Imagina que fa setmanes que intercanvies missatges amb algú, compartint rialles i secrets, i de sobte… silenci absolut. Aquesta persona desapareix, sense cap explicació, com un fantasma. Aquest fenomen, conegut com a ghosting, s'ha convertit en una experiència comuna a l'era digital tant en l'àmbit romàntic com en l'amistat, però què diu la psicologia sobre per què passa i per què algunes persones ho fan i d'altres no?
Un estudi recent, publicat per la psicòloga Gilad Freedman, analitza aquest comportament des d'una perspectiva fascinant: les nostres creences sobre com funcionen les relacions. Segons l'estudi, el ghosting no és només una qüestió de mala educació o manca d'empatia, sinó que pot estar connectat profundament amb com percebem la naturalesa de les relacions humanes.
🤞 Què significa que una persona encreui dits, mans o braços per davant del cos, segons la psicologia
👄 Aquest psicòleg et revela totes les falòrnies sobre psicologia que ens empassem habitualment
Creure en el destí i la seva relació amb el ghosting
L'estudi sobre el ghosting dut a terme per una psicòloga analitza el fenomen des d'una perspectiva inèdita: ho fa fixant-se en si les persones creuen que una relació prospera més o menys per qüestions del destí o si creuen que l'èxit d'una relació té més a veure amb el fet de treballar-la i créixer emocionalment plegats. És a dir, la premissa d'aquesta psicòloga és que les creences en el destí i les creences en el creixement personal sobre les relacions influeixen a l'hora de fer ghosting, o no.
Així, segons aquest treball, publicat al Journal of Social and Personal Relationships, les persones que creuen en el destí tendeixen a pensar que les relacions estan predestinades a funcionar o no. Així, si una connexió no flueix naturalment, consideren que no era la persona indicada, i decideixen acabar-la ràpidament, fins i tot a través del ghosting. Els sembla la solució més lògica.
D'altra banda, els qui tenen una mentalitat de creixement, consideren que les relacions requereixen esforç i temps per desenvolupar-se. Aquestes persones solen preferir enfrontar les dificultats de manera directa, comunicant-se amb l'altra persona, encara que això impliqui converses incòmodes.
Per què algú tria fer ghosting?
L'estudi de Freedman va trobar que les persones amb una forta creença en el destí són més propenses a justificar la pràctica del ghosting. Per a elles, aquest mètode no és només acceptable, sinó que consideren que és una manera d'evitar confrontacions que consideren innecessàries. Si senten que una relació no va enlloc, no veuen el sentit de perllongar el contacte i veuen el ghosting com una pràctica adient per acabar amb la relació. Aquesta pràctica, però, pot tenir un impacte emocional devastador per a qui el pateix. La manca de tancament o les explicacions poden generar una sensació de rebuig, confusió i pèrdua d'autoestima.
En contrast, segons la investigació, els qui creuen en el creixement tenen més probabilitats de rebutjar el ghosting com una opció vàlida. Per a aquestes persones, el respecte i la comunicació són essencials, fins i tot quan una relació està destinada a acabar.
Què podem aprendre sobre aquesta dimensió psicològica del ghosting? Entendre el ghosting des d'aquesta perspectiva psicològica ens ajuda a veure'l com alguna cosa més que una actitud despreocupada o irrespectuosa i ens pot ajudar a relativitzar la importància d'aquest comportament quan el patim. Podem recordar-nos, en cas de patir un d'aquests comportaments, que el problema no té a veure amb nosaltres sinó que es tracta d'una mala praxi de persones que aborden les seves relacions segons les seves creences i experiències prèvies. Això sí, no podem justificar les persones per fer ghosting: pot semblar una manera senzilla d'evitar el conflicte, però les conseqüències emocionals per a qui ho experimenten no s'han de subestimar. Més val allunyar-nos d'aquest tipus de persones que exerceixen aquestes pràctiques i relacionar-nos amb les que comparteixin valors similars als nostres sobre la comunicació i el respecte.