La llengua pot ser un factor determinant per elegir on descansar durant els mesos de calor, encara que tothom sap que, al final, amb esforç i paciència, dues persones es poden entendre, per molt que no comparteixin idioma ni context. Tanmateix, molts cops és habitual que, quan viatgem, se'ns escapin frases o expressions en la nostra llengua materna, malgrat ser conscients que no ens entendran. Però no ho podem evitar: les tenim tan arrelades que se'ns fa impossible traduir-les mentalment abans de parlar. I en català, has pensat mai quin és el tic lingüístic que mai podem evitar de dir mentre estem de viatge? A La Gandula d'ElNacional.cat, la secció de notícies fresques per a l'estiu, et portem l'expressió en català que sempre se'ns escapa. I estem convençuts que a tu també et passa: és inevitable no dir-ho!
🗣️ De pipiripip a badabadoc: les mil maneres de dir rosella en català
🔍 Com reconèixer un català només per la seva manera de parlar castellà
Quan parlem d'un tic lingüístic ens referim a una expressió tan arrelada per factors culturals i socials que l'utilitzem de manera natural i, molts cops, sense parar-nos a pensar-hi. Així, un tic lingüístic s'adquireix al pas dels anys i acostuma a passar amb una llengua materna, amb la qual ens sentim segurs i l'utilitzem de forma automàtica. És per això que és molt normal que, quan viatgem, se'ns escapi alguna expressió en català inconscientment, despertant la curiositat del nostre interlocutor.
El tic lingüístic que se'ns escapa als catalans quan estem de viatge: tu també el dius?
El tic lingüístic que se'ns escapa als catalans quan estem de viatge que més destaca és, sens dubte, qualsevol expressió per saludar a una persona. Al final, s'acostumen a utilitzar paraules curtes que ens surten de manera automàtica, com és el cas de dir 'adeu' o 'bon dia'. Ens surt tan natural que, gairebé, no ho podem controlar. El mateix passa quan fem servir 'gràcies' o 'merci' instintivament. Són paraules que estan tan arrelades al nostre dia a dia que és impossible deixar-les d’utilitzar, encara que ens trobem a l'estranger.
Això sí, sentir com algú les fa servir ens permet detectar molt ràpidament aquells catalans que volten pel món. Al nostre interlocutor, en canvi, li poden causar dubtes. I és que qui no ha dit 'merci' i li han respost amb un 'de rien', pensant-se que eres francès? O dir 'gràcies' i tenir un 'prego', pronunciat amb un italià semi perfecte, com a resposta?
Aquest no és, ni de bon tros, l'únic tic lingüístic que tenim els catalans. I, de fet, a La Gandula ja et vam fer un repàs d'aquelles expressions en català que habitualment se'ns escapen quan parlem en castellà. A tu també et passa?