. Un nadó en desenvolupament pot contreure'l mentre encara està a l'úter, el que pot provocar problemes potencialment greus de salut o de desenvolupament al voltant d'1 de cada 5 nadons que el contreguin.
El cas dels nadons
Com existeix la possibilitat de passar el CMV al nadó, sobretot si la dona el contreu per primera vegada en l'embaràs, és bo tenir en compte una sèrie de factors. Els nadons que presenten símptomes poden experimentar els següents problemes: baix pes en néixer, erupció cutània, coloració groguenca de la pell i els ulls i, en els casos més greus, pèrdua de visió, pèrdua de l'audició o retards en el desenvolupament.
Es diagnostica amb proves de laboratori, quan queda reflectida l'existència d'anticossos. És important ressaltar que un resultat positiu no pot predir si es transmetrà el virus al nadó o si desenvoluparà algun problema de salut a llarg termini.
En principi, cal fer un seguiment perquè, si bé existeixen medicaments per tractar el CMV en un adult o un nen, no hi ha prou proves que demostrin que prendre aquests fàrmacs previnguin la transmissió a un nadó en desenvolupament. A més, no hi ha cura per al CMV. Com tots els herpesvirus, una vegada que es contreu, roman per tota la vida en l'organisme.
Estudis recents sobre el citomegalovirus
En els últims anys s'estan estudiant quins medicaments antivirals poden prevenir de manera segura la transmissió del CMV durant l'embaràs i alguns resultats han estat prometedors. Per exemple, en aquest estudi publicat a The Lancet es conclou que el medicament antiviral valaciclovir pot ser segur i eficaç.
Una vegada produït el part, els nadons que neixen amb signes de CMV congènit es tracten amb medicaments antivirals. Aquests poden reduir el risc de desenvolupar complicacions de salut a llarg termini.
Si el nadó no desenvolupa cap complicació, el CMV no sol causar problemes als adults llevat que siguin immunodeprimits, a causa d'una medicació o una malaltia. En qualsevol cas, qualsevol persona que cregui que pugui estar exposada al CMV a causa que desenvolupi símptomes d'una infecció, ha de consultar immediatament amb el ginecòleg.