Arriba el setembre, i amb ell, el final de l'estiu, de les vacances, la síndrome postvacacional, la tornada a l'escola i les ruptures sentimentals. Gairebé res. Ja ho deia Green Day amb el seu tema "Wake me up when September ends" -desperteu-me quan acabi el setembre. I és que no és poc, perquè després de l'estiu no hi ha qui se salvi del cop de realitat mentre la morenor de platja es difumina entre llàgrimes. Abans que comenci l'onada de ruptures matrimonials i de parella de finals d'estiu, des de la secció d'estiu La Gandula d'ElNacional.cat, intentem entendre per què hi ha tantes ruptures sentimentals al setembre.
🎂 La maledicció de "celebrar" l'aniversari a l'agost
Setembre o el pou de les parelles trencades
Encara que l'únic indicador sobre paper que podem observar són les estadístiques de divorcis i ruptures matrimonials el setembre elaborat per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) espanyol -que detecta un gran pic de separacions a finals d'estiu i durant tardor-, a tots i totes ens ha passat o tenim un amic o amiga que en acabar l'estiu ha decidit posar fi a la seva relació o ha estat abandonat o abandonada per la parella. Però, per què?
Pot ser que les vacances -siguin les primeres en parella o no- no hagin complert les expectatives o ens hagin mostrat red flags -indicadors negatius- cap a la persona que estàvem coneixent o que pensàvem que coneixíem. I és que els mesos d'estiu de vegades es converteixen en una voràgine d'estrès, aeroports, maletes que no tanquen i baralles que superen les d'una mudança.
Les ruptures matrimonials augmenten al setembre
També els mesos estivals donen peu a una inestabilitat d'horaris, plans i gent nova, que poden acabar en detonador si la relació no estava prou consolidada, si s'estava passant per un mal moment o deixant en evidència les mancances de la parella. A més, el temps lliure de l'estiu permet -o obliga- una convivència plena amb l'altra persona, amb qui durant l'any pot ser que hàgim caigut en la rutina i hàgim anat posposant els problemes, empesos per les obligacions del dia a dia.
La mateixa inèrcia de la rutina pot haver estat una excusa, de fet, per a un dels dos si ja es tenien dubtes sobre la viabilitat de la relació, i després de provar durant les vacances d'estiu s'ha decidit finalment prendre la decisió, caient a la fossa de les ruptures sentimentals i matrimonials del meravellós mes de setembre. D'altra banda, pot ser precisament al contrari, que durant l'estiu hàgim anat deixant passar les coses que ens grinyolen i que, un cop tornats a la realitat quotidiana, obrim els ulls i decidim posar punt final al problema.
És clar que cada cas és un món, i que pot ser que sigui un dels factors esmentats o una barreja d'ells el que aboqui la nostra relació al fracàs -i sempre podem tirar-li la culpa a mercuri retrògrad-, deixant-nos tots sols amb l'inici del curs escolar, la tornada a la feina i les rentadores per posar.
I encara que el perquè d'aquest fenomen sociològic no tingui una única resposta i continuï sent un misteri, i digui el que digui l'INE, gosaria dir que un gran percentatge de les meves amistats han estat abandonades o han patit una ruptura sentimental al setembre. De fet, jo també he deixat i m'han deixat al setembre.
Però no tot seran drames, perquè el setembre és una d'aquelles dates de l'any que permet tornar a començar -amb tu o sense, with or without you, com diria U2- i renovar objectius, motivacions i forces, com si es tractés de tornada a l'escola. A més, un cop acabat el mes d'agost ja comencen els preparatius de Nadal per als més friquis i sempre ens podrem consolar en pel·lícules melindroses com Love Actually, The Holiday o Bridget Jone's Diary.