Sobre l'asfalt, Voces en Ruta continua sumant quilòmetres amb la Radioneta, l'autocaravana convertida en estudi radiofònic per narrar un viatge per la història i el dia a dia dels racons europeus. Després de visitar Àustria, arribem a Eslovènia per a l'episodi 11. En aquest país iniciem el recorregut pel territori que un dia va ser l'antiga Iugoslàvia i visitem alguns dels llocs que van acabar convertint-se en l'escenari d'unes guerres que van marcar a tota una generació a Europa. Seguim les carreteres del primer país que va declarar la seva independència per arribar fins a Croàcia.
🚐 La volta a Europa en autocaravana i un pòdcast itinerant, cada dimecres a El Nacional.cat
La independència d'Eslovènia i Croàcia de Iugoslàvia
El 25 de juny de 1991, Eslovènia va proclamar la seva independència, precedida per un referèndum – celebrat uns mesos abans – en el qual van preguntar a la població si la República d'Eslovènia s'havia de convertir en un Estat independent i sobirà. Prop d'un 95% va votar a favor. El parlament no faria efectiva la decisió fins al 25 de juny de l'any següent. Un dia després, l'Exèrcit Federal Iugoslau va posar en marxa una operació militar per impedir la separació d'Eslovènia. Va ser l'inici de la coneguda com a Guerra dels Deu Dies.
Aleshores, Croàcia també havia declarat la seva independència – el 25 de juny de 1991—, però el país no correria la mateixa sort que els seus veïns. Amb Franjo Tudjman, líder nacionalista croat, al capdavant de les aspiracions sobiranes, van iniciar una guerra els bombardejos de la qual no van cessar fins a 1995. El territori que demandava Tudjman incloïa zones de població sèrbia i les intencions croates van topar de cara amb les aspiracions d'una gran Sèrbia de Slobodan Milošević.
La Guerra dels Deu Dies i l'Operació Tempesta
El soroll de la metralla va cessar per primera vegada en 5 anys després de l'Operació Tempesta. El govern de Zagreb va acabar amb la rebel·lió de la zona de població cristiana ortodoxa de la República Sèrbia de la Krajina. 130.000 soldats croats van ser superiors a la resistència dels aproximadament 30.000 homes de la milícia sèrbia. Centenars de serbis —667 persones, segons el Comitè Hèlsinki, i 2.500 segons el govern serbi— van morir durant i després de l'atac militar que es va mantenir durant 48 hores.
"El conflicte entre serbis i croats encara és utilitzat a nivell polític, especialment, per aconseguir vots. Durant les eleccions, en els dos bàndols, es difonen missatges amb molta ràbia i rancor. Ningú no té ganes de tancar les ferides", comenta Antonia Knecevic, historiadora i guia al Museu de la Victòria i l'Alliberament de la Dalmàcia a Sibenik, durant una entrevista en l'episodi del pòdcast Voces en Ruta. "Es van produir moltíssimes desaparicions i hi ha cossos que encara no s'han trobat. Hi ha zones on molts et diran que hi continuen havent certes tensions, com a Vukovar", afegeix.
Entrevista a Wade Goddard i el museu War Photo Limited de Dubrovnik
Durant la nostra estada a Croàcia i l'enregistrament de l'episodi 10, hem pogut parlar amb historiadors i veïns que ens han traslladat el record d'aquells dies. Malgrat tot, el país es presenta com un lloc que ha aconseguit deixar enrere el seu passat i es consagra avui com una de les joies turístiques del Mediterrani. Hem vist, també, façanes amb restes de metralla i carrers en els quals es respiren conflictes que encara perviuen en les ments de molts croats.
A Dubrovnik, una de les ciutats que cada any acull milions de turistes, es troba el museu War Photo Limited. L'espai exposa algunes de les fotografies més conegudes de les guerres que van marcar la desintegració de Iugoslàvia. "Els locals no solen venir a visitar aquest lloc. Encara fa massa mal i prefereixen no tocar les ferides. Aquí a Dubrovnik, que per llavors ja havia estat declarada patrimoni de la humanitat, també van deixar la seva empremta els bombardejos", ens explica el seu director, Wade Goddard, durant un recorregut per algunes de les seves fotografies més conegudes, que van arribar, fins i tot, a protagonitzar pàgines de mitjans a Espanya.