A Catalunya, la mitjana de naixements es troba en 1,2 fills per dona, una xifra de les més baixes d'Europa. Són cada vegada menys les famílies nombroses, entre altres qüestions per les dificultats econòmiques i per les dificultats en la conciliació entre la vida laboral i familiar. Per aquests motius, existeixen una sèrie d'ajuts per a aquelles famílies que s'aventuren a tenir més fills, encara que primer cal tenir clar quins són els criteris perquè ser reconeguts.
Què diu la Llei
En l'Estat Espanyol hi ha una llei, específica, la Llei 40/2003, del 18 de novembre, de Protecció a les Famílies Nombroses. En ella s'indica que "actualment, les comunitats autònomes són competents per al reconeixement de la condició de família nombrosa i l'expedició i renovació del títol corresponent, així com per exercir la potestat sancionadora en la part i quantia establertes en la legislació vigent. D'altra banda, la majoria de les matèries en què es pot reconèixer beneficis per a les famílies nombroses són dins de l'àmbit de competències de les comunitats autònomes i, fins i tot, del de les corporacions locals".
A efectes de la llei, s'entén per nombrosa la família integrada per un o dos ascendents amb tres o més fills, siguin o no comuns. I s'equiparen a família nombrosa, a les famílies constituïdes per:
- Un o dos ascendents amb dos fills, siguin o no comuns, sempre que almenys un d'aquests sigui discapacitat o estigui incapacitat per treballar.
- Dos ascendents, quan ambdós fossin discapacitats, o, almenys, un d'ells tingués un grau de discapacitat igual o superior al 65 %, o estiguessin incapacitats per treballar, amb dos fills, siguin o no comuns.
- El pare o la mare separats o divorciats, amb tres o més fills, siguin o no comuns, encara que estiguin en diferents unitats familiars, sempre que es trobin sota la seva dependència econòmica, encara que no visquin al domicili conjugal.
- En aquest suposat, el progenitor que opti per sol·licitar el reconeixement de la condició de família nombrosa, proposant a aquests efectes que es tinguin en compte fills que no convisquin amb ell, haurà de presentar la resolució judicial en la qual es declari la seva obligació de deixar-los aliments. En el cas que no hi hagués acord dels pares sobre els fills que s'hagin de considerar en la unitat familiar, operarà el criteri de convivència.
- Dos o més germans orfes de pare i mare sotmesos a tutela, acolliment o guarda que convisquin amb el tutor, acollidor o guardador, però no es trobin a les seves expenses.
- Tres o més germans orfes de pare i mare, grans de 18 anys, o dos, si un d'ells és discapacitat, que convisquin i tinguin una dependència econòmica entre ells. El pare o la mare amb dos fills, quan hagi mort l'altre progenitor.
Per ser reconeguda, a més, els fills han de ser solters i menors de 21 anys d'edat, o ser discapacitats o estar incapacitats per treballar, qualsevol que fos la seva edat. Aquest límit d'edat s'ampliarà fins als 25 anys d'edat, quan cursin estudis que es considerin adequats a la seva edat i titulació o encaminats a l'obtenció d'un lloc de treball.
A més, cal conviure amb l'ascendent o ascendents, tret que es visqui de manera transitòria en un altre lloc per motius d'estudis, treball, tractament mèdic, rehabilitació o altres causes similars. I que existeixi una dependència econòmica dels fills davant els pares.
Quan les famílies tenen 5 o més fills, o 4 en el cas que 3 siguin d'un part o adopció múltiple, i que no superin cert nivell d'ingressos, es pot considerar família nombrosa de categoria especial.