Barcelona és una ciutat plena d'història, on el passat i el present es fusionen en cada racó. Tot i així, pocs coneixen que, enmig del bullici modern, s’amaga un dels tresors més antics de la ciutat: un temple romà. Aquesta joia ha passat desapercebuda per molts, però representa un testimoni de la Barcelona romana. En aquest article, et convidem a descobrir aquest temple que, amb gairebé dos mil anys d'història, encara manté intacta la seva majestuositat i misteri. Saps on és? T’ho expliquem!
🌉 Descobreix un dels ponts penjants més impressionants de Catalunya: et deixarà sense alé!
🥾 L'excursió de Catalunya que et portarà a cascades, volcans i roques de lava
El temple romà ocult al cor de Barcelona
Sí, estem parlant del temple d'August. Al lloc web del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) s'explica que fou un temple romà dedicat al culte imperial a August bastit a Bàrcino, colònia fundada amb el permís de l'emperador. Estava ubicat a la part central del fòrum, al cim del mont Tàber (barri Gòtic). Fou enderrocat pel pas del temps i a finals del segle XII se'n van trobar tres columnes a les obres de construcció de la seu del Centre Excursionista de Catalunya, mentre que una quarta columna es trobava exposada a la plaça del Rei.
Hi ha qui diu que la seva construcció s'inicià en època de Tiberi (14-37 dC) —que fou qui instituí el culte a August—, però també és possible que es construís a la fi del segle I aC. En qualsevol cas, presidí el fòrum de la ciutat durant més de 400 anys. Després de perdre la seva funció, experimentà diverses transformacions. Al segle XI se'l conegué com el Miraculum (el miracle), probablement per la seva presència encara imponent. La construcció de noves edificacions a la baixa edat mitjana propicià que el que quedava del temple es preservés dins les noves cases, tot i que de manera fragmentada. A partir del XV, les columnes i els capitells del temple cridaren l'atenció i donaren lloc a diferents interpretacions: un gran sepulcre, un monument commemoratiu, un temple, el final d'un aqüeducte...
Fou a mitjan segle XIX quan s'aclarí definitivament que es tractava d'un temple romà. Des d'aleshores, i fins a la tercera dècada del XX, es plantejà la discussió entre la possibilitat que les columnes quedessin lliures enmig de l'espai públic o mantenir-les dins l'edifici medieval que les contenia. Mentrestant, el Centre Excursionista de Catalunya adquirí l'edifici i sol·licità la intervenció de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que entre el 1903 i el 1904 en creà el pati interior, des del qual es pot veure el temple actualment —al carrer Paradís 10—. La columna que s'havia traslladat a la plaça del Rei fou reincorporada al monument.
Pel que fa a aquesta última columna, l'Acadèmia de Bones Lletres l'erigí a la plaça del Rei cap al 1879, després de recollir fragments del temple procedents d'uns enderrocs. El seu trasllat no fou fins al 1956. Aleshores, Adolf Florensa, arquitecte conservador de la ciutat antiga, proposà obrir el "monument arqueològic més important de Barcelona" pel carrer de la Llibreteria.
Tornant al temple, aquest s'ubicava al fòrum: era la plaça pública oberta i bulliciosa on es desenvolupava la vida política, religiosa i administrativa de la ciutat. Es trobava al centre, on es creuaven les dues vies principals que travessaven la ciutat d'est a oest i de nord a sud (el decumanus maximus i el cardo maximus). Hi havia la majoria d'edificis públics, com la basílica, la cúria (on es reunia l'Ordo decurionum o senat municipal) i el mateix temple, així com l'arxiu (tabularium), el calabós (carcer) i nimfeus o fonts consagrades a les divinitats de l'aigua i la salut. Tampoc no hi faltava el mercat (macellum), les tabernae (establiments comercials oberts al carrer on es venien els productes locals i aquells que arribaven a la ciutat des de tots els punts de la Mediterrània) i les officinae (una barreja de botiga i taller).
A l'eix del fòrum, i sobre un podi de tres metres, hi havia el temple per coronar la plaça. Així, es ressaltava la importància de la funció religiosa per damunt de la civil o la comercial. Es creu que l'entrada al fòrum havia d'estar orientada al temple, per contribuir a posar més en relleu l'edifici religiós. Actualment, només se'n conserven quatre columnes de 9 metres d'alçària amb uns fusts acanalats i capitells d'ordre corinti, l'arquitrau que les unia i una part del podi. Les cerimònies religioses no se celebraven a dins (cella), sinó al davant. I és que a la cella només hi tenien accés els sacerdots, ja que era una estança tancada on es disposava la imatge del déu.
La plaça estava envoltada per un pòrtic al voltant del qual es disposaven pedestals amb inscripcions honorífiques, coronats per estàtues que honraven una persona. S'hi recordava la família imperial i també als ciutadans nobles, que sovint eren els mateixos que manaven construir el monument. Una de les famílies barcinonensis més influents de l'època foren els Pedanii, que donaren diversos magistrats a la ciutat. També destacaren els Mincii Natales, que exerciren com a mecenes. De fet, un membre de la família, Lucius Minicius Natalis, fou campió olímpic de carreres de quadrigues l'any 129 dC.
El culte a l'època romana era oficial i estava lligat a la política. Els encarregats eren el flamen augustal i els sevirs augustals, càrrecs públics de designació anual. El de sevir augustal fou ocupat per antics esclaus alliberats i constituïa una autèntica promoció social que pal·liava l'origen modest del llibert.
La decadència del fòrum comença a partir del segle V, quan la majoria dels pedestals honorífics foren desmuntats i utilitzats com a material de construcció en les noves edificacions (com la del palau del bisbe). El temple va perdre la seva funció amb l'arribada del cristianisme, amb el qual la vida política, religiosa i administrativa es desplaçà a l'angle nord, al costat de la muralla. Allà s'havia format, des del segle IV dC, el nucli cristià primitiu, el nou centre de poder la ciutat tardoantiga.
Com hem dit, el temple es pot visitar al carrer Paradís 10, de dilluns a diumenge en els següents horaris: dilluns, de 10 a 14 hores; de dimarts a dissabte, de 10 a 19 hores; i diumenges, de 10 a 20 hores. A més, el MUBHA proposa una ruta per conèixer la Barcelona que va més enllà del temple i ens porta a visitar diferents punts com els jaciments arqueològics, muralles, portes, aqüeductes i altres.