En les últimes dècades s'han posat de moda a tot el món la posada en marxa d'escoles que desenvolupen metodologies alternatives als sistemes educatius de cada país. El ràpid augment de les escoles privades i l'interès dels pares per les noves pedagogies, així com el desenvolupament d'aquesta ciència, ha provocat un inusitat interès per formar els nens per altres vies diferents de les habituals.
Més enllà de les metodologies alternatives clàssiques, com poden ser Montessori o Waldorf, n'hi ha altres que es coneixen menys, però que també compten amb milers d'alumnes a tot el món amb bons resultats.
Origen de les escoles democràtiques
Un exemple són les escoles democràtiques. La primera d'elles es va crear el 1987, a Hadera, Israel. El creador va ser Yaacov Hecht, un pedagog amb dislèxia que va desenvolupar aquest mètode després d'adonar-se de les limitacions que tenia l'educació clàssica en la qual s'havia format. El fet de patir aquest trastorn el va portar a comprovar que, encara que patia serioses dificultats per a determinades assignatures, en d'altres era especialment bo, però en la seva escola sempre posaven èmfasi en les coses que més li costaven en lloc de fomentar-li les seves habilitats particulars.
Desconcertat pel fracàs educatiu, va abandonar l'escola, però es va formar com a pedagog més tard, fins al punt que es va convertir en un dels assessors en educació més importants de tot el món.
Va ser el mateix el primer a utilitzar la denominació d'escola democràtica, encara que és cert que la seva idea ja havia estat posada en marxa en altres escoles com el Summerhill School, fundada en una granja del Regne Unit l'any 1921 per A. S. Neill. O la Fundació de Subury Valley School, creada el 1968, als Estats Units i que avui dia posseeix diversos centres en aquest país i en altres com Dinamarca, Japó, Bèlgica o Alemanya, per posar alguns exemples. Tots ells es basen en la idea que no existeix una jerarquia preestablerta a l'escola i que la participació dels alumnes és lliure i igualitària.
Com són les escoles democràtiques
Les escoles democràtiques es desenvolupen de tal manera que les seves regles, les seves decisions més importants, els processos d'aprenentatge i tota mena de relació que s'estableix entre professors i alumnes ha de dur-se a terme en un clima de debat en la que comptin totes les opinions.
No s'estableix, per tant, un currículum prefixat i l'aprenentatge és resultat de l'acció voluntària i l'autonomia personal. És el mateix alumne, ajudat pel professor que li serveix de guia, el que decideix què, com, quan i amb qui aprèn. No existeixen exàmens tradicionals, sinó que es realitza una avaluació contínua en la qual la comunicació és un pilar bàsic.
Encara que pugui semblar una metodologia sense massa control, el cert és que quan se'ls deixa llibertat, els mateixos nens solen responsabilitzar-se d'una forma molt més madura del que es pensa i va descobrint a poc a poc els seus interessos més grans i habilitats.
Normalment, aquestes escoles compten amb la figura del Comitè Judicial, format per nens preparats per a això escollits per l'Assemblea, que és el que s'encarrega d'abordar els conflictes que es produeixen a classe. La idea és arribar a una entesa entre professors i alumnes i entre els mateixos alumnes entre si que afavoreixi a tots. Es calcula que, en el dia d'avui, que hi ha més de 400 escoles democràtiques a tot el món.