La Radioneta, l'autocaravana transformada en estudi radiofònic itinerant, abandona Viena per continuar descobrint Àustria i, per tant, les empremtes que els Habsburg van deixar en aquest país. En l'últim episodi del pòdcast Voces en Ruta repassem la història de la coneguda també com a Casa d'Àustria, una dinastia que va arribar a governar l'imperi on mai no es ponia el sol. A més, parlem amb ciutadans vienesos sobre la particular política d'habitatge que conserva Viena des de 1920. Durant més d'un segle, la ciutat ha desenvolupat una estratègia basada a crear habitatge públic, controlar i subsidiar el lloguer.
🚐 La volta a Europa en autocaravana i un pòdcast itinerant, cada dimecres a El Nacional.cat
Graz, la segona ciutat més poblada d'Àustria i residència dels Habsburgo
Després d'apropar-nos a les característiques del parc immobiliari vienès en l'episodi 9 del pòdcast, arribem a Graz, una altra ciutat d'Àustria. Ens proposem de seguir les empremtes d'una dinastia, la dels Habsburg, en la que l'endogàmia practicada durant més de dos-cents anys va deixar importants seqüeles, i si no, que li ho diguin a Carles II (L'Encantat). Fa anys que la ciutat de Graz, situada al sud-est austríac, consolida el seu particular atractiu, que neix de la fusió entre tradició i modernitat.
Aquí és difícil trobar envits de turistes fent cua per contemplar els seus museus o edificis més característics. Tanmateix, a poques hores de Viena, Graz ofereix nombrosos atractius que converteixen el seu nucli antic en patrimoni de la humanitat des de 1999. Encara conserva l'aire imperial d'aquells dies en què va passar a ser la residència dels Habsburg i va ser nomenada capital de l'Àustria Interna. Els tres segles en què la dinastia va ubicar aquí el seu domicili deixen un llegat d'edificis emblemàtics.
Mausoleu de Ferran II i Torre del Rellotge de Schlossberg a Graz
La primera parada en la nova destinació és el Mausoleu de Ferran II, una de les tombes més importants de la Casa d'Àustria. Al seu interior es troben les tombes de Ferran II, la seva esposa, els pares del monarca i els seus fills. Però si hi ha un monument que corona la ciutat és la Torre del Rellotge. Està ubicat a Schlossberg, un turó amb jardins que en altre temps va ser fortalesa. Del castell de llavors ja només queda, precisament, la Torre del Rellotge. Els jardins que l'envolten brinden unes vistes privilegiades de la ciutat.
Museu d'art contemporani de Graz i l'armeria més gran del món, a Àustria
Des de les altures, és habitual que el visitant el sorprengui un estrany edifici de metacrilat amb una forma similar a la d'un pulmó humà. Estem parlant de la Kunsthaus, un museu d'art contemporani obra dels artistes Peter Cook i Colin Fournier. Va ser construït el 2003 amb motiu de la declaració de capital europea de la cultura. Un estil similar segueix el Murinsel, una plataforma construïda per unir les dues vores del riu Mur. Aquí els locals venen a prendre cafè o, fins i tot, a gaudir de música en directe durant les nits d'estiu.
En el seu centre neuràlgic s'ubica també el Landeszeughaus, una armeria històrica amb una col·lecció exclusiva. Les 32.000 peces d'exhibició la converteixen en l'armeria més gran del món oberta al públic. Els constants enfrontaments entre els imperis, especialment amb el veí Imperi Otomà, va obligar el 1645 a construir aquest espai destinat a emmagatzemar ingents quantitats d'armes i articles de guerra. Amb la visita a aquesta exposició finalitza el nostre recorregut per una ciutat que s'ha convertit en les últimes dècades en exponent universitari.
'Voces en Ruta' segueix la seva marxa: pròxima parada, Eslovènia
Després de conèixer la segona ciutat més poblada d'Àustria, seguim la nostra ruta cap a un nou país: Eslovènia. Amb l'etapa que iniciem en els pròxims dies deixem enrere les empremtes del control i poder absolut de la monarquia per parlar d'un passat més recent. Comencem un recorregut per l'antiga Iugoslàvia per conèixer com ha canviat el territori després de dècades d'independència. Precisament, Eslovènia va ser la primera a declarar la seva sortida de Iugoslàvia el 1991.